Recomendaciones

Valorar un espectáculo de teatro familiar no es fácil sin ser un buen conocedor del género. Creo, además, que, a pesar de ser espectáculos pensados para el disfrute de todos los públicos, la opinión de los niños y los más jóvenes de la casa es la que tendría que prevalecer en estos casos. A pesar de esto, desde la mirada adulta, hay que decir que este Peter Pan resulta una verdadera delicia. Coherente con la historia original, el montaje apela, directamente, al niño interior que todos, todavía, llevamos dentro y que nunca querrá hacerse mayor, complaciéndolo, divirtiéndolo y haciéndole sentir que no está solo. L’Excèntrica ha creado un universo delicado, sencillo y mágico, sin necesidad de artificios y apoyándose en […]

Espectacle estrenat el 14 d’abril de 2019 dins el Festival Dansa València, un encàrrec a la coreògrafa i ballarina Sol Picó per iniciativa de l’Institut valencià de Cultura, com a homenatge a la cultura i les tradicions del país valencià. La cultura valenciana te les seves arrels en la gran diversitat de manifestacions culturals que han anat deixat els diferents pobles territorials al llarg dels segles. Aquests pobles han estat els creadors del patrimoni cultural actual dels valencians, quedant reflectits en la llengua, la música, la gastronomia, les tradicions i les festes. “Animal de séquia” reuneix tota l’essència del poble valencià. Las bandes de música, el cant d’estil i el folklore de la Comunitat Valenciana, les seves festes tradicionals (la […]

Sóc una apassionada del flamenc. Per mi el flamenc és passió, sentiment, força, art, emoció, erotisme. És ànima. És notar un nus a l’estómac i sentir que el cor batega amb força. En aquesta ocasió el meu escrit no és una recomanació, sinó una opinió personal del que vaig sentir, o més ben dit, el que em va transmetre el bailaor David Gutierrez en el seu espectacle “ATRAPADO EN EL TIEMPO”. Resumint en una frase, Que guapo soy y que tipo tengo. No vaig gaudir, em vaig sentir incòmoda. El que em va transmetre David Gutierrez amb el seu ball va ser molta agressivitat. Agressivitat i molta prepotència. No em va agrada gens els seus aires de aquí estoy yo, […]

Ahir dissabte dia 3 d’agost vam donar per acabada la nostra temporada teatral 2018-2019, amb la proposta de la Sala Versus Glòries (Apunta Teatre SCCL), EL FUNERAL DE MARY-LIN, escrita per Pere Anglas i adaptada i dirigida per Óscar Molina. I ha estat casualitat o no, la coincidència en el temps i en la semblança dels arguments, perquè la proposta d’ahir, igual que la de «Tancats«, que vam veure dijous al Teatre Gaudí (vegeu la nostra ressenya), també tractava del tema de la relació pares i fills i dels conflictes entre germans, i curiosament, coincidia que eren 3 germans i que un d’ells era homosexual i pintor de quadres … i també apareix la figura del cuidador, encara que en […]

D’ençà que vam anar a la roda de premsa d’aquest espectacle (veure aquella ressenya), que teníem ganes de veure’l, però el Festival Grec ho ha fet incompatible fins ahir divendres. TANCATS és una proposta escrita per Gal Soler i dirigida per Oscar Molina que es podrà veure tot aquest mes d’agost, i fins al 8 de setembre al Teatre Gaudí. n entrar a la sala observem que una de les grades ha estat inhabilitada i els espectadors ens situem en tres grades al voltant d’un escenari nu, sense cap mena d’element escenogràfic on només observem tres rectangles blancs dibuixats a terra. La il·luminació i l’espai sonor de Daniel Gener farà la resta. A una banda, Àngela Jové espera asseguda a […]

Tot just començat el mes d’agost i canvi de xip, …el Festival Grec ja ha tancat portes i ens queden 4 dies per marxar de Barcelona i escampar la boira. Vam fer cap al Teatre Goya per veure a la companyia Barcelona Flamenco Ballet i el seu espectacle, ATRAPADO EN EL TIEMPO. El bailaor David Gutiérrez va néixer a Barcelona en 1994 amb arrels extremenyes i andaluses, va començar a ballar flamenc a 4 anys a la Casa d’Andalusia de Palau-Solità i Plegamans. En 2008 es va consolidar com a bailaor solista i en 2011 va ser primer ballarí i coreògraf de la “Inovations Dance Company” amb la que va aconseguir diferents premis. Concursant de diferents realitys en Cuatro, va […]

Lucas Hnath, dramaturgo norteamericano escribió la obra “A Doll’s House, Part 2” en 2017 y fue su debut en Broadway. Era la segunda parte de “Casa de Muñecas” de Henrik Ibsen cuando Nora vuelve a su casa 20 años después de haberla dejado. Ibsen siempre negó que fuera una obra feminista pero Hnath le da este aire de libertad que parece que buscaba Ibsen. Durante estos 20 años podía haber pasado de todo pero Nora vuelve triunfadora, brillante, segura. Quien no haya visto o no recuerde la obra original no comprenderá demasiado porqué huyó Nora, parece un capricho de una mujer acomodada aburrida de una marido que le proporcionaba todo lo que necesitaba. Nora se fue desengañada después que Torvald […]

On som? I en quina època? Quina hora és? L’ambient és gris, asèptic, fred. I aquesta mateixa estètica està present al vestuari dels personatges. La situació no és còmoda en absolut, ja ens ho podem imaginar si sabem què venim a veure, així que aquesta atmosfera ja ens situa en una incomoditat que una interpretació molt destacable de les actrius i l’actor acaben de refermar. Veiem una interpretació impressionant, sense desnivells entre l’elenc. Totes les actrius i l’actor han trobat el seu personatges a la perfecció i no el perden en cap instant. L’ús de l’espai, dels objectes i del seu propi cos no demostra incoherència, en tot moment és orgànic i natural. Omplen completament un escenari tan buit. Podem […]

I després de veure Titus Andrònic, tornem a les grades del Grec, per gaudir de la segona proposta de Pàrquing Shakespeare és L’AMANSI(PA)MENT DE LES FÚRIES que ja va posar en escena la companyia el 2009 sota la direcció de Pep García-Pascual. Ara, deu anys després, és la directora i dramaturga Carla Rovira qui la dirigeix. Carla Rovira Pitarch és una autora totalment identificada amb el feminisme i en aquesta proposta posa el focus en la criminalització que es fa de l’ús de la ràbia per part de les dones, especialment quan aquestes mostren la seva «fúria feminista». Com ja és sabut, en aquest Festival Grec, …. han coincidit dues versions d’aquest text de William Shakespeare, i les dues han […]

Después de impresionarnos con la belleza de su anterior espectáculo, Baró d’Evel tenía el listón muy alto. Afortunadamente, la compañía ha gestionado muy bien la presión de las expectativas y ha sabido ofrecer lo que sería una continuación de lo que habían creado en Là a la altura de las circunstancias. De este modo, Falaise se plantea, más que como una secuela, como una expansión, un nuevo conjunto de historias que comparten el mismo universo postapocalíptico en blanco y negro y unas reglas visuales muy similares. Más grande y ambicioso, el montaje conserva la poética sublime y la ejecución técnica impecable habituales de la compañía, demostrando, nuevamente, un gusto exquisito para la puesta en escena. Como novedad, tenemos más actores, […]

Aquest any no hem anat al Parc dels til·lers de l’estació del Nord, cita quasi obligada de tots els estius per veure «els de Pàrquing Shakespeare«, i ens hem reservat per veure les dues propostes de celebració dels seus 10 anys de vida, el mateix dia, al Teatre Grec i dins del Festival Grec. TITUS ANDRÒNIC, dirigida per Israel Solà, ha estat la primera d’elles. En un espai que continua sent privilegiat, malgrat la incomoditat de les cadires, i a plena llum del dia, fet inhabitual en les representacions al Teatre Grec, hem gaudit/patit de la història de Titus. Parking Shakespeare, va néixer fa deu anys i representen cada estiu, a l’aire lliure una obra del dramaturg anglès. Fins ara […]

Valencia es un compendio de tradiciones diversas, desde el folclore o la música, pasando por todas las que están vinculadas a elementos como el fuego o el agua. Sol Picó, la banda Chapicó, la Banda Municipal de Barcelona y el cantante Carles Dénia han construido un espectáculo que, por iniciativa del Instituto valenciano de Cultura, homenajea las tradiciones del país. En el escenario se dan la mano culturas diversas, haciendo que una serie de personajes vestidos al estilo medieval acaben bailando a ritmo de Ximo Bayo. Y es que Valencia es todo esto y mucho más, desde la cultura más vinculada al campo y a los cultivos, de donde surgen muchas y muy interesantes manifestaciones musicales, hasta la fiesta del […]

NO CAL ANAR A L’HAVANA amb dramaturgia de Marc Artigau i dirigida per Josep Maria Segura Bernadas, ens permet confirmar que no pot haver-hi estiu sense havaneres, però que enguany no cal anar a l’Havana ni a Calella de Palafrugell per escoltar-les. A nosaltres sempre ens han agradat molt i fins i tot algun any ens hem arribat a la cantada de Calella, quan els nanos eren petits i passàvem l’estiu a la platja de Castell a Palamós; ara que ha passat el temps, els gaudim amb més tranquil·litat a les festes dels nostres barris amb els que fem frontera … El Putxet i Vallcarca (Gràcia). Aquesta producció, interpretada per Cristina Arenas, Josep Sobrevals i Miquel Malirach és, en paraules […]

Aquest espectacle va ser un dels primers que vàrem comprar les seves entrades, en veure que l’actor Juan Pablo Mazorra, interpretava un dels quatre protagonistes de la història; un actor del que intentem veure totes les seves interpretacions d’ençà que el varem descobrir en «Migrante» el gener del 2018 a La Vilella (vegeu aquella ressenya). BRUELS és un muntatge de la companyia La Larga va obtenir el premi Adrià Gual 2018 concedit per l’Institut del Teatre; ens ho van presentat en roda de premsa, dins del grup «Espectacles de creació» el passat 19 de juny (vegeu la ressenya). La Larga neix en 2014 a Mallorca, de la mà de Rebecca Alabert. En 2016 es trasllada a Catalunya, arrelant-se a l’Empordà, […]

Divendres era l’última òpera del nostre abonament d’enguany del Gran Teatre del Liceu. LUISA MILLER de Giuseppe Verdi. Abans d’ocupar les nostres localitats vam tenir una petita decepció, ja que Sondra Radvanovsky no interpretaria el paper de Luisa Miller per una faringitis. En el seu lloc va actuar Eleonora Buratto, la soprano que encapçala el segon repartiment. Però bé, ja se sap allò de què «a mal temps bona cara» i vam ocupar els nostres llocs per última vegada (de fet, l’any vinent canviem de torn i de localitats), i com sempre disposats a gaudir. I va ser realment així, va estar una gran representació, una magnífica cloenda de temporada. LUISA MILLER, amb llibret de Salvadore Cammarano (1801-1852) s’inspira en […]