Recomendaciones

Esta propuesta, de la que no desvelaremos la sinopsis -por no hacer spoiler- más allá que una reunión familiar se tuerce, tiene una gran virtud: el alto interés de todos los temas apuntados (la maternidad sin pareja, el papel del padre no aceptado, el precio de los principios de cada uno, los límites reales de la amistad, la fuerza de los vínculos familiares …). Lástima que demasiados palos a tocar suele significar, como en este caso, que todos quedan sólo en tratamiento superficial y se pierde la oportunidad de que alguno de ellos sea el centro de la obra y de pie a reflexiones y diferentes acercamientos. Y tiene un defecto: el registro o la mezcla de los mismos. Se […]

XENOS, és una proposta de dansa d’Akram Khan Company, amb una coreografia que mostra la bellesa i l’horror, les dues cares de la condició humana. L’acció transcorre durant la 1a Guerra Mundial, i ens parla de l’experiència d’un dels molts soldats colonials que van lluitar i morir en el conflicte, mobilitzats per lluitar al servei de l’imperi britànic. A partir de la història d’un únic individu, fa emergir la qüestió del paper de la història en el desenvolupament de la humanitat. Que aprenem de les nostres tragèdies? Una representació que comença amb un casament indi, on un ballarí kathak entreté als convidats. Talls d’energia i el so de les bombes ens retorna al ballarí, ara ja un soldat, revivint els […]

Una comida familiar no es nunca fácil, menos cuando se celebran fiestas señaladas. Y en Humans se nos presenta, precisamente, una escena como esta. Una familia americana de clase media-alta que celebra el día de Acción de Gracias. Unos padres, la abuela, las dos hijas y la pareja de una de ellas. El escenario es el piso nuevo de la pareja que, aprovechando la ocasión, estrenan nuevo hogar. En un principio todo parece ir perfecto. Por un lado, tenemos a los padres con sus quejas del piso, del barrio, cuestionan la idoneidad de la ubicación y de la casa elegida, como cualquier progenitor. La hija defiende a ultranza su elección y la nueva vida con su pareja. Por otro lado, […]

Dos piezas controvertidas, no tanto por la trama de cada texto, sino por el trasfondo de crítica implícita que comportan a la sociedad de la época a la cual se refiere Václav Havel y que, en cierta manera, se pueden extrapolar perfectamente a día de hoy, desgraciadamente. Por un lado, tenemos Audiència que explica como un autor teatral ha acabado trabajando en una fábrica de cerveza porqué el régimen que gobierna su país/ciudad lo encuentra molesto o inapropiado. Vanek es este autor y el único que le ha permitido obtener un trabajo y sobrevivir es un cervecero. Un hombre que, al mismo tiempo, vive en la decadencia y que, entre tanta miseria, solo intenta extraer alguna cosa de su trabajador […]

A medida que un director va ganando trayectoria, empieza, cada vez más, a ser conocedor de los recursos escénicos que mejor le funcionan, de cuáles le gusta más usar y con qué se siente más cómodo. El problema aparece cuando estos recursos empiezan a usarse de forma automática, más porque sirven para identificar el montaje con la personalidad de quien hay detrás y no porque, realmente, sean la mejor manera de explicar la historia en cuestión. Esto es un poco lo que pasa con El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk, espectáculo inaugural del Grec 2018 a cargo de Oriol Broggi. No creo que sea justo decir que es un mal espectáculo porque no lo es. Teniendo en cuenta que se […]

I amb aquest, el nostre tercer Grec d’enguany, al Teatre Romea, HUMANS, la versió en llengua catalana, signada per Ernest Riera, de «The Humans» del dramaturg nord-americà Stephen Karam. Es tracta d’una comèdia dramàtica escrita l’any 2015, el tercer muntatge de l’autor, que va ser estrenada al Off Broadway el mateix any, fent el salt a Broadway l’any següent. Va ser guardonada amb quatre premis Tony 2016, incloent-hi el de millor obra. Un text sobre les discussions i conflictes d’una família de classe mitjana-baixa. Una família imperfecta com totes, amb uns personatges fàcilment identificables i que podem reconèixer en moltes famílies. Un argument que no fa preveure grans conflictes, ja que en el plantejament d’entrada sembla que tot sigui cordial […]

Es muy interesante comprobar como la familia, y sobre todo las reuniones familiares, han acabado siendo casi un género propio dentro de la dramaturgia anglosajona. Desde El llarg sopar de Nadal hasta Agost ha habido muchas celebraciones y muchas comidas en familia que han servido para desemmascar problemas latentes y acercar, o separar, personajes unidos por vínculos afectivos. En el caso de Humans no estamos muy lejos de estas premisas; la llegada al piso de Nueva York, la abuela enferma, la unión de las hermanas, la comida del Día de Acción de Gracias… Todos son temas que ya hemos visto en otros argumentos, pero que aquí se ven actualizados con la introducción de una hija lesbiana o algunos apuntes sobre […]

Nao Albet i Marcel Borràs s’inspiren en John Falstaff, un personatge de ficció que apareix en tres dels drames de William Shakespeare, per crear aquest muntatge hilarant, que gira en torn la falsificació i l’estafa. Probablement quan sentim parlar d’una falsificació, el primer que ens ve al cap és la d’una pintura, el quadre d’un pintor famós; però tot i que l’obra comença entorn a la falsificació d’una pintura, Nao Albet i Marcel Borràs ho porten més enllà, dins el terreny de l’art, com la pintura, la literatura, el cinema i el teatre. Fins hi tot ens colen un fals col·loqui durant la mitja part de la funció, en la que algun que altre espectador hi cau de quatre grapes. […]

Concierto teatralizado a cargo de Virgínia Martínez dirigido por Xavi Casan. Al principio, me pasó como con aquel «Balla amb mi«, me costó entrar por la falta de contexto explícito, que no dramaturgia, que las letras e interpretaciones tienen mucho peso. Por ejemplo, la canción que da título al espectáculo la entendí (lo admito) en el coloquio posterior. Si hubiera conocido antes su historia, ligada a los linchamientos, creo que la hubiera disfrutado más, como otras piezas. Es decir, no quedarme sólo con las muy buenas interpretaciones sino que hubiese agradecido algo de historia de las canciones y épocas para entender y captar mejor el porqué y cuándo fueron escritas y cantadas. Yo que soy muy, muy simple diría algo […]

UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT era una de les propostes del Festival Grec que teníem més ganes de veure, després d’haver escoltat a la seva autora, a la roda de premsa, on ens explicava que l’origen de la peça passava, justament, per una dolorosa experiència personal. L’avortament no desitjat, la mort perinatal, decidir la mort d’un nadó amb greus problemes de supervivència, són temes tabú dels quals no es vol parlar. I, ara, amb aquesta proposta, la Clàudia Cedó ens explica la seva vivència: “Estava embarassada de cinc mesos quan vaig perdre el meu fill. L’embaràs se’ns va complicar i vam haver de prendre una decisió difícil, la de l’avortament, ja que jo estava en risc. Vaig haver de passar […]

Una arriscada i humil proposta de Teatre Visceral i Teatritx, que ens van presentar el passat dia 12 de juny en roda de premsa. Teatre Visceral és una companyia dirigida per Pedro Victory, actor de teatre i televisió, guionista i professor d’interpretació. Teatritx és una companyia dirigida per Josuè Guasch Carbonell, autor d’obres de teatre, professor d’interpretació, expressió corporal i clown. Totes dues tenen la seva seu a Palma de Mallorca. LORCA, QUE TE QUIERO, LORCA, és una proposta escènica que es proposa demostrar com la poesia d’aquest poeta pot influir i canviar les persones si es deixen amarar de la seva sensibilitat, i de com, vuitanta anys després de la seva mort, encara patim situacions de repressió per raons […]

Tot i no ser un gran conegut a casa mostra, Václav Havel va ser un dramaturg i escriptor txec que va arribar a ser el president del seu país durant tretze anys. Obertament, va lluitar contra la repressió i a favor dels drets humans, cosa que va saber transmetre amb intel·ligència en les seves obres, sent perseguit per les seves idees. De fet, les dues peces que es presenten en programa doble i que comparteixen personatge són un clar reflex d’això. En aquest sentit, l’autor utilitza l’humor absurd per reflectir a través de situacions aparentment simples les relacions amb el poder, l’statu quo o el règim, transmetent-ho entre línees. De fet, tot i haver passat 40 anys, l’obra resulta ben […]

Dijous vam assistit a l’estrena de Audiència-Vernissatge, on l’actor Pere Arquillué ha dirigit aquests dos textos en una obra hilerant amb un resultat força engrescador. És una obra que m’ha agradat força, és una obra hilerant on tots els actors estàn genials. Magnífic Josep Julien en el seu paper cap cerveser i marit així com Rosa Gàmimz en el seu paper de dona. Hem d’indicar que els papers son totalment exagerats i portat a un límit extrem. Per aquest motiu s’ha conseguit que l’absurd dels personatges ens agradin igual que la interpretació del actors. L’escenografia és molt sencilla, amb 6 armaris ens endimsem en un petit despatx on la bruticia i les llaunes de cervesa conviuen amb el cap. Quan […]

Seré sincer i diré que he anat a veure Falsestuff perquè em sobrava un abonament del TNC; així, clar i català. No hi he entrat ni pel davant ni pel darrera i a la mitja part he tocat el dos. A casa m’esperaven unes croquetes magnífiques per sopar, i calentes millor. No he entès el perquè de 11 idiomes, no he entès la festa country amb barraca de cartró pedra Far West Esplugues Citu style… i he entés que el millor per a mi era agafar la moto i anar cap a Igualada. Crítica completa » https://bit.ly/2lJz8Wq

Un Musical de petit format, amb guió de la Patricia Resnick i música de la Dolly Parton, va ser estrenat a Broadway el 2008 adaptant la pel·lícula del 1980 «Nine to five», en castellà «Como matar a su Jefe», dirigida per Colin Higgins amb Jane Fonda, Lily Tomlin, Dabney Coleman i la mateixa Dolly Parton. Una de les primeres pel·lícules que tractava obertament les desigualtats de gènere en el món laboral, en clau de comèdia. El projecte va néixer de l’interès de la jove companyia «Epidèmia Teatre» per professionalitzar-se i amb la intenció d’aportar una mirada nova del gènere musical. I ho han fet amb aquesta proposta perquè vivim un moment candent pel que fa a la reivindicació dels drets […]