Podríem definir Romeu i Julieta —també Hamlet— com l’obra impossible.
En primer lloc, perquè Julieta té només 13 anys (l’edat de Romeu mai se’ns desvetlla). Podria considerar-se, aquest, un detall banal (res és banal a les obres de Shakespeare) o entendre’s com una circumstància pròpia de l’època quan, en realitat, és tot el contrari: les dones de finals del segle XVI es casaven, de mitjana, als 26 anys.
Si no obviem aquest detall i li sumem un altre fet sorprenent (que els protagonistes de l’obra es casen menys de 24 hores després d’haver-se conegut), ja tenim un plantejament que genera moltes incògnites i no menys reptes a l’hora d’entendre i desenvolupar el conflicte d’aquesta historia i, el més important, construir els fantàstics i complicadíssims personatges de Romeu i Julieta.
Una altra dificultat majúscula és la voluptuositat del text. La meitat de les rèpliques que formen aquest guió podrien ser la frase cèlebre de qualsevol altra obra de teatre. La profunditat gramatical i semàntica, la complexitat de cadascuna de les imatges que suggereixen tantes i tantes línies de l’obra requereix d’un treball d’anàlisi i assaig que avui és pràcticament impossible plantejar-se, amb els temps de producció, pressupostos i temps vital de les persones que intentem dedicar-nos a aquesta professió.
És per això que assolir la fluïdesa verbal i profunditat interpretativa (sense caure en clixés i còpies) que permeti al públic no embafar-se amb la densitat de l’obra és, quasi bé, impossible.
Dit això, la proposta de Projecte Ingenu, recuperada tres anys després de la seva estrena a La Seca, salva més que bé els mobles. La dicció dels actors és correcta, el ritme de l’acció, trepidant, i destaca, per sobre de tot, la dinàmica i entretinguda posada en escena del Marc Chornet: una proposta visual original i bella que fa que valgui molt la pena passar-se pel Teatre Akadèmia aquests dies i gaudir d’aquesta meravella literària… impossible de brodar.