Ahir es va estrenar al teatre Tantarantana l’obra de teatre “Cuzco” de Víctor Sánchez Rodríguez.
L’obra ens presenta a una parella en plena crisis matrimonial. Són la típica parella que no es decideixen a separar-se, però tampoc estan bé junts. Creuen que unes vacances és tot el que necessiten per resoldre els seus problemes, així que decideixen fer un viatge com a última alternativa per salvar la relació. Però més lluny de trobar una solució, el viatge el que fa és fer sortir el veritable problema de la parella. Tot es converteix en retrets i desconfiança, acusacions mútues d’insatisfacció, paraules plenes de despit i humiliació. Ja no els queda rés on agafar-se. Els toca prendre decisions, buscar qui són en realitat i descobrir que fer amb les seves vides.
La posada en escena és un dels elements més impactants d’aquest muntatge. L’escenògrafa Mireia Vila ha creat una posada en escena molt metafòrica. Vila aprofita la negror de les parets de la caixa escènica, i cobreix tot escenari de cendres. Al llarg de la representació quedarà molt clar el significat de les cendres i la foscor de l’escenografia.
“Cuzco” és un espectacle íntim, contundent, que et sacseja i et fa reflexionar. Un text magnífic amb una posada en escena extraordinària. Molt ben dirigit i magníficament interpretat per Silvia Valero i Bruno Tamarit.
Dos moments de l’obra que he trobat extraordinaris són l’escena en la que la parella mantenen sexe, i quan ella balla entre les cendres (visualment impressionant).
Magnífic el soliloqui final de Bruno Tamarit abocant sense cap mena de filtres tot el que pensa a una silenciosa Silvia Valero.
No us la perdeu!!!
Només estarà en cartell fins aquest diumenge.