Màrius Serra va escriure “Quiet” al 2008). Es tracta d’un llibre que va néixer de la necessitat de verbalitzar un dolor, i d’una experiència personal que l’afectava de manera molt intensa.
Si no us heu llegit el llibre, feu-ho, és realment extraordinari.
Deu anys després se’n va fer una lectura dramatitzada amb música en directe a la sala Beckett. Protagonitzada pel propi Màrius Serra, l’acompanyaven els actors Laia Alsina i Jordi Centelles (que interpretaven la resta de protagonistes), i el músic Dani Alegret.
Podeu veure aquesta lectura dramatitzada a https://www.youtube.com/watch?v=c4hTVUP1_OY. Us recomano que veieu aquest enregistrament per dues raons, primera perqué en Màrius Serra és el propi narrador, perquè conté alguns dels relats que han estat eliminats del muntatge teatral, i perquè el poema final musicalitzat és una autèntica meravella.
Un any després, “Quiet” es converteix en l’obra de teatre “Qui ets?” , una adaptació teatral escrita pel propi Màrius Serra, dirigida per Joan Arqué i protagonitzada per Òscar Muñoz, Judit Farrés i Roger Julià. Aquest muntatge només es va poder veure a l’Espai Lliure durant tan sols cinc dies. En aquell moment em va ser impossible anar-hi perquè les entrades es van exhaurir de seguida. Espero que a vosaltres no us passi, així que, de seguida que llegiu aquesta recomanació, correu a comprar les entrades. No us passi com a mi, i us quedeu sense.
Tan punt vaig saber que es tornava a programar, en aquesta ocasió a l’Almeria Teatre, no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig reservar les entrades.
Pimer de tot, em vaig comprar el llibre. Només us dic que me’l vaig llegir d’una tirada.
En aquesta ocasió tots tres actors l’Òscar Muñoz,la Judit Farrés i en Roger Julià es converteixen en el Màrius Serra, mostrant-nos les diferents personalitats que habiten dins seu; personalitats que van apareixen depenent de les situacions en que es va trobant. De la mateixa manera tots tres actors també es transformen en els múltiples protagonistes que hi surten en les diferents històries (Cè, Carla, Oriol, metges, els vianants,…).
La posada en escena. La manera en que se’ns ha col·locat als espectadors dins la sala m’ha semblat molt encertada. Més que observadora m’he sentit convidada a entrar dins l’espai personal d’en Llullu i la seva família.
La música és en directe. La música pren un paper determinant dins l’espectacle; per un costat ens ajuda a traslladar-nos pels diferents espais descrits, i per un altre crea els diferents estats emocionals que s’hi viuen. La composició musical és una creació de Judit Farrés i Roger Julià.
Con en el llibre, l’obra es presenta en forma de relats amb el seu títol corresponent. Van acompanyats de música. Tots tres actors toquen i canten en directe.
Els relats no segueixen el mateix ordre que en el llibre. Dels trenta que hi ha escrits, se n’han triat catorze. SENYALS, MAGNETISME, RÀBIA, SEXE, VACANCES, DISTINCIÓ, VERGONYA, CAMPING PALS, GLAMUR, VOLER, ETERNITAT, CÓRRER,…
El text és extraordinari, d’aquells que et fa reflexionar, pensar i fer-te preguntes. Un text que, lluny de buscar la llàgrima fàcil, et commou, et fa riure o entristeix. La realitat és expressada com quelcom normal, lluny de dramatismes i sense prejudicis.
Els relats m’ha recordat una mica a l’estil narratiu del gran Pere Calders, que destacava per una narrativa singular, sense prejudicis; sempre parodiant i ironitzant sobre tot allò convencional.
“Qui ets?” és poesia en moviment, un cant a la vida. És amor. És positivitat davant l’adversitat i donar-li la volta a tot allò que en sí podria ser un problema. És reflexionar sobre qui som i intentar comprendre a qui tenim al davant. És posar moviment al que està quiet. És compartir i no deixar de fer. És un somni fet realitat. És no deixar de fer sinó fer-ho d’una altra manera.
“Quiet”, “Qui ets?” és una lliçó d’humanitat.
De la mateixa manera que quan vaig llegir-me el llibre veia i escoltava la veu d’en Màrius Serra explicant-me cada relat, a l’obra de teatre això m’ha faltat, i no em refereixo a que buscava una imitació calcada d’en Màrius, sinó a quelcom més intern, com la ironia, la doble lectura o el transfons de la paraula que hi ha en cadascun de les històries, que em van arribar de manera diferent a través de la lectura. Tot i així “Qui ets?” és un muntatge digne de tots els elogis possibles.
Us recomano que feu un completo : Llegiu el llibre, escolteu la lectura dramatitzada i aneu al teatre.
****1/2