Més enllà de l’atractiu del fenomen déja vu que a totes, en un moment o altre, ens ha cridat l’atenció, i més enllà que tingui, o no, una explicació científica, l’interessant de l’última proposta de la Perla 29 és la possibilitat d’observar uns personatges que, de sobte, són desestabilitzats i apartats d’allò convencional que acostuma a controlar el seu dia a dia. Permeta també al públic reflexionar al voltant del nostre curs vital com a fabricant de records i de com, cada cop més, som conscients que ho fem.
Es fàcil que Sergi Belbel, que signa una posada en escena brillant, s’hagi identificat amb el doctor (Carles Martínez) com a encarregat de desestabilitzar uns actors i unes actrius que han d’abandonar les seves certeses i ficar-se en la pell d’una altra.
L’elenc sencer s’impregna de la sensació de desorientació i és capaç de transmetre-la sense escarafalls. Sobresurten Carles Martínez i Lluís Soler amb sengles interpretacions de gran volada plenes d’intensitat i d’emoció, i amb tota la intenció de plantejar la relativitat del temps i de la història.