Recomendaciones

I si aquella cosa fos greu,…eludiríes les teves responsabilitats? Dins el Cicle Valors Familiars en Escena que es pot veure al Teatre Gaudí, hi ha programada l’obra “Karen” d’Ever Blanchet. Es tracta d’un thriller inspirat en fets reals que ens fa reflexionar sobre quins són els límits en la sobreprotecció dels fills, i quines són les seves conseqüències. Dues famílies es veuen obligades a prendre decisions davant d’un esdeveniment tràgic. Son persones amb estudis i per tant no ignoren la gravetat dels fets. Cal actuar ràpid i trobar una sortida. “Karen” és una reflexió crítica sobre l’ètica i la moral, el bé i el mal, el desig i la voluntat, la raó i la consciència. Coses que m’han agradat de […]

Ahir dimecres dia 22, vam fer cap a la Sala Atrium per veure la estrena de la segona peça del Cicle de Creació Escènica DespertaLab 2019, impulsat per la Nau Ivanow i la mateixa Sala Atrium. Un cicle creat per donar suport a la creació, producció, difusió i exhibició de dos espectacles de joves companyies nacionals i una d’internacional. Aquesta cinquena edició del Cicle, consta de quatre espectacles: «Excalibur i altres històries d’animals morts» de la companyia mallorquina Hermanos Picohueso, «Unheimlich» amb la unió de les companyies Pelipolaca + Les desvestides, «La Caja» i «La leyenda del fauno i el viaje» de la companyia internacional Los escultores del aire. Un qüestionament del tractament que fa la societat envers l’home/dona nu. […]

Desde mi ventana es un repaso a algunas canciones de la multipremiada pareja creativa Pasek & Paul, los compositores de referencia del musical más contemporáneo, con permiso de Lin-Manuel Miranda (Hamilton). Este dúo, à la Rodgers & Hammerstein II, han conquistado rápidamente los gustos de los aficionados al género gracias a creaciones para diversos lenguajes, como el cine (The Greatest Showman, La la land), televisión (Smash) y, claro, teatro musical (Dear Evan Hansen, Dogfight…). De la mano, y voz, de 6 jóvenes talentos con dilatada experiencia, excelentemente preparados y con una pasión por la obra de estos compositores que llega a la platea, repasan canciones de diferentes espectáculos, incluyendo, claro, la canción que da nombre a la propuesta. Las piezas […]

Massa sovint la ficció recorre a un fet enginyós, conegut, significatiu… que suporti el pes de l’obra. En aquest cas, el text de Zweig és el bastiment idoni per a sustentar el muntatge de l’Iván Morales. El director català escull atorgar al tema com a focus i interès principal de La partida… Morales no es mou en el seu hàbitat natural, que acostuma a ser el del risc formal, on el com és més important que el què. Dóna la impressió que el director, o fins i tot Zweig, hagin vacil·lat en algun moment a l’hora de cedir el protagonisme a un o altre personatge. Se’ns parla de les monomanies a les primeres escenes, i després ens n’oblidem per a […]

En la temporada actual hemos podido asistir a una serie de monólogos que ponen a prueba la gran calidad interpretativa de muchas de nuestras actrices y actores. Casandra es un personaje de la mitología griega. Hija de Príamo y hermana de Héctor, tenía el don de la predicción que le concedió Apolo pero que se lo arrebató más tarde al no verse correspondido. No la creyeron cuando predijo la destrucción de Troya ni la muerte de Agamenón. Creyeron que estaba loca, la despreciaron y arrinconaron. Las troyanas fueron tomadas como esclavas o concubinas por los aqueos. Casandra se convirtió en la concubina de Agamenón y fueron asesinados los dos por Clitemnestra. Es un personaje muy atractivo que ha sido reproducido […]

El texto de Alberto Conejero está recubierta por una capa espesísima (en el mejor sentido) de thriller que concentra en sí misma lo bueno y lo menos bueno de la propuesta. El armazón es inquebrantable e incluye todos los elementos de género que apuntalan aún más, si cabe, la estructura de Todas las noches…: fantasma, misterio, femme fatal… El mayor interés recae, sin embargo, en la tensión que sobrevuela la representación entre el silencio que ha escogido Samuel como modo de vida, y la obligación de romperlo que irrumpe en un momento dado. La emoción surge en los instantes en que ese silencio empieza a resquebrajarse y las palabras hacen su aparición. El equilibrio entre el peso de la trama […]

Primer de tot haig de dir que em sap molt de greu escriure aquesta recomanació fora del termini de la programació de l’obra, però es que em va ser impossible comprar les entrades abans de l’últim dia de representació. Espero i desitjo que es torni a programar. La feina que hi ha al darrera aquesta obra és bestial. És una llàstima que hagi estat tant poc temps en cartellera. Per mi “Stabat Mater” és una de les millors obres que s’han pogut veure aquesta temporada. Ho té tot: un text excel·lent, una interpretació de Montse Esteve extraordinària, un bon assessorament en el moviment d’Encarni Sànchez i una de les directores teatrals que més m’agraden i admiro, la Magda Puyo. Per […]

Tenía curiosidad por ver cómo se podría representar en teatro la obra de Stefan Zweig “Novela de ajedrez” escrita en 1942 y que apareció póstumamente después del suicidio del autor. Es una novela con un fuerte contenido emocional. Zweig era un profundo conocedor del alma humana como lo demostró en otras novelas como “miedo” en la que describe con un gran conocimiento psicológico un sentimiento a veces irracional que puede llegar a aniquilar a la persona que la vive. Stefan Zweig nació en Viena en pleno imperio austrohúngaro. Marchó a Londres cuando Hitler subió al poder. Sus textos fueron prohibidos en la Alemania nazi. En algún momento dijo: “la libertad personal es el bien más preciado de la tierra”. Su […]

Se nota que este espectáculo, el mejor que ha interpretado la ya casi desaparecida Kompanyia del Lliure, surgió de un taller de trabajo entre actores y director. Se nota la experimentación, incluso aquello que se decidió conservar y todo aquello que se descartó. Se nota, sobre todo, si intentas sentir el espectáculo más que verlo, analizarlo o razonarlo. El temps que estiguem junts es, por encima de cualquier convención, un ejercicio catártico que pasan los actores y que acaba llegando al público como un tsunami. La propuesta argumental es quizás lo que menos importa, a pesar de que la superposición de dos realidades temporales en el mismo espacio da unas posibilidades de juego inmensas. Pero lo que sí importa de […]

Jacuzzi, escrita i dirigida per Marc Rosich i amb música original de Clara Peya, és un musical de butxaca que hem pogut anar a veure a la Sala Flyhard. Una comèdia protagonitzada per una política d’esquerres i ecologista, que guarda un parell de secrets que no vol que transcendeixin: malgrat que ella sempre s’ha ventat de viure en un barri popular i no sucumbir a luxes, s’ha instal·lat a casa seva un jacuzzi. Els tres personatges protagonistes és una petita caricatura de la realitat (política i social) que tenim. Fins i tot el Ramón, Ramona i Ramonet (tots tres protagonitzats per Oriol Guinart) és el contrapunt als polítics i a un segment de la societat. Si no vaig errat, és […]

Ahir dilluns 20 de maig vam fer cap a la Sala Flyhard, i hem de dir que tant de bo no haguéssim anat, perquè se’ns fa molt difícil escriure aquesta entrada sobre el treball d’una persona a la que admirem, apreciem i considerem un bon amic. Malauradament, JACUZZI és per nosaltres un projecte fallit, especialment en la dramatúrgia i la direcció. Potser en llegir el subtítol de la proposta «Un musical electoral de Marc Rosich …..» esperàvem quelcom semblant a aquella peça que es va representar a la Sala Petita del TNC «A tots els que heu vingut» que ens va fer riure de valent. Res a veure, el que pretén ser una peça entre la farsa i el thriller, […]

Este íntimo y perturbador melodrama de Alberto Conejero nos cuenta la historia de una mujer rota y su reservado jardinero. El autor mezcla los grandes temas propios de este género, como son el amor imposible, la eterna espera o el peso de los recuerdos, con elementos propios del thriller para ofrecernos una historia intrigante y poética a partes iguales. Partiendo del interrogatorio policial al que debe enfrentarse el jardinero Samuel tras la desaparición de Silvia, vamos descubriendo la historia detrás de estos misteriosos personajes de forma bien dosificada en el tiempo. La dirección de Luis Luque consigue potenciar la fuerza del texto con unos personajes llenos de matices y una ambientación envolvente. Cabe destacar el increíble trabajo actoral de Carmelo […]

Una versió de DOGVILLE, la famosa pel·lícula de Lars Von Trier, estrenada l’any 2003. Pau Miró i Sílvia Munt signen aquesta versió teatral que han titulat DOGVILLE: UN POBLE QUALSEVOL, sota la direcció de la mateixa Sílvia Munt. En aquesta versió la jove es diu Virgínia (convincent interpretació de Bruna Cusí) i arriba desesperada al poblet de muntanya fugint del seu pare. Els habitants del poble i els espectadors no saben de qui fuig, però amb reticències, convençuts pel jove Max (excel·lent David Verdaguer) decideixen acollir-la i ella, a instàncies del mateix Max, s’ofereix a fer tasques de tots tipus en agraïment. Sílvia Munt, segons ens comenta en el col·loqui, moderat per Xavier Graset, que ha tingut lloc en acabar […]

GRAN BOLERO, la proposta de Jesús Rubio Gamo, una dansa sobre l’obstinació, sobre el trànsit entre el plaer i l’esgotament i també sobre el pas del temps. Aquesta peça ha estat programada dins de l’itinerari “Imprescindibles d’aquí i ara”. Amb una partitura de José Pablo Polo, basada en Bolero de Maurice Ravel, la peça GRAN BOLERO presenta una rítmica hipnòtica i repetitiva, in crescendo, amb dotze ballarins a escena que dansen fins a l’extenuació. Jesús Rubio Gamo (Madrid 1982) és ballarí, coreògraf i escriptor independent, que produeix les seves pròpies produccions des de 2008. Format a Londres, propicia en aquesta ocasió un intercanvi entre el Mercat de les Flors i els Teatros del Canal amb sis ballarins de cada ciutat […]

Nova proposta de La Melancòmica, una jove companyia liderada per la lleidatana Mireia Casado i que sorprèn amb les seves interessants propostes de cabarets reivindicatius, canyeros i desvergonyits. Si bé a Cireres&Lentejuelas repassava des de la ficció temes tan diversos com els somnis i desitjos dels joves, l’orientació sexual o l’abús sexual, en aquesta nova proposta agafen el feminisme com a leitmotiv. Tenim teca per estona. Primer de tot vull deixar constància de l’alegria que em suposa trobar a escena propostes còmiques d’autoria femenina, que no alimenten els manits tòpics de gènere, i en concret en el cas del cabaret, que no tiren de pit i cuixa com a reclam únic del show. Ningú pot parlart millor d’elles que elles […]