Recomendaciones

Fa cosa d’un mes vaig poder assistir a un passi de “Maremar”, el nou musical de Dagoll Dagom, al Teatre La Sala de Rubí. Fotògrafs, enregistradors de vídeo , l’Anna Rosa Cisquella, en Joan Lluís Bozzo i Jofre Borràs (director i ajudant de direcció), els tècnics de so i il.luminació. L’Ariadna Peya (direcció coreogràfica i de moviment), marcant els tempos i moviments dels actors. La sorpresa va ser majúscula, aquest musical prometia. Com no volia esperar-me fins el dia de l’estrena, que serà d’aquí poc al Teatre Poliorama , vaig comprar entrades per la prèvia que es feia al mateix Teatre La Sala. Només us diré que el teatre era ple de gom a gom. Entrades exhaurides !!! Si l’assaig […]

Lunes, un nuevo estreno en el Teatro Goya y el inicio de su temporada teatral 2018-19. En este caso Miquel Gorriz dirige un espectáculo para el disfrute de Mercè Aránega. Una Shirley Valentine que a pesar de tener unos años (el texto), aunque es muy vigente en nuestros días. Shirley Valentine es una mujer casada, que actualmente está aburrida de su rutina, de su propia vida. Inicialmente la vemos en su propia monotonía hablando a las paredes y mirando si decide hacer un cambio. Con la excusa de un regalo sorprendente (un viaje a Grecia) vemos como Shirley toma de una rutina infernal de su vida en un suburbio de Liverpool quiere abrir las alas y escapar. Esta Shirley me […]

CÀNDIDA és una proposta teatral d’Anna Tamayo que obre la temporada a la Sala Fènix, la primera peça d’un cicle que protagonitzen les dones tal com ens van explicar a la roda de premsa. Un cicle que han batejat com “Dóna’m veu/Dóna amb veu“ concebut per escoltar a moltes dones parlar-nos, a crits o a cau d’orella, segons el cas, sobre el món, vist amb ulls femenins. CÁNDIDA neix del desig i la necessitat de posar-li veu als fongs vaginals que van habitar en el cos de l’Anna durant dos anys: qui són? d’on vénen? per què no marxen? Amb un format força informal, Anna Tamayo ens explica la seva experiència personal amb els fongs vaginals. Ens parla d’una malaltia […]

Lo que nos plantea Quina Feinada!, adaptación del éxito de Broadway que supone el retorno de Ventura Pons a la dirección teatral, es cuanto menos interesante. Un único actor sobre el escenario interpretando de forma frenética a una decena de personajes diferentes. Sin embargo, es una pena ver cómo la obra cae en una repetición constante de pequeños gags independientes que en ningún momento hacen avanzar la trama ni el estado del personaje principal. Quizás funcionaría mejor si existiera algún tipo de conflicto que conectara los personajes de las distintas llamadas o si pudiésemos ser testigos de un abanico de estados anímicos en el protagonista. El personaje principal parece estar en el mismo estado anímico constantemente, el estrés más absoluto. […]

SARAB és un text d’Albert Tola que amb dramatúrgia i direcció d’Andrea Segura, ha obert la temporada al Teatre Akadèmia. Un text ple de miratges que apareixen i es dilueixen entre la realitat i els records de tres dones que representen tres generacions d’una mateixa família. SARAB ens parla de miratges, d’aquelles certeses que creiem pròpies i que, en realitat, no només s’emmarquen en el nostre context històric, polític i social sinó al centre mateix de la nostra genealogia. En paraules d’Albert Tola es tracta d’un text que s’ha anat coent des que ell era petit, ell ha viscut i crescut amb la seva mare, la seva àvia i la seva tieta. Amb un pare absent, sempre de viatge. Un […]

L’oblit i el silenci s’esquerden sota la força poètica de Veus de Txernòbil. Una peça de teatre visual basada en el llibre La pregària de Txernòbil de la guanyadora del Nobel Svetlana Alesksévitx. L’obra està configurada com un gran zoom que comença amb una visió general del país (Ucraïna – Unió Soviètica) durant i després de l’explosió del reactor i que va apropant-se amb cura a les històries dels petits pobles afectats i sobretot els seus habitants. Cada persona, sovint representada amb un gran titella, té un relat únic i colpidor. Els cinc actors de la peça manipulen els objectes amb delicadesa i precisió i fan que de la forma neixi una emoció bategant que oscil·la entre l’horror tràgic i […]

AQUÍ «de Santander a NY», és un monòleg amb direcció i dramatúrgia de Queralt Riera, interpretat a tres veus per Annabel Castan, Patrícia Mendoza i Núria Tomás. Totes elles són la Lis, una supervivent, una dona d’una sensibilitat extrema, però també dura i resistent. AQUÍ és un assaig sobre la bogeria d’un personatge dividit en dos grans línies emocionals, la de l’amor i la de la mort. Una peça estructurada en dos actes, on en el primer acte la Lis apareix a l’estació de tren Grand Central Station de Nova York. Està commocionada. Va vestida de núvia i porta un ram de flors a la mà. Al vestit una gran taca de sang. En el seu monòleg, la Lis ens […]

“Veus de Txernòbil” és una creació col.lectiva de la Cia Potcuia a partir del llibre “La pregària de Txernòbil” de Svetlana Aleksiévitx” publicat el 1997, i el documental “Les àvies de Txernòbil” que es va emetre en el programa 30 minuts de TV3. “Veus de Txernòbil” neix a partir d’un projecte escolar que van presentar els alumnes d’estudis d’itinerari físic i visual de l’Institut del teatre. Un cop finalitzada la presentació ( maig de 2017), els alumnes decideixen portar-lo més enllà de l’àmbit acadèmic i creen la Companyia Potcuia. La Cia Potcuia es basa principalment en la manipulació d’objectes i titelles amb la finalitat de treure a la llum fets que han estat silenciats més enllà de les tragèdies individuals […]

Què amaga el Ministerio del Interior? Què amaguen professionals de reputada trajectòria? Si mirem els noticiaris o obrim el Twitter a qualsevol hora (ja no) ens sorprendrà la gran quantitat d’escàndols relacionats amb secrets d’estat, mentides curriculars, trames de corrupció, robatoris indiscriminats de diner públic… Cada nou escàndol tapa l’anterior, i els protagonistes s’afanyen a amagar els plats bruts posant al damunt una vaixella encara més bruta. Però què passaria si el que es tracta d’amagar és l’aparició d’un extraterrestre que té la confessa voluntat de dominar la terra? Martí Torras Mayneris (Rhum, Rhumia, Divinas, La Taverna dels Bufons) dirigeix amb solvència aquesta comèdia marciana de l’economista i escriptor Trias de Bes, que s’estrena al món del teatre amb un […]

Bruno Oro afronta el seu primer espectacle en solitari amb Immortal, una visita divertida i profunda per tots els racons de la vida eterna. L’obra parteix d’una idea del mateix artista, qui ha confiat en Alejo Levis i Marc Angelet per a l’escriptura del text i la direcció. Els dos han sabut elevar el llenguatge còmic de Bruno Oro a la màxima potència. Han teixit l’espectacle com un tiki-taka de personatges que, en un futur, s’enfronten a la immortalitat: pares i fills, matrimonis que conviuen durant segles, veïns que es troben al metro…El fregolisme de l’actor arriba a nivells sorprenents quan manté converses entre cinc o sis personatges diferents, tots interpretats amb una admirable riquesa de matisos. El ritme no […]

Imagina que gracias a comerte una especie de osito de chuche te conviertes en eterno al paso del tiempo. Con esta premisa empieza la propuesta teatral Immortal, protagonizada por Bruno Oro. Bajo esta nueva realidad, el texto y sus múltiples personajes navegan a través de esta reflexión filosófica, ¿queremos ser inmortales? ¿Realmente nos aportaría felicidad? ¿Mejoraría nuestra existencia? Esta obra es 100% Bruno Oro, nos muestra su habilidad acaparadora para intercalar los diferentes personajes “brunororianos”, que ya conocemos de sus trabajos anteriores, y que ara se unen para mostrar al público esta narrativa. Entre los momentos humorísticos que hacen estallar de risa a toda la sala, el texto no se olvida de hacer alguna crítica implícita a situaciones actuales –como, […]

Divendres 13 de setembre, dia de l’apertura de temporada a la Sala Beckett, expectació i alegria continguda al mateix temps, retrobaments, curtes xerrades i un esdeveniment especial, un concert de Clara Peya proposat per a l’ocasió. Clara Peya, nascuda a Palafrugell en 1986 és pianista i compositora. Cofundadora de la companyia de teatre, dansa i música en directe Les Impuxibles, de la qual nosaltres hem pogut gaudir dels espectacles “Aüc: el so de les esquerdes” i “Limbo”. Al mes de març presentaran a la sala de dalt la peça “Suite Toc núm 6” amb Judit Pujol i María Velasco. Ha presentat set discos sota el seu nom on han col·laborat músics com Silvia Perez Cruz, Judit Neddermann, Pau Figueras, Ferran […]

L’adaptació que Güell, Barba i Dueso fan de la novel·la de Maria Aurèlia Capmany no toca ni una coma del text de la barcelonina per a preservar tota la força de la història de Carola Milà, la personalitat de la qual és construïda per Capmany a partir del fet de ser dona i no d’una reconstrucció minuciosa del passat. Feliçment… és un llibre de memòries d’una dona escrit per una altra dona, i l’autora aprofita les aventatges que atorga el gènere per a servir-se de l’oblit, de la desmemòria, precisament. La manca d’aquesta bastida és ben resolta en la posada en escena de Francesca Piñón que posa l’èmfasi, d’una banda, en l’opacitat de la protagonista i de la seva vida, […]

Aquest dijous ens vam apropar al Teatre Club Capitol per veure el primer «solo» teatral de Bruno Oro en una comèdia creada per Marc Angelet i Alejo Levis. IMMORTAL és una comèdia dramàtica futurista on Bruno Oro interpreta diferents personatges abocats a la immortalitat. Personatges molt reconeixibles als quals el fet de saber-se immortal els fa viure la vida d’una altra manera. Personatges que gaudeixen, pateixen o s’enfronten a la immortalitat. Bruno Oro, al que hem vist treballar en 2013 a «La Rosa Tatuada» al TNC, i en 2015 a «Polònia, El Musical» al Teatre Poliorama, a banda de les incomptables ocasions en què l’hem vist a la televisió, a «Polònia», interpretant a l’Artur Mas o l’Angel Acebes, ens ha […]

Tiene una cualidad la comedia realista muy valiosa: a través de su aparente ligereza consigue hacer trascender la vida misma sin que, casi, nos damos cuenta. Ovelles es un buen ejemplo de este fenómeno tan interesante de cierto teatro contemporáneo. Un argumento singular como el de tres hermanos urbanitas rondando la treintena que heredan inesperadamente 452 ovejas de un hombre de campo (su tío) es el punto de partida de un viaje fascinante que nunca levanta el tono ni los pies del suelo. La inusual circunstancia de estos personajes les lleva a debatir sobre las ventajas e inconvenientes del campo y la ciudad, haciendo un retrato bastante ácido de tres tipos de jóvenes barceloneses. La gran habilidad de sus autores […]