Recomendaciones

Lo primero que habría que plantearnos es si era necesario ver qué pasó con Nora, profundizar en la historia de uno de los personajes femeninos más populares del teatro. No es la primera vez que alguien tiene esta tentación, pero sí es la primera que sitúa la historia veinte años después y desarrolla todos los personajes relevantes de la obra original bajo esta premisa. De hecho, el resultado que consigue el autor norteamericano Lucas Hnath es es realmente meritorio, puesto que profundiza en las razones de Nora, en su feminismo y en su defensa de la libertad personal, pero también en las contradicciones que todo esto puede conllevar. Los razonamientos de los otros personajes -la nodriza conservadora, el marido dolido […]

Kyle Abraham es uno de los coreógrafos más reputados de Estados Unidos en los últimos años. Su estilo es una mezcla de clásico, jazz, hip hop y otros ritmos urbanos, y su compañía evoca en muchos momentos el inconfundible estilo neoyorquino. A su presentación en el Grec de este año ha llevado un programa formado por cuatro piezas muy representativas de su estilo, a pesar de que la primera (State) está coreografiada por Andrea Miller en colaboración con los integrantes de la compañía AIM. Quizás es la pieza que menos sorprende, puesto que las tres siguientes tienen una energía y una elegancia formal extraordinarias. The quiet dance, con el Some Other Time de Leonard Bernstein de fondo, supone una exquisita […]

Ahir dissabte dia 13 de juliol, una altra nit magnífica al Teatre Grec, amb l’espectacle circense, BACKBONE de la Companyia Gravity & Other Myths. Gravity & Other Myths (GOM) es va formar a Adelaide, Austràlia del Sud, en 2009. Eren un grup d’amics que feien circ amateur i van decidir muntar un espectacle. Van crear “Freefall” i amb ell van girar per Austràlia. Mentrestant, ells tenien altres treballs i altres objectius professionals. Va ser amb el seu segon espectacle “A Simple Space”, quan van decidir deixar-ho tot per dedicar-se al que fan ara, i que els ha convertit en un reconegut conjunt acrobàtic australià guanyador de diversos premis internacionals. La companyia crea i dirigeix el seu propi treball allunyant-se dels […]

Peeping Tom es una compañía que está siempre a un nivel superior. Se puede relativizar su impacto cuando ya los has visto una o más veces, se pueden comparar sus espectáculos, se puede criticar o no que se mantengan siempre fieles a un estilo… pero no creo que nadie pueda cuestionar que a estas alturas su imaginario y su bagaje dentro de la danza-teatro son de una importancia vital. Son un referente para muchas compañías, y en los últimos años hemos empezado a ver en Barcelona espectáculos que iban por una línea similar… Gabriela Carrizo y Frank Chartier son dos maestros de la dirección de escena y de la investigación teatral, hasta el punto de saber crear mundos oníricos y […]

Ahir vàrem assistir a la segona i darrera representació de KIND («infant» en neerlandès) que s’ha pogut veure al Teatre Nacional de Catalunya, dins de la programació del Grec Festival de Barcelona. Nosaltres de fet havíem comprat les entrades per veure l’espectacle fa més d’un any, en el mateix moment que va sortir publicada la programació del TNC per la temporada que ara finalitza amb aquesta fascinant proposta, ja que som uns seguidors incondicionals de la companyia belga «Peeping Tom». Hem de dir però, que anàvem amb una certa recança per comentaris negatius que havíem llegit i escoltat ahir mateix, d’alguns espectadors que havien assistit el dia anterior a l’estrena, en el sentit d’una certa decepció. Per sort, al cap […]

Taylor Mac és d’aquells artistes carismàtics que reclamen la teva atenció plena només aparèixer a escena. I no només perquè llueixi un impossible vestuari-horrorvacui-brillant digne de la millor bukkake d’unicorns, que també. Aquest dramaturg i drag queen americana és magnètica. Et roba el cor sense haver acabat de dir «Good night, Barcelona», perquè només veient-lo ja saps que et regalarà una nit pel record. A l’escenari, Taylor, que canta de fabula, i uns músics, interpreten cançons de resistència, temes que bé parlen de minories oprimides o bé són himnes a l’opressió que cal apropiar-se. Les seves intencions són clares, simples i radicals. Constata que els Estats Units són molt més que Trump i capitalisme salvatge que pretén construir murs i […]

Un text de Victoria Szpunberg que reflexiona sobre la moralitat i l’altruisme a través d’una mestra que s’enfronta a un fet que ha capgirat els seus principis ètics i pedagògics. Victoria Szpunberg (Buenos Aires 1973) és autora teatral i professora de dramatúrgia a l’Institut del Teatre i a l’Escola Superior de Coreografia de Barcelona. Autora de molts textos del que nosaltres hem pogut veure entre d’altres «La màquina de parlar» (Maldà, 2017) (vegeu la ressenya) o «L’onzena plaga» (Espai Lliure 2015) (vegeu la ressenya). L’obra parteix de la voluntat de parlar d’un tema rabiosament actual, la pedagogia i la nova concepció més humanística de l’educació, dels pros i contres dels nous sistemes d’ensenyament. Fins a on arriba la sobreprotecció que […]

Peeping Tom, sota la direcció de Gabriela Carrizo i Franck Chartier, explora les pors i desitjos de la infància a Kind, la tercera peça de la trilogia sobre la família. És el primer espectacle que veig de la companyia belga i puc corroborar el que m’havien avançat: suposen un abans i un després en la teva percepció de la dansa. Déu n’hi do quina pedregada tenen aquests artistes dins del cap! Peeping, en anglès, significa mirar d’amagat… res més adient. En aquest muntatge et sents partícip voyeur d’un viatge per paisatges onírics, on la guía turística és una trastocada nena mezzosoprano amb tints del Resplandor, Twin Peaks i La Hora Chanante. En escena uns intèrprets multiracials i intergeneracionals fan versemblants […]

Ahir dimecres, a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, vam viure un dels espectacles del Festival Grec més energètics i optimistes en molt de temps, TAYLOR MAC, un tastet, una versió reduïda del seu espectacle “A 24 Decade History of Popular Music (Abridged)”. Taylor Mac (California 1973), és actor, dramaturg, artista de performance, director, productor, cantant, compositor i un crític de l’escena novaiorquesa. El vam conèixer dilluns a la roda de premsa al Palau de la Virreina, on vam descobrir una persona reivindicativa, molt critica amb el president del seu país, molt incisiva en els seus comentaris i molt lliure. L’espectacle original recull la història dels Estats Units a través de la música, 240 anys d’història, i 246 cançons […]

A.I.M. (anteriorment Abraham In Motion) és la companyia que Kyle Abraham (Pennsylvania 1977) dirigeix i que va crear l’any 2006. Format en el violoncel, el piano i les arts visuals, el seu objectiu com a coreògraf és aprofundir en la identitat en relació amb la història personal. Sovint explora temes d’emocions i adversitats viscudes i la seva relació amb la música i la dansa. A.I.M. està format per vuit ballarins d’orígens i disciplines diverses. Una companyia que desafia la dansa tradicional fusionant diferents gèneres i creant un vocabulari únic i poc convencional. Un estil urbà que vol posar el focus d’atenció en temes de justícia social, la cultura del hip-hop i la raça. Aquest «PROGRAMA MIXT» que ens han presentat […]

William Shakespeare describen en “La fiera domada” la historia de un matrimonio en el cual la mujer tiene mal carácter y el marido la trata mal hasta que esta acaba obedeciéndole, hasta que ella acaba cediendo el poder al hombre. Paralelamente, también hay un enredo amoroso con su hermana y dos pretendientes. La obra, que nos deja claro su machismo innato, sirve de base para la nueva producción de Els pirates teatre juntament amb el Grec 2019. Partiendo del texto original de Shakespeare, Ariadna Pastor adapta la narración y le da un giro claro hacia el feminismo, dejando claro que las “fieras” son indomables. Aunque este planteamiento ya es una muy buena razón para darle una oportunidad, además de su […]

DÉJÀ VU es tracta d’una proposta de circ teatralitzada. La companyia ha treballat durant tres anys en aquest espectacle d’una manera quasi artesanal. Nosaltres vam conèixer a Manolo Alcántara en el Festival Grec 2013 amb la seva sorprenent interpretació dins de l’espectacle «Wasteland» de Lluís Danés (vegeu ressenya). Manolo Alcántara va néixer a Esparreguera en 1970 i es considera un artista autodidacta. Comença la seva carrera professional el 1994 i treballa sol o en col·laboracions, fins a l’any 2000 en què participa en la creació de la companyia Circo Imperfecto. Amb aquesta companyia i l’espectacle «Genuinos imperfectos» fa gira nacional i internacional al llarg de cinc anys. En 2006 crea companyia pròpia, Solo Manolo i porta a escena l’espectacle «Locomotivo». […]

Visto con perspectiva, resulta cada vez más difícil ir a ver un nuevo espectáculo de T de Teatre con una idea predeterminada de lo que nos encontraremos. Más allá del carisma y la vis cómica de sus actrices, lo que podemos decir, a estas alturas, es que tienen muy buen gusto a la hora de escoger quién les haga los montajes a medida. Después de haberse puesto en manos de Sergi Belbel, David Plana, Javier Daulte, Alfredo Sanzol, Pau Miró o Julio Manrique (entre otros), ahora le ha tocado el turno a Denise Despeyroux, la primera mujer que dirige a la popular compañía. Los que recordamos algunos de los montajes de esta directora y dramaturga uruguaya como La vida no […]

Un projecte desenvolupat en residència a La MaMa Theatre de Nova York per Bàrbara Mestanza i Paula Ribó (The Mamzelles) i Jason Trucco. I l’hem pogut veure a l’acollidor espai del Teatre la Gleva. Ara fa més d’un any que vam conèixer teatralment a The Mamzelles a la proposta «Mafia» (vegeu ressenya) en el seu pas per la Sala Atrium. The Mamzelles és un grup musical català nascut l’any 2010, amb Paula Malia, Paula Ribó i Bàrbara Mestanza, un grup que va crear la companyia teatral en 2012. La MaMa Experimental Theatre Club és un teatre del Off-Off-Broadway fundat l’any 1961 pel dissenyador de moda Ellen Stewart, i ubicat a l’East Village de Manhattan. En els seus inicis, de dia […]

La funció principal dels mapes és mostrar el camí que un ha de seguir per anar d’un lloc a un altre. En aquest cas la funció principal de «El cartógrafo» és la mateixa, guiar l’espectador des de la butaca fins a les atrocitats que va cometre una part de la societat europea fa uns anys. Mayorga ens proposa un recorregut per la llegenda del creador de mapes de la Varsòvia en guerra i els seus lligams familiars. És cert que les llegendes que configuren una societat han de perdurar al llarg dels anys d’història per mantenir la identitat del col·lectiu, però sempre mantenint la fina línia de la frivolitat i la delicadesa que pot arrossegar un tema com l’Holocaust. Els […]