Recomendaciones

Teatre – VETE A APRENDER ÁFRICA (2, 5 sobre 5) Circ – HIDRATICA (3, 5 sobre 5) Dansa – LONGING FOR #1 (3, 5 sobre 5) Teatre – GUARDAR LA ROBA (4 sobre 5) Teatre – CASA (3, 5 sobre 5) Teatre – MY HEART WILL GO ON (4 sobre 5) Teatre – JOLIE (3 sobre 5) Després del petit tastet del diumenge passat als Lluïsos de Gràcia, ahir divendres dia 7 vam fer cap al Castell de Montjuïc per assistir a la primera jornada del FESTIVAL PÍNDOLES en la seva cinquena edició. Un entorn privilegiat, una tarda lluminosa i esplèndida, unes magnífiques vistes de la ciutat, una càlida acollida i un cafetó, ens fan oblidar el trànsit que hem […]

Ahir dijous dia 6 era nit d’estrena a La Badabadoc, «PUTO», una peça de teatre-dansa argentina d’Ezequiel (Keko) Barrios. “PUTO, Catarsis, hecho artístico y acto politico” està creada i interpretada per Keko Barrios que ens diu que aquesta peça es tracta d’una proposta unipersonal que explica el que sent un homosexual reprimit que encara viu dins de l’armari, un puto, un maricón que no s’estima a si mateix i es baralla amb el seu propi desig, que no vol ser el que és. Un treball que respira sinceritat des del minut zero, una mirada que atrapa, un moviment que inspira tendresa i a moments rebuig, tot alhora, on l’artista s’exposa sense límits, sense pudor. Una gran entrega, al límit de […]

Un aeropuerto, un retraso que afecta a un hombre de negocios. Aparece un desconocido que insiste sin descanso en querer explicarle cosas de su vida, que a aquél no le interesan en absoluto e intenta quitárselo de encima, sin éxito. Una conversación aparentemente casual hasta que… La conversación deriva en duelo dialéctico, con tensión creciente, anticipas un giro argumental y cuando te crees muy listo para haberlo visto venir, ¡plas!, un giro final que no esperabas. El mérito, sin embargo, es que la obra no busca sorprender al espectador sin más, de forma gratuita. Aquí se habla, con toques de humor para aligerar brevemente la palpable tensión, del enemigo interior, el verdadero y poderoso enemigo, de nuestra parte oscura y […]

La setmana passada teníem previst anar a veure aquesta proposta al Teatre Goya, però sembla que a causa d’un sobtat despreniment de retina de l’actriu protagonista, Ana Torrent, va obligar a suspendre, i fins aquesta setmana no s’han pogut reprendre les representacions amb Emi Ecay en el paper de Sílvia. TODAS LAS NOCHES DE UN DIA, és un text d’Alberto Conejero dirigit per Luís Luque i amb Carmelo Gómez en el paper de Samuel. Un text melodramàtic, íntim i profundament poètic, que es vesteix de thriller per explicar-nos la història d’una dona trencada per un passat desconegut per nosaltres i la del seu jardiner, un home que també ha fugit del seu passat i es refugia en aquest hivernacle. En […]

Parece que hace mucho tiempo cuando las mujeres escritoras tenían que publicar sus libros bajo seudónimo y no pondré ejemplos porque es un hecho harto conocido. Las mujeres actualmente publican, escriben, dirigen y se las conoce por su nombre. Sin embargo existe una marginación sutil hacia las mujeres que se manifiesta en la facilidad que tienen los hombres para conseguir sus objetivos. De esto va la obra con la idea original de Meritxell Yanes. Una inventora no es ni recibida por las empresas para comercializar su dispositivo que tiene que revolucionar el mundo femenino y procurarle bienestar hasta que lo presenta un hombre. Bajo la dirección de Sergi Belbel y Cristina Clemente la idea de Meritxell Yanes se presenta como […]

Magnífico concierto, de hecho, mucho más que un concierto, de Anna Moliner (You say tomato, Infàmia…) y Andreu Gallén, también mucho más que pianista (Maremar, Requiem for Evita). Digo más que un concierto porque con Anna el aspecto teatral está asegurado y fue un auténtico espectáculo lleno de creatividad, talento y proximidad. Una magnífica velada. El repertorio fue una selección tan personal como variada donde pudimos disfrutar de los diversos registros de Anna. Diferentes piezas pero con una esencia común de reivindicación personal y artística, de decir sí a quien queremos ser, a perseguir lo que nos hace felices a pesar de los obstáculos. Y es que el concierto nos dejó no sólo (como si fuese poco) un buen rato […]

Una desilusión. Iba con muchas ganas, por el equipo creativo de calidad más que contrastada, Marc Rosich (Qué fue de Andrés Villarosa) y Clara Peya (en solitario o con Les Impunxibles), la apreciable línea, en general, de la programación de la sala Flyhard y su apuesta, por primera vez, creo, por un musical. Esperaba mordacidad, conexión con el público, algo de astracanada -claro que sí-, una propuesta gamberra, con ritmo, cómica, contemporánea e inteligente. Desgraciadamente, también esperaba que me interesase. La premisa, aunque ya vista, podía dar de sí: dos políticas en campaña, encarnizadas enemigas y sentimentalmente unidas, sin que ello pueda hacerse público. Un juego de enredos, de tapar mentiras que cada vez se van haciendo más grandes y […]

KAREN és la nova obra d’Ever Blanchet dirigida per Marta Gil Polo. KAREN forma part del cicle «Valors familiars en escena» amb TANCATS de Gai Soler que es podrà veure en aquesta mateixa sala al juliol. Les dues peces reflexionen sobre el comportament ètic i moral a l’interior de la institució familiar en la societat contemporània. KAREN relata la vida de dues famílies que comparteixen destí. Un fet del passat que mantenen ocult, els va obligar a enviar els fills a països sense conveni d’extradició amb Espanya. Quan nosaltres ens endinsem en l’obra han passat tretze anys d’aquells fets. L’Andreu (Armand Villén) és policia i pare del Nil. La seva dona Tena (Maria Clausó) acaba d’arribar de visitar el seu […]

Llevar los textos de Virginia Woolf a un escenario no tiene que ser tarea fácil, y menos en el caso de ‘Mrs. Dalloway’. En este punto, la versión construida en clave escénica por Michael de Cock, Anna M. Ricart y Carme Portaceli es valiente a la par que arriesgada, tanto por su modernización como por su tono. Las descripciones conversacionales que tanto caracterizan el estilo de Woolf se plasman a través de diversos tête à tête cuyo hilo conductor se sitúa en la figura de Clarissa, interpretada con rosas en la boca por Blanca Portillo. A destacar el trabajo de Manolo Solo, Inma Cuevas, Gabriela Flores, Anna Moliner y Zaira Montes por su plasticidad y electricidad en escena. Esta versión […]

“Dogville” és d’aquelles obres que no deixen petjada. No tot s’hi val. No és suficient un bon text, ni algunes escenes impactants. Tot i que reconec que vaig sortir del teatre amb un mal rotllo que ni te cuento, en general m’ha deixat bastant freda. L’escenografia ni fu, ni fa. D’altra banda les actuacions les he trobat molt forçades i poc creïbles. Què ha passat Andrés Herrera? Bruna Cusí? David Verdaguer?!!! D’altre banda seria injust no felicitar l’Aurea Márquez i en Lluís Marco. Sincerament m’esperava molt més. La paraula que ho resumeix tot és fredor.

I de nou en arribar el mes de juny s’enceta una nova edició del FESTIVAL PÍNDOLES, la cinquena, que tindrà lloc el cap de setmana del 7 al 9 de juny al Castell de Montjuïc. I com un tastet del Festival, torna als Lluïsos de Gràcia l’espectacle Racons de Contes que ha tingut lloc avui diumenge dia 2. Tres històries amagades per diferents espais de l’entitat. Els contes que s’han pogut veure han estat: VES A DORMIR, GECKO! () de El Gecko con botas. La companyia El Gecko con botas està formada per la titellaire Clementina Kura-kura, l’actor i dramaturg argentí Damián Bojorque i l’actriu italiana Susanna Bolgna. Un grup que va néixer a Indonèsia en 2016, lloc on la […]

Denise Duncan, autora i directora de l’espectacle, ens parla de la violència, i de la necessitat de parlar i escoltar. El públic estem col·locats dalt de l’escenari rodejant l’espai escènic. Duncan busca la màxima proximitat amb el públic per fer encara més efectiu el seu missatge. Els personatges de l’obra són set : en Nick i l’Anna, que tot, i que són els principals protagonistes no surten a escena, els pares d’en Nick, l’Andrea (Ana Ferran) i en Pol (Dani Arrebola), els pares de l’Anna, la Laura (Mar Pawlowsky) i el Joan (Salvador Miralles) i Maria una periodista (Catalina Calvo). “Jo no sóc racista, però…no m’agradaria que la meva filla es cases amb un moro” “Jo no sóc racista, però…si […]

Després de “Niño Fósil” i “Los ninos oscuros de Morelia” arriba “Vino Lunar”, la tercera de les obres del dramaturg Albert Tola que forma part d’una trilogia centrada en la violència i l’adolescència. En aquesta ocasió és l’actor Rodrigo García Olza (un dels actors protagonistes de “Los ninos oscuros de Morelia”) qui dirigeix aquest muntatge. “Vino Lunar” és una barreja entre ficció i realitat. Albert Tola construeix una obra de ficció teatral que sorgeix davant la descoberta d’una caixa de galetes, amagada en un racó de casa la seva àvia, que contenia fotografies i objectes personals d’un germà de la seva àvia que va morir amb catorze anys durant la Guerra Civil espanyola. La dramatúrgia està estructurada i construïda en […]

Bien es sabido que el pecado moral, los cánones de belleza, los roles laborales o la definición del éxito no son más que parámetros sociales. Sin embargo, la mano que los ha orquestado -el poder, la tribu, la iglesia, la pornografía y tantos otros- ha sabido sumergir estas convenciones y modelos arbitrarios a la categoría de verdad universal y crear, dicha sea de paso, grandes damnificadas: las mujeres. Las mujeres que han existido en función de y no como una entidad propia. Las mujeres a quienes se les ha arrebatado el placer o a las que se les ha obligado a satisfacer el de los otros. Las mujeres-útero, las mujeres-florero, las mujeres-objeto; las Barbies, las maniquíes, las muñecas inflables. Todas […]

Una producció de La Pulpe Teatro que forma part d’El Cicló, del Tantarantana. I abans-d’ahir dijous vam poder anar a veure la representació. Aquesta proposta que es va estrenar el mateix dimecres, ha obtingut el premi de teatre “Ciutat de Manacor Jaume Vidal i Alcover 2018” i el text ja ha estat publicat per l’editorial Món Llibres. Una proposta escrita i dirigida per Denise Duncan (Costa Rica, 1979), afrodescent, que viu a Barcelona des del 2005 i és cofundadora de la companyia La Pulpe Teatro, creada en 2011, i als que nosaltres vam conèixer amb «Absentee» en 2014, en aquest mateix teatre. La seva reconeguda trajectòria en el món de la dramatúrgia i la direcció, l’ha portat a ser nomenada […]