Durant els anys 30, J. B. Priestley va explorar en tres de les seves obres l’interès que li va despertar la temàtica que envolta el temps, posant el seu granet de sorra en la ciència ficció que es publicava en aquella època. Així, a diferència d’altres propostes del gènere, el seu tractament esdevé clar de cara a l’espectador, exposant el tema de forma entenedora i permetent seguir el fil de l’obra en qualsevol moment. No obstant, la seva excessiva durada i el seu lent desenvolupament poden arribar a ser un problema, encara que en el seu conjunt l’obra no arribi a fer-se del tot feixuga. De fet, al meu parer, s’estira en excés el misteri present en la primera part provocant la reiteració i la seva desconnexió per moments, de la mateixa forma que un cop es desvela i es passa al seu desenvolupament la trama esdevé massa explicita dibuixant unes escenes forçades. Així, algunes escenes es veuen resentides provocant, per exemple, el riure enlloc de tensió, cosa que tampoc acaba d’estar ben resolta des de direcció. Tot i això, el muntatge té una molt bona factura i, malgrat els seus defectes, resulta interessant i està ben portat, aconseguint entretenir-nos durant una bona estona alhora que ens fa reflexionar al voltant de la seva temàtica.
¡Enlace copiado!