Recomendaciones

Dimecres 24 d’abril vam tenir la sort de poder assistir a la prèvia de l’espectacle LA LLEUGERESA I ALTRES CANÇONS on Ivan Benet el dirigeix i també debuta com a autor, amb un text escrit a quatre mans amb Víctor Borràs, de Teatre Nu. També és la primera obra de text per a adults de Teatre Nu, companyia establerta a Sant Martí de Tous dedicada al teatre artesanal, cuit a foc lent, com aquest text. Després de la representació vam poder xerrar una estona amb els dos autors i la magnífica protagonista de la proposta, Aida Oset. Un espectacle que es representa a la Sala de dalt de La Beckett, un thriller inspirat en l’univers de David Lynch, a mig […]

Steven Berkoff nos era familiar por sus trabajos en películas como “La Naranja Mecànica”o “Barry Lindon”, de Stanley Kubrick; “Blow up”, de Antonioni, o “Principiantes” de Julian Temple. También lo recordamos en “Octopussy” o en “Rambo”y siempre en papeles de malo, el más malo de todos. Hace unos meses tuve ocasión de asistir a una obra de teatro de este autor: “Decadencia” escrita en 1981 y representada y dirigida por él mismo en el Wyndham’s Theatre con la actriz Linda Marlowe. Ha sido representada durante todos estos años en muchos países y traducida a multitud de idiomas. Dos parejas unidas por el hombre que es marido de una y amante de la otra expresan una realidad socio-política utilizando un lenguaje […]

ATLÀNTIDA 92 (un espectacle que fa aigües) forma part d’El Cicló, el projecte de suport a la creació, de cinc companyies en residencia, i que aquesta temporada arriba a la seva cinquena edició. Aquest és el segon espectacle que la companyia El Martell presenta dins El Cicló, també escrit i dirigit per Laia Alsina. El primer «El mar no cap dins d’una capsa de sabates» el vam poder veure la temporada passada. Una companyia que s’autodefineix com de teatre polític i de la que també hem vist els seus dos primers espectacles: Y-X o La fidelitat dels cignes Negres el 2016 i Ah ! (Judit) en 2017, les dues a la Sala Atrium. ATLÀNTIDA 92, a través del poema L’Atlàntida […]

L’any 2005 Nike va publicar un anunci a les televisions, als instants finals hi apareixia un jovenet Leo Messi fent allò que millor sap fer: tirar una falta i marcar-la, es girava a càmera i deia «Recuerda mi nombre, Leo Messi». Guillem Estadella, com Leo Messi, es planta a l’escenari de l’íntim i familiar Llantiol i, sense cap mena de careta ni personatge impostat, s’obre i exposa diversos temes de l’actualitat des del seu punt de vista; fresc, divertit, trencador i original. En veure’l per primer cop pots pensar que ell ja ha passat l’edat de madurar i que ja li queda lluny, però tot el contrari, està en el procés. És per això que de forma intel·ligent arrenca els […]

Aquest passat dilluns dia 22 vam fer cap a la Sala Versus Glòries per veure una proposta estrenada l’any 2002 i recuperada 17 anys més tard per Pere Anglas, un dels protagonistes d’aquella primera versió. Es tracta de SEPARACIONS d’Ever Blanchet. Pere Anglas ha fet una actualització del text, incorporant implícitament les xarxes socials i els telèfons intel·ligents, l’ha dotat de mes ritme i ha reduït sensiblement la durada, però el fons de la comèdia continua sent el mateix, i ens presenta setze personatges i vuit formes de vida diferents amb un mateix desenllaç, el final sentimental i patrimonial d’una relació. Vuit històries que caricaturitzen vuit relacions de parella que acaben en trencament. Com a fil conductor i lligam de […]

Al Lliure de Gràcia COM ELS GRECS, un Èdip contemporani de Steven Berkoff (Londres 1937), sota la direcció de Josep Maria Mestres: una reivindicació de la insolència, la transgressió, la irreverència, la ferocitat. Steven Berkoff va estrenar aquesta peça el 1980, el 1988 se’n va fer una versió operística i en 1990 una cinematogràfica. Un text que trasllada el mite d’Èdip a l’Anglaterra de finals dels 70, i avui podem veure que els seus presagis més pessimistes han estat superats amb escreix. La versió portada ara a escena és la traducció de l’anglès de Joan Sellent. Un muntatge que prioritza la paraula i que segons diu Josep Maria Mestres sembla avui més oportú que mai i potser ens podrà ajudar […]

Cuanta más proyección haya entre la realidad y una fantasia, más confusa y nebulosa será su consecución. Y sino, que se lo digan a Mirta que, como una niña en su vestido amarillo, vive en la cómoda burbuja de la espera. ¿Y qué es lo que aguarda? ¡Ni más ni menos que ganar un óscar! Tiene a punto su discurso y dispone de una estatuilla a modo de amuleto. Pero Mirta no es ninguna actriz consagrada -aunque quien la protagoniza sea todo un portento escénico- ni ha rodado una sola película. Simplemente, Mirta lo espera y espera. ¡Hay, la espera! Ese embriagante limbo donde la ilusión de un futurible rebosante parece culminar los anhelos más íntimos y nos invalida para […]

Fa uns anys vaig llegir en la revista National Geographic un reportatge que parlava de la troballa d’un text de més de 1700 anys d’antiguitat. Un text que de ser veritat podia canviar la història del cristianisme. Es tractava de “L’evangeli de Judes” “L’evangeli de Judes” és un evangeli gnòstic escrit en copte, el text del qual va ser parcialment reconstruït el 2006. Té un notable focus positiu sobre la persona de Judes Iscariot qui, segons els evangelis canònics, va trair Jesucrist a les autoritats romanes, que el crucificaren. Ara per ara, cap altra prova històrica no dóna suport a aquest evangeli, ni als evangelis de la Bíblia. Però…i si fos veritat… I si l’home més odiat de la història, […]

El que ha fet Roberto Alonso és realment extraordinari !!! Entrem a la sala. Aquesta està dividida en dos zones: la zona A i la zona B. A mi m’ha tocat la zona B. Dins l’espai escènic està dividit en dos per un arc d’embocadura (que ens recorda als utilitzats en el teatre a la italiana que tant agradava a Brossa). Un teló de tela negra no ens deixa veure el què està passa a l’altra banda. Roberto transformat en MC Clown i Jordi Cornudella (el músic) es passegen d’una banda a l’altra de l’escenari. Entra a escena una cantatriu (Elena Martinell), una ballarina stripteasista (Laura Marsal) i un saltimbanqui (Davo Marín). Aplaudiments, crits, riures. Què està passant a l’altre […]

Dissabte dia 20 vam fer cap a l’Àtic 22 del Tantarantana, per tal de veure la proposta que Teatre Kaddish/nozomi 700 ha presentat continuant la sèrie d’espectacles sobre les avantguardes artístiques dels segles XX i XXI que va iniciar amb «Cabaret Voltaire» que nosaltres vam veure a La Seca l’any 2016, i que tampoc ens va agradar gens. La companyia El Teatre Kaddish neix l’any 1975 al Prat de Llobregat, per iniciativa d’un grup d’estudiants de l’Institut Baldiri Guilera, sent un centre de creació, programació i formació en les arts escèniques. Vagi per endavant el nostre respecte per la feina desenvolupada en aquesta proposta FEM. (LA LLISTA DE LOURDES), la gosadia de la posada en escena, el treball d’investigació i […]

Laberint striptease es un compendio de diferentes cosas: un clarísimo homenaje a Brossa, una reivindicación del cabaret como género, una evocación nostálgica de la Barcelona canalla de los setenta y ochenta, y la continuidad natural de este Cabaret 13 que Roberto G. Alonso se inventó hace unos años. Lo que está claro es que Joan Brossa habría aplaudido el espectáculo hasta hacerse daño en las manos. Todo empieza con el ya tradicional recibimiento a los espectadores, para pasar después a una serie de números donde se mezclan música, canciones, originales stripteases (el del piano, el de la gallina o el del cura) y un humor elegante, pero que también puede volverse corrosivo y punzante. En este sentido, toda la parte […]

Divendres de Setmana Santa, 19 d’abril, ventolera als carrers, metro de gom a gom i un Onyric teatre Condal amb una bona entrada, per veure de nou un musical que des de la seva estrena en 1996 a Nova York, s’ha convertit en un fenomen que ha fet la volta al món. RENT va arribar a Barcelona, al Teatre Principal, l’any 1999 de la mà de Focus i ara torna, 20 anys més tard en una renovada versió en castellà de la mà de Daniel Anglès i Marc Gómez. Tal com ens van comentar Daniel Anglès, director de la proposta, a la roda de premsa, RENT es converteix en la primera producció pròpia del projecte Onyric Teatre Condal. Ara fa […]

I dijous, d’un musical íntim i de petit format a un altre musical una mica més gran al Teatre Victòria. EL DESPERTAR DE LA PRIMAVERA, la producció catalana del musical «Spring Awakening» adaptat per David Pintó. Una producció que, amb un altre elenc, vam tenir l’oportunitat de veure al Teatre Gaudí, el novembre del 2016 (podeu veure aquella ressenya en aquest enllaç). Volem des d’aquí valorar la feina i l’enorme esforç que fa Ever Blanchet, director del Teatre Gaudí, per donar suport a les petites produccions Musicals (i no tan petites) realitzades a casa nostra en català i amb música en directe, sense gaire pressupost, sense cap subvenció i arriscant econòmicament tot i més. Una vegada triomfen, com és el […]

Ahir dijous dia 18 d’abril vam tenir la gran sort i el privilegi de poder assistir, a El Maldà, a l’assaig general d’EL TEMPS QUE NO TINDREM, una proposta d’Alícia Serrat que s’estrenarà oficialment el dijous 25 d’abril. Tal com ens van comentar a la roda de premsa, aquest espectacle tanca la «Trilogia de l’amor» produïda per Daniel Anglès i com els dos anteriors, escrits i dirigits per l’Alícia Serrat. EL TEMPS QUE NO TINDREM, musical de petit format que protagonitzen Mariona Castillo i Joan Mas, amb música de Dani Campos. D’entrada volem dir que ens ha agradat moltíssim i que ens ha trasbalsat i arribat a emocionar en molts moments. Cal dir que a l’assaig al qual hem assistit, […]

Aquesta proposta que s’està presentant aquests dies al Teatre Romea, està basada en la novel·la autobiogràfica que Miguel Delibes (Valladolid 1920-2010) va escriure sobre la seva dona Àngeles de Castro, que va morir prematurament el 1974 després d’una malaltia. Miguel Delibes es va amagar darrere de la figura de Nicolàs, un pintor que, amb molts anys en l’ofici, fa temps que està sumit en una crisi creativa. D’ençà que la seva dona, Anna, va emmalaltir no ha pogut tornar a pintar. És la primera vegada que aquesta obra es presenta en versió escènica, adaptada per José Sámano, José Sacristán i Inés Camiña. És José Sámano qui la produeix i dirigeix i José Sacristán qui interpreta aquest monòleg. Emocions, sentiments, la […]