«El poema de Guilgameix, rei d’Uruk” ha estat l’espectacle inaugural de la 42 ena edició del Grec Festival d’enguany, una obra dirigida per Oriol Broggi i interpretada per la companyia de La Perla 29.
Es tracta d’una de les històries més antigues del món, datada cap al 2700 abans de Crist, que curiosament en alguns dels seus relats els podem reconèixer en la Bíblia (els set dies i les sis nits, l’episodi del diluvi universal, la creació d’ Enkidu de l’argil.la com l’Adam, la força de Gilgamesh atribuïda a Samso , la humanització després d’haver conegut l’amor d’una dona, la recerca de la immortalitat,…).
A diferència d’altres relats sumeris de l’època, els herois del poema de Gilgamesh són els essers humans (l’home ocupa el principal paper, tot i que els deus representen alguns papers). L’univers pertany als deus, la terra als humans. L’acció es desenvolupa a la terra, i surten tots els temes que fan referència a l’home, com el temps, el poder, l’amor, l’amistat, la mort, el reconeixement, l’ambició, la fragilitat del esser humà davant la mort i la recerca de la immortalitat.
“El poema de Guilgameix, rei d’Uruk” és una narració plena de moralitat que parla sobre el que està bé i el que està malament, de la serenor i la saviesa del pas del temps, del poder dels deus i la feblesa dels homes, i de la por com a control dels homes.
Pel que fa a la posada en escena, penso que és de les més espectaculars que s’han vist al Teatre Grec, com el moviment dels actors en una constant coreografia , la interpretació musical en directe, les projeccions a les parets de pedra del teatre i sobre el terra de l’escenari, la utilització de la sorra, aigua i foc, els sons d’ambientació, la magnífica il·luminació, un vestuari del tot encertat tant en textura, forma i color,…en fi, tret del cavall, que m’ha semblat del tot prescindible i innecessari, “El poema de Guilgameix, rei d’Uruk” és un espectacle rodó en tots els sentits ( text, interpretació i posada en escena).