Recomendaciones

Primera jornada del Festival Píndoles 2018. Per començar elogiar l’organització que ha funcionat com un rellotge de quars, cosa gent fàcil quan es mouen 6 obres de teatre simultàniament. El Castell de Montjuic és un espai màgic, que avui està espectacular. En general bon nivell d’obres i molt variat. Només un inconvenient, pels que tenim la freixura com unes calces velles. Ens hem fet un tip de pujar i baixar escales… però a canvi això ens ha permès descobrir llocs del recinte que mai hauríem conegut. Crítica completa » https://bit.ly/2HGjFiw

Aparte de tratarse de uno de los dramaturgos catalanes más internacionales, Josep Maria Miró, poco a poco, está empezando a ganarse una notable relevancia literaria gracias al estilo tan definido y la personalidad narrativa de su obra. Desde El principi d’Arquímedes a Nerium Park, su teatro juega con el suspense dramático y sentimientos oscuros como la desconfianza o el miedo hacia los seres humanos con los que nos toca convivir. En Temps salvatge, continúa explorando sus rasgos más característicos, potenciando, todavía más, el espíritu de thriller cinematográfico. Como si fuera una mezcla entre las películas de Polanski, Haneke y Mike Leigh, en este caso, el misterio se combina con pinceladas de denuncia social y angustiosas escenas de la vida cotidiana. […]

Els que ens llegiu sovint, ja sabeu que el microteatre no és el que més ens apassiona del món de les Arts Escèniques, perquè creiem que el temps per desenvolupar una acció teatral (més o menys uns 15 minuts), no és suficient. Malgrat això, cada any intentem veure alguns d’aquests petits espectacles i principalment intentem assistir al FESTIVAL PÍNDOLES, que selecciona una petita mostra entre centenars de propostes que es presenten;en aquesta selecció han participat Marc Rosich, Roger Ribó i Jacobo Julio. PÍNDOLES aquest any arriba a la seva quarta edició, en un nou, enorme (potser massa) i preciós espai, com és el Castell de Montjuïc. Com l’any passat va coincidir amb el nostre viatge al nord d’Europa, i per […]

Hemos visto muchas peleas matrimoniales en un escenario, muchas disecciones del mundo de la pareja, pero quizás la particularidad de esta obra de Lee Blessing es que intenta hablar de un conflicto aparentemente inexistente. La vida del matrimonio protagonista -como la de tantos otros- ha transcurrido sin cuestionarse nada, pensando que todo era cómo tenía que ser y desoyendo los deseos internos de cada uno de los cónyuges. Esta premisa, que funciona bastante bien hasta que desemboca en una auténtica batalla campal, parece que tendría que haber aguantado la pieza por sí sola… pero creo que la dirección ha optado por un tono equivocado que ha estropeado el conjunto. El ritmo acaba siendo demasiado pesado y las réplicas a veces […]

WE LOVE QUEEN respecta en tot moment l’essència de les cançons de QUEEN, un dels conjunts de rock més espectacular del segle XX. Un espectacle diferent i personal, un concert enèrgic amb una espectacular posada en escena i quilos d’energia que es transmeten a la sala. L’espectacular escenografia és de Carlos Braida. Yllana és una companyia que va néixer el 1991 com a companyia de teatre d’humor gestual i que ha diversificat la seva activitat dirigint espectacles musicals com “The Hole” (2012), “Hoy no me puedo levantar” (2014) o “Mayumaná Rumba homenaje a Estopa” (2017). Amb música en directe sota la direcció de Julio Vaquero (guitarra i veu) i amb Jorge Ahijado (guitarra i veu), Micky Martínez (bateria) i Sergio […]

Les Antonietes han demostrat durant la seva trajectòria que saben com adaptar i posar en escena els grans clàssics. En aquesta ocasió, tornen al dramaturg anglès amb la particularitat de tenir només tres personatges en escena d’una de les seves peces més destacades, tot plantejant amb molta habilitat el text original i transmetent la seva essència alhora que es crea una obra amb personalitat pròpia. De fet, l’obra no es limita a sintetitzar l’original, sinó que l’adapta i aconsegueix que els temes presentats siguin més directes i que ens toquin encara més de prop en els nostres dies. La posada en escena és un altre dels punts forts de l’espectacle, en la que Oriol Tarrasón sap jugar i fusionar diferents […]

La paradoxa al voltant de les dificultats que per a la comunicació estan suposant apps i dispositius que d’entrada haurien de facilitar-la és un motiu que sovinteja els textos teatrals els últims anys. Blink parla de la incomunicació en temps en què la tecnologia semblar posar-ho tot tan fàcil. En Jonah (Jaume Forés) i la Sophie (Mar Solà) són veïns i viuen una relació de parella molt sui generis a través d’apps, d’intercomunicadors… però són incapaços d’establir un cara a cara. La relació desemboca en actes de voayerisme que acaben essent l’únic recurs per acostar-se físicament a l’altre. La particularitat i la gran virtut del text de Porter és que aquest fet, que podria ser tan repreobable, és rebut per […]

És increïble la sensació que una té, quan va al teatre i al sortir diu: avui l’he encertada!!! , i és que la FlyHard ho torna a petar amb “Ovelles”, una obra en to de comèdia que ho té tot per esdevenir un imprescindible d’aquesta temporada: text, interpretació i direcció. Carmen Marfà i Yago Alonso signen l’autoria de l’obra i alhora en són els directors. Una obra protagonitzada pels actors Biel Duran, Albert Triola i Gemma Martínez (que substitueix a Sara Espígol) El punt de partida és l’herència d’un ramat de 512 ovelles i un gos d’atura. No us podeu imaginar el joc que pot donar un ramat d’ovelles !!! Juntament amb les ovelles, els altres protagonistes de l’obra són […]

Una producció de Les Antonietes adaptada i dirigida per Oriol Tarrasón. Una singular proposta on observem la transformació d’aquest clàssic en un thriller, una peça contemporània que ens parla de racisme, de la violència de gènere i de la manipulació. Un Othello que amb només tres personatges a escena i vuitanta-cinc minuts de durada ha estat capaç de condensar l’obra de Shakespeare sense perdre cap detall important. Una posada en escena minimalista i captivadora que ens hi ha hipnotitzat. Iago és el narrador de la història, el fals amic que ordeix un maquiavèl·lic pla per venjar-se d’Othello sota l’aparença de la seva absoluta lleialtat. Una persona que menteix per treure profit personal. El manipulador, educat i fals que guarda les […]

Los tiempos tan convulsos que nos han tocado vivir últimamente han provocado que el fenómeno del teatro documental tenga cada vez más presencia en nuestros escenarios. Lo más interesante de Sis personatges, sin embargo, es que se atreve a dar un paso más en el género y utiliza, directamente, los protagonistas reales de la historia relatando su testimonio en directo sobre el escenario. Este ejercicio tan curioso consigue que aquello que se nos explica adopte un magnetismo indescriptible que capta al espectador desde el primer minuto. El montaje se plantea como un homenaje a Tomás Giner, un actor frustrado pero muy presente en el mundo de la farándula de los años 80 que acabó sus días como uno sin techo […]

Escriure un musical és un repte, fer que la música flueixi entre els diàlegs i els pensaments, entre el contingut literal i les melodies, és de totes totes un repte apte només per uns quants. Fer-ho en català, amb personatges propers, actuals i joves és d’agrair i d’admirar. Són l’Alicia Serrat i el Miquel Tejada, amb l’ànima i el suport del Dani Anglès, els que signen lletra i música de “Tot el que no ens vam dir”. Un musical fet a mida, fet amb tendresa, amb professionalitat, amb contingut, amb complexitat dramatúrgica i musical. Parlar del que no ens hem gosat dir, en les nostres relacions. Quan les paraules no surten, surten les notes. La filosofia de la vida, de […]

Un espectacle amb dramatúrgia i direcció de Jordi Oriol i Daniela Freixas construït a partir dels contes de Cristina Fernández Cubas. Cristina Fernández Cubas és una escriptora i periodista catalana nascuda a Arenys de Mar el 1945 i que ha viscut a ciutats com el Caire, Berlín, Buenos Aires, París o Lima. Una de les millors escriptores de relat breu de la literatura espanyola. Els seus personatges, la majoria femenins, es dibuixen en atmosferes inquietants i plenes de suggeriments, i som els lectors /espectadors que hem de desxifrar les claus del relat. AUSENCIAS és un conte pertorbador. S’inspira en situacions, atmosferes, detalls o personatges d’un gran ventall de contes com “Mi Hermana Elba”, “Lúnula y Violeta”, “En el hemisferio sur”, […]

Desde un buen comienzo nos anuncian que estamos ante una historia real, pero la verdad sobre Tomás Giner quizás es lo que menos nos importa. Interesa, sobre todo, la verdad que hay detrás de los otros personajes, de los testigos que van desgranando su vida y sus tribulaciones en la Barcelona de antes y de después de los Juegos Olímpicos. Estos personajes, con la vida marcada en el rostro, nos regalan su historia a pequeños sorbos, a veces detrás de una ficción y a veces con una frase contundente, dicha como quien no quiere la cosa. Su testimonio es un ejemplo muy claro de vidas difíciles, muchas de las cuales se han visto abocadas a la calle y han transcurrido […]

Són més de quinze anys els que porta Carlo Mô pujant dalt dels escenaris fent de pallasso, gaudint i transmetent al públic el meravellós món del clown. Carlos Pérez Aznar (Carlo Mô) es va formar com actor, per especialitzar-se posteriorment en clown, disciplina a la qual s’ha dedicat en els últims anys de carrera. Alguns dels seus mestres han estat Leo Bassi, Moshe Cohen, Christian Atanasiu, Virginia Imaz, Joseph Collard i Merche Ochoa. Les seves actuacions s’han pogut veure a New York, Portugal, Buenos Aires, País Basc, Catalunya, Galicia, Navarra, Cantabria, Múrcia, València, Madrid i Aragó. Des de fa uns anys viu al barri del Raval de Barcelona, i se l’ha pogut veure actuar en molts teatres de Barcelona, com […]

La vida i res més… que no és poc, és el que ens ofereix Ovelles. L’època daurada del cinema clàssic es caracteritzava per donar la impressió que la càmera no existia, amagar l’artifici i crear la sensació de realitat. Aquesta ha estat la opció d’Alonso i Marfà a l’hora d’escollir el to de la posada en escena. Som en temps de convivència entre allò que sembla que anomenarem definitivament «teatre teatralitzat» i aquest teatre naturalista, l’aposta dels directors d’Ovelles reeixeix i de quina manera. La construcció dels diàlegs i dels silencis, de les pauses, dels gestos… són una feina d’orfebreria de posada en escena, de direcció d’actors i, per suposat, d’escriptura d’un text que funciona com un rellotge suís. Als […]