Recomendaciones

Tornem a la sala Versus Glòries a gaudir d’un altre espectacle de màgia d’a prop dins el cicle ARTINATURALS. És el torn de Mario López, un jove mag nascut a Jaén que em va sorprendre tant pel seu peculiar humor entre tímid, despreocupat i bohemi, com per la seva originalitat alhora de desenvolupar i mostrar els seus trucs de màgia. Una màgia que podríem classificar com màgia d’investigació. Per ell la màgia és el seu medi d’expressió, la manera de transmetre com veu el món, la manera de mostrar, en forma d’il·lusió, el que pensa sobre temes que l’importen. Tot i que la seva especialitat i originalitat és la màgia amb cigarrets (cigarrets que apareixen i desapareixen, cigarrets impossibles de […]

Una producció del Teatre Kaddish i la companyia Kolmanskop, MORPHEO 115, que ens havien presentat en la roda de premsa del passat dia 11. El Teatre Kaddish, situat a les Golfes de la Torre Muntadas, al Prat de Llobregat, neix l’any 1975 per iniciativa d’un grup d’estudiants de l’institut Baldiri Guilera, que, després d’un curs de teatre, van decidir seguir actuant, estrenant el seu primer projecte, «pRÒIEG», el febrer de 1976. Actualment és un centre de creació, programació i formació en les arts escèniques. Els integrants de la companyia Kolmanskop creuen en la idea de convivència, creant el text a partir del treball col·lectiu i dissenyant la posada en escena a partir de les propostes conjuntes. Aquesta és la segona […]

Benvingut siguis teatre divertit i intel·ligent. Un glop d’aire fresc sempre ve de gust, i Ovelles és això, una comèdia alegre que no oblida que els personatges (en aquest cas tres germans) tenen vida pròpia i problemes malgrat tenir estudis i una aparentment vida resolta. Ben escrita, ben dirigida i ben interpretada, no es pot demanar més, o potser sí, que trobeu entrades perquè cada dia pengen el cartell de «exhaurides». El Be de l’encapçalament va per be (ovella), bé (satisfactori) i beee el crit del xai, allò que en català se’n diu belar. Crítica completa » https://bit.ly/2JUvsPV

Amb text i direcció d’Ever Blanchet, ahir vam veure HIPOPÓTAMOS a la sala Petita del Teatre Gaudí, on els dos actors representen un interrogatori dels molts que, sense dubte, van tenir lloc després dels fets de l’1 d’octubre a Catalunya. Un text que pretén ser una reflexió sobre la interpretació dels fets, els que siguin, d’ara o de fa trenta anys, fets que d’inici poden ser veritat o mentida i que s’acaben convertint en veritats absolutes convenientment argumentades….. repetir una falsedat fins que s’acabi convertint en veritat. Valorem la valentia d’Ever Blanchet d’abordar un tema que als catalans ens ha fet molt de mal, especialment als que creiem que l’única sortida possible és optar per la independència de Catalunya. Un […]

La Sala Fènix ha organitzat, aquest mes de juny, un cicle monogràfic dedicat exclusivament a Carlo Mô, el gran clown gestual del Raval. En aquest cicle, Carlo Mô presenta un resum dels seus millors treballs dels últims cinc anys. En els dos primers espectacles presentats “Gesto es todo” (del 31 de maig al 10 de juny) i HuMÔ(r) (del 14 al 24 de juny), ell és el protagonista. En els dos últims “No me llames solsticio, llámame otoño” (28 i 29 de juny) i “En los vórtices del vértigo” (30 de juny i 1 de juliol) Carlo Mô és el director. Nosaltres hem tingut l’oportunitat de veure HuMÔ(r) i així conèixer aquest humorista que ens ha seduït amb la seva […]

¿Cuántas veces has necesitado que alguien te diera un empujoncito y has acabado mirando una charla motivacional en Youtube? Y responde honestamente a la siguiente pregunta: ¿Ha cambiado tu vida tras perder la tarde mirando microconferencias? Para remediar tanta charlatanería digital ha nacido un nuevo concepto de espectáculo de humor que da una vuelta de tuerca a los habituales monólogos stand-up comedy que proliferan en salas y bares de la ciudad. Cinco de los principales guionistas de humor del país (Buenafuente, La Competència, Està Passant, Crackòvia, APM, El Paisano) han sido reclutados como conferenciantes y prometen cambiarte la vida… o al menos, que te rías de ella. Y es que las Charlas Talks parodian el famoso formato de microconferencias, pero […]

No he estado nunca, en Estambul. Y me atrae lo que he oído: cruce de dos continentes, dos religiones, dos culturas y dos mundos. Puente y abismo, según se mire. Una ciudad un poco caótica y laberíntica. Sí, lo que conozco son sólo tópicos, no sé si reales o no. Pero algo de eso es lo que he visto en HISTÒRIES D’ISTANBUL, así que un poco ciertos sí deben serlo, que el texto lo ha escrito una dramaturga turca, Yeşim Özsoy. Ayuda a esta sensación de dualidad y caos controlado que 6 actores interpreten a 12 personajes, todos entrelazados entre ellos por varias relaciones. Me costó bastante entrar, cierto, como si fuera perdido por callejones. Me ayudó a encontrar la […]

Es tracta d’una creació de la Laia Alberch i l’Eduard Tudela, (Cia. La Chacha del Rey); una peça fragmentada que se situa en un ring de boxa. I dins del ring una lluita que no és nova, una lluita per avançar i treure’ns de sobre tots els llasts que formen part de nosaltres i que arrosseguem en el nostre dia a dia. Una lluita per deixar-los enrere. La Laia Alberch puja al ring mentre l’Eduard Tudela l’ajuda en la seva lluita. Ella ens explica els moments que han marcat la seva vida, parla sense aturador, ha de deixar anar tot allò que porta dins. Accions íntimes o moments concrets de la seva existència que per a ella representen un conflicte […]

Desde el primer momento, el hijo al que interpreta Fernando Cayo ejerce de maestro de ceremonias y nos cuenta honestamente lo que quiere mostrarnos: Un trayecto por el duelo a través de su historia personal, escrita con escenas y reflexiones sueltas durante los 40 días que siguieron a la muerte de su padre. En eso se basa Inconsolable, el monólogo escrito por el filósofo Javier Gomá en la que es su primera incursión en las artes escénicas. Personaje y autor se funden en una especie de conferencia en el que se nos relatan algunos pasajes de su viaje, en un intento de comprender – si es que eso es posible- y aceptar la orfandad. El sentido de la vida y […]

Cinc cracks de l’humor comparteixen escenari !!! Àlex Martínez Vidal, David Martos, Ignasi Taltavull, Llimoo i Tomàs Fuentes, guionistes d’humor de “El Mundo Today”, “Buenafuente” , “La Competència”, ”Està passant” , “Matriculats” i “El Paisano”, han creat un espectacle diferent, original i innovador. “Charlas Talks” és una parodia a les TED Talks (una mena de micro conferencies, que sota el lema «idees que paga la pena difondre», volen transmetre’ns coneixements i idees, amb la finalitat de canviar algunes actituds i maneres de viure). Una veu en off, imatges, diapositives i cinc conferenciants independents, que ens parlen entre altres coses de, quines són les claus de l’èxit, de les noves tecnologies, d’internet, de la societat, del futur i de la superació […]

Jo que em dedico a explicar la història, i que sovint ho faig en espais vinculats a la Guerra Civil, no puc fer més que celebrar aquesta obra de teatre. I no ho dic només pel talent de l’equip que l’ha fet possible -present en cada àtom de l’espectacle- sinó pel rigor que fa d’In Memoriam una classe magistral d’història o, més ben dit, de memòria històrica. Els testimonis dels seus protagonistes són el viu retrat de l’experiència d’aquells joves -quasi nens- enviats a la Batalla de l’Ebre amb la consigna de resistir per la República: l’anomenada lleva del Biberó. Lluís Pasqual, a partir de testimonis reals d’alguns dels escassos supervivents, ha sabut escenificar l’horror de les trinxeres, però també […]

Ens trobem amb un escenari pràcticament buit, amb uns objectes ( i un vestuari) que es jugaran tot el temps per situar-nos en diferents atmosferes, diferents temps i diferents continents, alimentant el nostre imaginari. En escena 1 actriu, dues dones i l’aparició puntual d’algunes de les persones que les envolten. Paral·lelisme entre dues històries separades per una gran distancia tant espacial com temporal, i tan pròximes al mateix temps. Els nexes comuns entre aquestes dues vides, les metàfores i tot el que ocorre i al que es fa referència, està perfectament lligat a través d’un guió fantàstic, enginyós i dinàmic, que l’actriu ha interioritzat, sentim que ha fet completament seues les paraules. A més ens arriba clarament tota la feinada […]

La última vez que pudimos ver a los Vaca 35 en la Sala Atrium fue con la impactante Lo único que necesita una grande actriz es una gran obra y las ganas de triunfar. Resulta inevitable, después del intensa calado que dejó aquella experiencia, acercarse a su nuevo proyecto sin establecer comparaciones o llevar unas ciertas expectativas. Desgraciadamente, Josefina la gallina puso un huevo en la cocina, a pesar de tener algunos de los rasgos característicos de este grupo de artistas mexicanos, está bastante lejos de la visceralidad, la fuerza visual y la apabullante dosis de realidad de su anterior trabajo. Dirigida por Diana Magallón, en este caso, la propuesta parte de una premisa curiosa: un hombre que siente que […]

Terrats en Cultura, és una iniciativa de Coincidències, associació cultural que impulsa aquest esdeveniment amb uns escenaris fora de l’habitual. Enguany, la seva sisena edició de la qual vam parlar arran de la Gala de presentació que va tenir lloc el passat mes de maig. Gràcies als amfitrions, gent que cedeix el seu terrat, podem gaudir d’una sèrie d’espectacles d’arts escèniques a l’aire lliure, algunes d’elles amb vistes privilegiades de la ciutat. Un nou text del dramaturg irlandès John O’Donovan, que establert a Londres, és autor d’una obra extensa que s’ha estrenat a teatres londinencs com The Old Vic, Old Red Lion Theatre, New Diorama, Southwark Playhouse, Theatre503, Arcola Theatre i RADA. Aquest text «If we got some more cocaine, […]

Tercera jornada del Festival Píndoles, última ressenya amb les sis obres de la jornada. La pluja ha intentat tocar el voraviu (o allò que no sona, escolliu al vostre gust), però els organitzadors no ho han permès. No és que tinguin fil directe amb Sant Pere, tot i tenir d’speaker a Sant Francesc, no. El que tenen és una capacitat de reorganitzar-se admirable. Així tot ha anat sobre rodes i les peces s’han representat puntualment, amb una valoració entre bona i molt bona. Felicitats!!! Crítica completa » https://bit.ly/2HVhUOy