Recomendaciones

Resulta evidente que, después de la ostentosa y fallida Scaramouche, la veterana compañía Dagoll Dagom necesitaba dar un giro de timón. Afortunadamente, la experiencia parece haberlos dotado de buenos reflejos porque la necesaria renovación del grupo ha llegado, con Maremar, de la manera más rápida y efectiva. El espectáculo es un precioso musical creado a partir de las canciones de Lluís Llach (arregladas con gran destreza por Andreu Gallén), que mezcla el drama contemporáneo de los refugiados con la historia de Pericles escrita por Shakespeare. Todos estos elementos que, sobre la mesa podrían parecer tan interesantes como difíciles de conectar, han encontrado una magnífica cohesión encima del escenario: natural, casi mágica. El montaje transmite una gran frescura, en gran parte, […]

El monólogo cómico, más allá de la disciplina del stand-up que en nuestra cartelera todavía tiene pendiente modernizarse y abrirse más a mujeres y minorías, ofrece todo un universo de posibilidades aún sin explorar, en parte, por falta de interés, en parte, por un injusto desprecio al género mismo. Afortunadamente, nos van llegando, de vez en cuando, propuestas innovadoras, diferentes y arriesgadas como este Immortal que, prejuicios aparte, ha resultado una agradable sorpresa. El talento humorístico y camaleónico del actor Bruno Oro ya lo conocíamos gracias a la televisión y otras obras como Polònia: El musical. Sin embargo, es verdaderamente estimulante ver la entrega interpretativa, la energía y el acierto con el que domina el ritmo, el tono y la […]

Ahir a l’Espai Lliure vam gaudir d’una deliciosa peça, un espectacle teatral que l’Oriol Pla Solina ha fet per a la família amb la família. TRAVY és el nom d’una nissaga d’actors i actrius i és també el nom d’aquesta peça amb dramatúrgia de Pau Matas Nogué i Oriol Pla Solina i dirigida pel mateix Oriol, que s’estrena com a director. Un joc metateatral on una família de pallassos fa un espectacle sobre una família de pallassos que fa un espectacle. Un espectacle on realitat i ficció s’entremesclen. On cada un dels membres de la família té les seves pròpies idees de com s’hauria d’aixecar l’espectacle. Els quatre actors interpreten el seu propi paper, el paper que tenen en el […]

Les interseccions entre realitat i ficció enterboleixen sovint la percepció que tenim tant de l’una com de l’altra. La superposició de capes acaba essent indestriable, i Sergio Blanco ho aprofita com a element disparador per a reflexionar sobre la suposada ingenuïtat del text teatral i les seves ingerències en els fets de què parteixen. La reixa/gàbia a través de la qual veiem gairebé tot l’espectacle col·labora, precisament, a fer difuses les possibles conclusions sobre l’assassinat al voltant del qual gira Tebas Land, però també els mecanismes actorals d’ambdós protagonistes. La pista de bàsquet (reforçada per l’audiovisual, que aquest cop té tot el sentit) com a territori de joc, atzarós, com ho és el teatre i com ho és també la […]

Divertida, original y tierna propuesta en forma de soliloquio cómplice, emotivo y cercano. «Mirta en espera» es una actitud vital, optimista, es vivir en una película a la medida de nuestros deseos, es esperar a que llegue la felicidad justo cuando acabas de tropezar. Y nada empalagoso. Mirta, actriz sin éxito, espera sentada -literalmente- que llegue un representante que le dé un empujón – el definitivo, el que hace tiempo que espera- a su carrera. También (des)espera que llegue el amor, que todo encaje y tenga éxito. Y es que Mirta vive como si protagonizara una película: y lo hace: la de su vida. Ella sigue esperando el final feliz. Mientras lo hace, una constante en su vida, conocemos fragmentos […]

La temporada passada no vam poder anar a veure aquesta proposta en el Teatre Akadèmia i no vam dubtar en comprar les entrades per no perdre-la en aquesta ocasió. I ves per on, LINK LINK CIRCUS ha estat per nosaltres una gran decepció. Aquesta vegada, el monòleg s’ha adaptat al francès. Davant nostra Isabella Rossellini, la famosa actriu que conserva tot el seu encant i com no podia ser d’un altre manera, demostra un enorme domini de l’escena. Ella ha ideat i escrit aquest espectacle que combina ciència i entreteniment. Link Link Circus és un monòleg inspirat en el món animal, basant-se en dades científiques però amb una visió còmica. “És molt important per a mi que el meu art […]

Sí, senyores i senyors. Que el teatre sigui posar entre les cordes els espectadors! Que el teatre sigui posar entre les cordes tres actrius aqui de cop i volta se’ls pregunta què n’esperen del seu futur! Que la pròpia directora hagi d’afrontar el desafiament! Teatro en vilo ens planta tres personatges a l’Àtic del Tantarantana, transsumptes de les tres enormes actrius que els interpreten, per a fer front a una qüestió fonamental que haurà de deixar en evidència la incertesa i el desencís d’una generació, potser de moltes generacions. El to triat per les dramaturgues i la directora és el de l’humor (petar-se de riure al teatre és tan maco!) amarg, aquell que neix del riure’s d’una mateixa per a […]

Sergi Pompermayer ens deixa escrit Blues una obra que la Beckett agafa per representar-la en el seu cicle de Terrors de la ciutat, escenaris de conflicte i de por. Una obra que Pompermayer deixa a les mans d’un amic seu perquè la dirigeixi: Norbert Martínez. “Va entendre la meva idea a la perfecció; però és interessant veure com una altra persona agafa el teu material i l’enfoca des del seu punt vista. Un treball que et fa créixer com a dramaturg i qüestionar-te si realment havies escrit allò que tu et pensaves” (Sergi). Una obra encabida en un cicle de terror a la ciutat on realment aquesta no és la seva essència; sinó que ens parla dels problemes familiars per […]

Tres amigas, una promesa y un destino: París. La obra musical dirigida por Paul Berrondo y conducida por los artistas: Mar Maestu, Maria Viñas y Elia Corral; narra la realidad de tres amigas con vidas muy diferentes pero con un mismo propósito: ser feliz. La realidad de tres mujeres con tres maneras de vivir y ver la vida permiten que el espectador se sienta identificado. Sobre el escenario, París consta únicamente de tres magníficas intérpretes y cantantes que logran que en pocos minutos quieras viajar con ellas hacia la ciudad de la luz. El montaje, pese a ser sencillo, es suficiente siempre que el espectador acepte las condiciones del viaje. Los recursos escenográficos son escasos pero, junto con el sonido […]

La Sala Flyhard, que obre la seva novena temporada amb ESTAT DECEPCIÓ escrita i dirigida per Carla Torres. Carla Torres (Barcelona, 1977) és dramaturga, actriu i directora formada com a actriu a l’Estudi Nancy Tuñón i com a dramaturga a l’Obrador de la Sala Beckett. Debuta com a directora en 2014, data en la que crea la seva pròpia companyia, La Peleona. Compagina la seva vessant artística amb la docència. ESTAT DECEPCIÓ, parteix de la premissa de què tots sabem que de vegades, per mantenir l’ordre cal generar el caos. En entrar a la sala una enorme bastida l’ocupa, tan sols les dues grades laterals on se situen els espectadors… i la bastida. Pepo Blasco, Xavi Gardés, Eu Manzanares i […]

“La ira de Narciso” es un monòleg en primera persona on l’actor Gerardo Otero interpreta i relata l’estada de Sergio Blanco (autor del relat) en una habitació d’hotel, per relatar-nos un fet que li va ocorre a l’escriptor durant un viatge que va fer a Liubliana, ciutat on havia estat convidat per donar una conferència sobre el mite de Narciso. Unes taques de sang en una luxosa habitació d’hotel, ens endinsaran en un món, on ficció i realitat es barregen de manera intel·ligent, on sorgirà una història en forma de thriller que atrapa a l’espectador des del primer moment. No sé heu tingut l’oportunitat d’anar a una xerrada de Sergio Blanco, dons mireu …només us diré que l’actor Gerardo Otero […]

El projecte Onyric, que està transformant aquest any el Teatre Condal, havia promès portar musicals de renom, petits concerts de professionals de casa i també concerts de grans estrelles internacionals del gènere. Aquesta setmana hem tingut la primera d’aquestes estrelles, ja que la convidada ha estat Kerry Ellis, una intèrpret prou coneguda al West End londinenc. En el seu repertori estan musicals tan emblemàtics com Cats, Les Misérables, Miss Saigon… i sobretot Wicked, que fins i tot la va fer viatjar a Broadway per reemplaçar durant tota una temporada a la famosa Idina Menzel. Davant d’un públic rendit des del primer minut, Ellis ha començat fent un petit repàs als seus vint anys de carrera i ha volgut recordar, amb […]

El Teatre del Raval és un dels pocs teatres on cada temporada s’hi programa alguna obra inspirada en algun clàssics del cinema dins el gènera del suspens. Així dons, després de l’èxit obtingut amb «Testimoni de càrrec» i «La visita inesperada», tornen a apostar per un altre dels clàssics del misteri amb «La dona de negre» , una obra de l’escriptora Susan Hill, publicada el 1983 i que es va estrenar per primera vegada al Scarborough Theatre (Yorkshire) l’any 1987. La versió que es pot veure al Teatre del Raval és una traducció i adaptació de Tamara Aguilar, dirigida per l’actriu Empar López, i interpretada per tan sols dos actors Carlos Vicente en el paper de l’Arthur i Gerard Clavell […]

París es la última propuesta musical de Paul Berrondo, director dramaturgo, y Óscar Peñarroya, director musical. Les Cot, un trio vocal femenino, es quién no solo encarna y da voz a las tres protagonistas, sino que también participa en la creación del texto teatral. Todos estos artífices dan lugar a una pieza que combina diálogo, canto y baile con música en directo. El resultado final de esta propuesta es una comedia musical muy atractiva y placentera. A pesar de que la obra no cuenta con un gran elenco ni de actores ni de personajes, las tres amigas protagonistas son capaces de transportar continuamente al espectador a cada situación que protagonizan sin contar con un gran atrezo ni vestuario. Hay que […]

Ahir diumenge a la tarda ens vàrem asseure a la primera fila del Teatre del Raval, amb ganes de passar una mica de «por» en el Teatre, cosa bastant difícil d’aconseguir sense les tècniques emprades en el cinema…. i malauradament, la «por» no va arribar mai, ni tampoc aquelles sensacions de «inquietud o tensió» típiques del gènere. LA DONA DE NEGRE, està basada en la novel·la de fantasmes de Susan Hill, escrita el 1983, teatralitzada per Stephen Mallatratt i que ha estat adaptada i traduïda al català per Tamar Aguilar. Una obra que curiosament porta més de 30 anys als escenaris londinencs, suposem que amb majors mitjans tècnics, de les que aquí es pot permetre un petit teatre de Barcelona. […]