Recomendaciones

No debe ser fácil llevar a escena, y adaptar al lenguaje teatral al que estamos acostumbrados sin traicionar el original, un texto épico de hace más de 4.000 años tremendamente interesante (sabíais que se habla allí del diluvio universal y el arca muuuucho antes que en la Biblia, por ejemplo). Apostar por hacerlo, además, con un ritmo pausado, a ratos hipnótico y reiterativo como la tradición oral, y conseguir que no aburra, más difícil todavía. A mí esta narración de una leyenda épica me enganchó enseguida. Aún así, se me hizo larga hacia el final. Estaba anunciada una duración inferior a hora y media y duró dos. Y esta media hora fue un lastre (desgraciadamente, coincidió con una de las […]

Un espectacle que s’ha pogut veure a el Cafè Teatre Llantiol. Ara, «A 3 METROS, CIELO» s’ha traslladat per uns dies al Teatre del Raval en horari no habitual (22:30), cosa que a nosaltres ens facilita molt poder combinar en el mateix dia aquesta representació amb un altre. No som massa de veure representacions de monòlegs còmics que tant sovintegen la cartellera teatral de Barcelona, i no pas perquè les menyspreem, sinó perquè amb la gran oferta teatral al nostre abast, preferim un altre tipus de teatre, potser mes de text, i que no se suporti en el fet únicament d’aconseguir fer riure als espectadors. Malgrat tot sabem del cert que aquest tipus d’espectacle tenen una gran acceptació i omplen […]

Un text de Brian Friel, amb traducció de Pau Gener, i dirigit per Silvia Muntque es representa al Teatre Goya, dins de la programació del Festival Grec. Sílvia Muntha fet realitat un vell projecte personalportant a l’escenari l’obra d’un autor irlandès que, coneixem especialment per muntatges com “Molly Sweeney” (Grec 2012), “Afterplay” (2013), “Translations” (Biblioteca 2014) i “Dansa d’agost” (Biblioteca 2016). Aquest és el segon any que la Sílvia Munt participa en el festival Grec, ja que a l’edició de 2016 va dirigir “El preu”, en aquesta mateixa sala. Brian Friel(1929-2015), fou un dramaturg en llengua anglesa, considerat el Txèkhov irlandès. En aquesta obra “A Give me your answer, do!” examina la complexitat de les relacions humanes, l’autor és capaç […]

La peça de dansa «Pine Smoke», de la companyia taiwanesa Cloud Gate Dance Theatre, considerada com una de les més importants companyies de dansa contemporània asiàtica, és la segona part de «Cursive: A Trilogy»,una creació que te com a protagonista el paper d’arròs i la tinta, i que està inspirada en la cal·ligrafia xinesa. De fet molts dels moviments circulars dels ballarins ens fan imaginar el recorregut que fa una ploma sobre una superfície també imaginària. Aquests moviments són executats de manera lenta i repetitiva, una manera de treballar molt característica del coreògraf Lin Hwai-Min, que utilitza en les seves coreografies, diferents tècniques de les arts marcials xineses, i amb les que aconsegueix recrear moviments realment hipnòtics. Tècniques que es […]

La companyia franco-catalana Baró d’Evel Cirk Cie, creada el 2001 per Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias, presenta “Là”, la primera part del díptic escènic “Là, sur la falaise” que possiblement podrem veure l’any vinent. Què us puc dir de “LÀ”? dons que m’ha fascinat, m’ha hipnotitzat, m’ha sorprès, m’ha fet riure i m’ha descol·locat. “LÀ” és poesia escènica, moviment i circ contemporani. “LÀ” és art contemporani , i com l’art contemporani, moltes vegades difícil d’explicar. El que jo he vist a “LÀ” és blanc i negre. Desequilibri. L’equilibri i la dualitat de les coses. La llibertat. Els límits, el punt de trobada i l’equilibri en el dolor, el plaer, la bogeria, l’alegria,… Un muntatge que recomano de veure de […]

PINE SMOKE l’espectacle de la Cloud Gate Dance Theatre of Taiwan, és la segona part de Cursive: A Trilogy, una creació que té com a protagonistes el paper d’arròs i la tinta. L’estrena d’aquesta peça es va produir el 30 d’agost de 2003, al National Theater, de Taipei (Taiwan). El nom de l’espectacle fa referència al fum que produeix la fusta de pi en cremar-se, del sutge que sorgia d’aquesta crema es feia una tinta negra. Els vint ballarins de la companyia, la principal companyia de dansa de Taiwan, es mouen a l’escenari amb la mateixa delicadesa que la tinta ho fa sobre el delicat paper d’arròs. La dansa xinesa més antiga, Cloud Gate (雲門, yún mén o “porta del […]

“UDUL” és la darrera creació de la companyia de circ Los Galindos. Circ i teatre de carrer amb un estil propi que no deixa mai de sorprendre. En aquesta ocasió l’espectacle es desenvolupa a l’interior d’una iurta, un tipus d’habitatge mòbil, amb estructura de fusta i coberta de feltre, usada tradicionalment com habitacle dels nòmades de Mongòlia i del Kazakhstan, que li dona un toc rústic i de misteri a l’espectacle. Com volia seure en un bon lloc, vaig ser de les primeres en posar-me a la cua. I ho vaig aconseguir !!!, primera fila, i una de les millors ubicacions de l’espai, on vaig poder gaudir plenament de tot l’espectacle. “Udul” és un espectacle divertit, hilarant, en constant moviment. […]

“La filla del seu pare” és una versió molt particular que ha fet Aleix Aguilà del clàssic “Hedda Gabler” d’Ibsen en la que ens parla de les frustracions i solitud de les persones. Una mirada diferent, més actual, més contemporània del personatge de Hedda Gabler. Una mirada des de la necessitat , o més aviat, obsessió malaltissa d’aconseguir l’èxit mitjançant la manipulació, i la necessitat d’aparentar davant dels altres per sentir-se realitzada, buscant el reconeixement dins l’espai virtual de les xarxes socials. Hedda Gabler no respecta, en cap dels seus sentits, ni els ideals ni la moral de l’època. Hedda és una dona que s’avorreix mortalment, que pateix. La seva obsessió per l’avorriment l’avocaran a destruir a tots aquells qui […]

És a dir, que no té cap falta, perfecte (segons el DIEC), i penso que així és. Una obra rodona, ben escrita, ben estructurada, ben escenografiada, ben dirigida i lògicament, ben interpretada. Una meravella que et fa entendre i et posa sensible davant d’un drama molt potent. Un cas viscut per la pròpia Cedó, l’autora, en el que t’impliques des de la més absoluta comprensió, sense sensibleries barates ni concessions de cara a la galeria. Autenticitat pura, felicitacions. Crítica completa » https://bit.ly/2LfpLfD

Un espectacle de Circ, dirigit especialment a un tipus de públic familiar, que a nosaltres ens va captivar per la seva màgia i ens va convertir durant una hora en «nens grans». Aquest és el nou muntatge de Mumusic Circus, companyia creada per Clara Poch i Marçal Calvet i que en aquesta ocasió juga amb uns personatges singulars: Bob Marshall (el mateix Marçal Calvet), un músic i verticalista capaç de fer coses increïbles amb els seus instruments; Sweet Clara (Clara Poch), especialista en veu, dansa i teatre corporal, i la funàmbula i ballarina Marta Zanahoria (Marta Camuffi). Els espectadors estan situats a quatre bandes envoltant l’espai escènic; aquest és circular, de fusta amb un disseny totalment nuu. Aviat veurem que […]

Colectivo Berenjena, desde México, trae a la sala Atrium su obra Asiata. Se trata de una producción de pequeño formato, muy humilde pero con mucho potencial. No necesita ningún gran efecto o recurso para poder articular una representación muy emotiva que consigue que el público se identifique en más de una ocasión con los personajes de la propia acción. De esta manera, Asiata solo necesita la actuación de Verónica Bravo (que encarna a Paula) y a Eduardo Orozco (quien encarna a todos los demás personajes, sean hombres o mujeres: los padres de paula, sus amigos, su roomie, su novio Matías…) para representar una acción dramática compleja con muchos saltos temporales y con gran cantidad de personajes. Con una actuación muy […]

La activista y directora Simona Levi estrenó en el Grec 2016 el montaje Hazte banquero, en el que llevaba a escena los emails de los responsables del caso de las tarjetas Black. Reproduciendo palabra por palabra los escritos reales de Rodrigo Rato, Miguel Blesa y todos los que participaron en los engaños financieros, Levi y su equipo lograron un montaje hilarante por su absurdidad pero a la vez mordaz por la verdad de la que partía. Este año, Levi vuelve a escena reciclando una obra que estrenó hace ya 10 años. En ella, se critica como se está llevando a cabo la participación ciudadana como base de la democracia. El espectáculo tiene forma de asamblea: se nos propone una cumbre […]

Con motivo del festival Grec de Barcelona, llega al teatro Goya La resposta, un texto de Brian Friel bajo la dirección de Sílvia Munt. En la obra se presentan un seguido de preguntas existenciales debido a la situación vital del protagonista, Tom, preguntas a las cuales se tratará de responder mediante la evolución de la acción dramática y la intervención de los distintos personajes. Hay un seguido de problemas que provocan que la representación de La resposta acabe por no ser, bajo mi punto de vista, satisfactoria. En primer lugar, la acción dramática tiene los ingredientes para encarnar un gran drama, pero acaba por quedarse en una serie de conversaciones sobrias y poco creíbles. Pese al gran elenco y al […]

Ante todo hay que saber con lo que nos encontraremos: una locutora encerrada en una cabina, un inmenso plató y una gran pantalla elevada donde se proyecta la película que se está haciendo allí mismo, en directo, a la vista del público. Esta es la premisa más importante, y casi única, de Ombra (Parla Euridice). Durante una hora y cuarto asistimos a un rodaje, a pesar de que el proceso de la filmación no se dramatiza en ningún momento. Quizás por eso cuesta tanto de entrar en el montaje, a pesar de que los que lo consiguen quedan absolutamente maravillados. Supongo que es por la cuestión técnica, francamente insuperable y muy imaginativa. Pero a parte de la virguería y el […]

Es importante que, en el mundo del teatro, como en cualquier ámbito artístico, se hagan propuestas arriesgadas y experimentales que investiguen nuevas posibilidades de la disciplina escénica. Esto, no obstante, no quiere decir que cualquier espectáculo que investigue estos nuevos caminos posibles obtenga siempre buenos resultados. En el caso de Concert by a band facing the wrong way, por ejemplo, nos encontramos a una compañía que construye un peculiar pequeño universo, con una energía muy atípica (y entregada) pero también uno producto, desgraciadamente, del todo fallido. Cada secuencia que inician, sea tocando canciones estridentes, arrastrándose por el suelo, levantándose los unos a los otros o cantando a cappella, puede llamar la curiosidad del público durante, como máximo, cinco minutos… más […]