Una combinació de poesia, teatre i performance que deixa pas a la trobada social enmig de l’obra. Els seus freqüents “entreactes” no permeten viure l’experiència com a individu, sinó que obliga a compartir amb el grup, amb la resta de persones que aquell dia han decidit anar al mateix lloc que tu. T’obliga a no ignorar el teu entorn, cosa que fem de manera freqüent. Una posta que trenca amb l’estructura clàssica, una experiència diferent. Pot agradar més o menys, però el regust és llarg i intens.
Entreactes que en primer moment sembla que et distanciïn de tot el muntatge, però un cop avançat, els moviments escènics van sortint del suposat escenari. Un joc d’olors, objectes, vi i menjars, acompanyen les diferents poesies. Un espectacle sensorial gràcies a les intervencions plàstiques de Savina Tarsitano.
Tres intèrprets, en Jordi Font, en Toni Mas i l’Eva Ortega, porten 11 poesies a escena des d’una perspectiva còmica; o els poemes ja portàvem incorporats el gènere… Poemes que juguen sobretot amb l’ús del llenguatge poètic, un llenguatge diferenciat de l’escènic.
Un espectacle que requereix anar amb el fulletó a la mà, és molt necessari si no es vol perdre el fil dels poemes. Un final on totes les disciplines s’ajunten per culminar amb el poema Pluja de Joan Cavallé.