Recomendaciones

Cuando hablamos de teatro político, habitualmente, se tiende a pensar en textos densos, diálogos con discursos muy elaborados, conflictos muy marcadamente ideológicos y, en definitiva, obras donde la tesis del autor queda muy por delante de cualquiera otro elemento. Esto que, en realidad, no es más que un prejuicio, no puede quedar más lejos, por otro lado, de este binomio teatral titulado Audiència / Vernissatge. El debut en la dirección del actor Pere Arquillué propone una interesante mezcla entre una trama comprometida con denuncia social y un sentido del humor tosco, irreverente y granguiñolesco. Como si fueran clowns, los personajes de la obra se comportan de manera ridícula, exagerada, repetitiva y grotesca ante situaciones cotidianas incómodas en las cuales todos […]

El Circo de los Horrores vuelve de nuevo a Barcelona con su último espectáculo Cabaret Maldito. Concebido como un show de variedades contemporáneo donde se combinan personajes extravagantes, provocadoras bailarinas, imposibles números de circo, buena música y humor irreverente. Una fórmula que también hemos podido ver en montajes como The Hole. En este caso, más allá de la estética infernal y oscura, destaca una continua interacción con los espectadores en clave de humor y provocación que hacen que cada función sea diferente. Tanto Suso Silva como Raúl Massana muestran una capacidad de conectar con el público y unas dotes de improvisación que ya les gustarían a muchos. Ningún espectador está seguro, especialmente entre las primeras filas que, sin saber muy […]

Desde que La Perla 29 se fijó en Brian Friel con Traduccions, el dramaturgo irlandés ha dejado de ser un desconocido en Barcelona. En este caso, Sílvia Munt ha apostado por La resposta, un texto coral que explora las frustraciones personales y profesionales de los siete personajes de la obra. Bajo una capa de normalidad y tranquilidad aparente, Tom y Daisy —David Selvas y Emma Vilarasau, una pareja que seguramente no habríamos imaginado nunca—, viven un drama latente por dos motivos: tienen la hija ingresada en un centro psiquiátrico, y tienen graves problemas económicos. En una reunión con familia y amigos, Friel dibuja un friso de personajes que se mueven entre la infelicidad y la frustración. La incomodidad reina entre […]

Un any de treball i esforç d’un grup de persones amb discapacitat intel.lectual; tot veient el magnífic resultat obtingut, es mereix tot el nostre reconeixement i la màxima valoració voltaire. Ahir dimecres vam tenir l’oportunitat de veure la primera adaptació musical de l’obra original del dramaturg italià Dario Fo (1926-2016) «AQUÍ NO PAGA NI DÉU«. La companyia POT Teatre presenta aquesta versió d’una obra molt representada arreu del món, dirigida en aquesta ocasió, per l’Albert Gràcia que ha comptat amb la dramatúrgia i adaptació de Marc Angelet i la banda sonora, composta especialment per a l’espectacle, per Keco Pujol. L’espectacle és una comèdia àcida que ens mostra les vicissituds d’una parella de matrimonis, units per l’amistat i per la profunda […]

Assistim a un dels darrers assajos de l’obra, a punt per l’estrena d’aquest Grec 2018. En aquest cas, el director Mario Gas porta a escena un muntatge de Stephen Karan guanyador del Tony. Es una obra que es va estrenar a l’Off Broadway per fer el salt a Broadway l’any posterior, aconseguint un gran èxit. És una radiografia d’una familia durant un dinar d’Acció de Gràcies. Sembla que durant l’obra/dinar no succeeix res. Les accions dels actors tant si són els protagonistes absoluts de la conversa que s’està realizant com dels que veiem en segon plà diuen molt. Com he comentat no surten grans conflictes, tot el contrari és molt qüotidani tot el que succeeix. De vegades s’explica més amb […]

Václav Havel es un autor bastante inédito en Barcelona, por lo cual es casi un imperativo ir a ver cualquier obra suya. Este año el Festival Grec ha empezado con dos piezas cortas del dramaturgo checo: Audiència y Vernissatge. Escritas en 1975, ambas tienen como protagonista el intelectual Vanek, alter ego del autor. Ya en esta época, el teatro de Havel estaba prohibido, y estas obras se representaban de manera clandestina en casas particulares. Tanto Audiència como Vernissatge son obras tan hilarantes como histriónicas que beben directamente del teatro del absurdo. Vanek es un intelectual lúcido y muy sencillo que se ve constreñido en dos situaciones asfixiantes: en Audiència es acorralado por su jefe en una fábrica de cerveza —basado […]

Tenemos una cierta tendencia a pensar que lo que hace buena a una obra es su historia o una premisa original pero, muchas veces, si no viene acompañada del tono adecuado, la maquinaria teatral es imposible que funcione. Les cigonyes venen de Tàilandia podría ser un buen ejemplo de esto. El montaje parte de un planteamiento realista con un conflicto creíble y empieza a transitar por lo que parece que será una comedia dramática con contenido social. De repente, la trama da un giro radical, derivando hacia una serie de situaciones extremas difíciles de justificar dentro del contexto en el que se nos ha situado. La autora y directora Blanca Bardagil podría haber optado por hacer con su material una […]

Aquest és el primer treball de la companyia en el que s’allunya dels temes clàssics; recordem que prèviament han fet «RÒMUL EL GRAN«, «Up All Night» i «Potser«; ara han volgut apostar i treballar conjuntament amb una autora contemporània. Malauradament, nosaltres creiem que aquesta aposta no els ha acabat de sortir rodona, precisament pel text. Després de «LLIBRES PER CREMAR» que vam veure en aquesta mateixa sala fa uns mesos, Blanca Bardagil ha escrit i dirigeix aquesta proposta que ens explica la història de 4 personatges que decideixen emprendre un aparentment innocent joc de veritats i mentides que acabarà per canviar les seves vides. Una peça amb un argument potencialment força interessant, precisament perquè en Teatre no és un tema […]

Yo no soy muy de monólogos, que enseguida me cansan. Pues suerte que fui a ver estos Monólogos Wooooman, que hacía días que no reía tanto. Desde el sketch inicial con unas gogos low cost y la presentación con poco bombo de las actrices, a los monólogos propiamente dichos y el final nuevamente reunidas para el (ni idea de que lo era) famoso «Estoy rara» con más de 400.000 visitas en Youtube, y que el público se sabía de memoria. El que está raro soy yo por no conocer antes a Paloma Jiménez, cómica hasta el extremo. A Alejandra Jiménez sí la conocía y de hecho la sigo, una actriz como la copa de un pino, (Blanca desvelada), capaz de […]

Tornem de nou a la Sala Flyhard i com últimament succeeix amb les entrades exhaurides. I no és per ser una sala petita o amb poques butaques, és que hem tornat a veure una obra que val la pena anar a gaudir-ne. El Víctor, l’Arnau i l’Alba són tres germans de Barcelona (pixapins) que reben la millor herència de totes, 452 ovelles o 452 mal de caps que ens serveix per discutir que fan de les ovelles o de les seves pròpies pors i dubtes. Tots tres tenen la vida ben encaminada, fins que anem descobrint que cap d’ells és feliç. Amb uns diàlegs genials, amb repliques i petites històries que ens diverteixen (pobre gat no l’oblidem). I tots tres […]

Tornem al Maldà per gaudir d’unnou concert teatralitzat, i aquest co anem a veure a Virginia Martínezde nou (primer a Close to Liza a la mateixa sala) acompanyat al piano de Dani Campos. Aquest cop deixem a Liza i tornem amb un estil molt diferent. Anem del Gospel, Soul i el Blues amb les grans veus que han versionat aquests temes com Ella Fitzgerald, Billie Holiday, Nina Simone o Aretha Franklin. Això és versionar a les grans dives de la música negra. Però tampoc deixem de costat a Lena Horne, Tina Turner o les composicions de Otis Reding o Duke Ellington. Strange Fruit inclou les cançons adaptades per aquesta ocasió amb lletres adaptades per Jordi Galceran, Anna Ullibarri, David Pintó […]

Una proposta musical, de fet un concert teatralitzat, amb dramatúrgia i direcció escènica de Xavi Casan, els arranjaments, direcció musical i acompanyament al piano i veu de Dani Campos i la interpretació i magnífica veu de Virgínia Martínez. La veu de Virginia, la vam conèixer a GERMANS DE SANG i que ens va enamorar a CLOSE TO LIZA (va estar nominada als premis Butaca per les dues interpretacions). El viatge musical s’inicia amb Strange Fruit (Fruits estranys), que dóna el nom a l’espectacle, és el títol d’una cançó popularitzada per Billie Holiday. El tema parteix d’un poema escrit l’any 1937 per Abel Meeropol per expressar el seu horror pels linxaments d’afroamericans dels als anys 30 al Sud dels Estats Units. […]

Aquesta obra neix de la residència de la companyia Mercè Solé a Porta 4 i es defineix com tragèdia surrealista. Ja quasi des de l’inici ens n’adonem que no podien haver trobat un concepte més adient, és exactament el que és. És tràgica, però en la justa mesura, per no portar-nos al pou i deixar-nos allà. És surrealista però en la justa mesura en la que ho podem entendre tot i gaudir d’un llenguatge i una estètica diferents. Amb una escenografia molt senzilla, transitem per tot d’espais diferents molt fàcilment. És senzilla, però molt treballada i cuidada per alimentar el nostre imaginari i fer que nosaltres construïm el que no hi és, fent-nos també partícips d’alguna manera. Ens trobem en […]

Nova nit d’òpera dins de les funcions incloses al nostre abonament; l’última de les dotze representacions al Liceu de MANON LESCAUT de Giacomo Puccini (1858-1924), el primer gran èxit del compositor. L’acció s’ha traslladat del segle XVII a la darreria del XIX, data de composició de l’òpera i també d’inauguració de la duana d’Ellis Island, per on havien de passar tots els qui entraven a Estats Units per Nova York. Livermore situa l’inici de l’òpera al gran vestíbul d’Ellis Island, el 1954, data de clausura de la duana. Un ancià Renato Des Grieux (l’actor Albert Muntanyola) demana als policies que el deixin estar sol cinc minuts, i, a través d’un flashback, ens dóna a conèixer tota la història. Ell hi […]

Dos hermanos, John y Jen, nacidos en los años 50 en los Estados Unidos, viven los cambios de la sociedad al mismo tiempo que evoluciona su relación. Con ellos nos embarcamos en un viaje a través de los años que nos muestra como algunas decisiones pueden ser determinantes en nuestra vida. La obra, basada en el libro de Tom Greenwald y Andrew Lippa, está diriga por Xavi Duch, a quién estamos acostumbrados a ver como protagonista en alguno de los musicales de éxito de la escena catalana (Sugar, ningú és perfecte, El petit príncep). Duch utiliza su experiencia para presentarnos esta historia llena de canciones emotivas y con una carga importante de dificultad vocal que sus dos protagonistas, Marc Pociello […]