Recomendaciones

¿Quién no quiere un final feliz …? ¿A quién no le gustaría encontrar respuestas a las preguntas de la vida…? ¿Quién no querría una segunda oportunidad, aunque fuera por un instante …? ¿Quien no se dejaría la piel por descubrir donde nace la inquietud que hace que el alma queme …? ¿Quién no querría que las cosas fueran diferentes …? En la habitación vacía, todo es posible. Pagando, claro. Todo tiene un precio. Y si accedes, si comprendes su funcionamiento, sabes también que en un futuro alguien puede reclamar tu presencia. Tú puedes acabar siendo la presencia mágica, tal como real había sido en su momento la presencia que tú reclamas ahora. De hecho, imaginamos cada día. Y en nuestra […]

I dijous, d’un «paisaje» a un «paisatge», del Teatre Lliure al Teatre Eòlia per tal de veure aquesta proposta sobre la migració, P.A.U. PAISATGES ALS ULLS que ja es va poder veure en aquesta mateixa sala durant una setmana del mes de març. Una proposta escrita i dirigida per Carolina Llacher i protagonitzada per tres persones que no són actors, són persones que ens expliquen la seva experiència com a immigrant a Europa, i a la ciutat de Barcelona. Carolina Llacher és sociòloga, dramaturga, actriu i professora d’Eòlia i amb aquesta peça ens proposa una història, que cal escoltar, per entendre perquè hi ha persones que decideixen creuar el mar, deixant enrere país, família i amics, buscant un futur. Per […]

Aquest dijous varem anar al Teatre Lliure en un horari totalment inusual per nosaltres, a les 16 hores, per tal d’encabir aquesta proposta de la Companyia de Teatre La Re-Sentida, PAISAJES PARA NO COLOREAR, de la qual només havíem sentit elogis. I hem de dir que tot i reconèixer el valor de la proposta, a nosaltres ens ha decebut força. A PAISAJES PARA NO COLOREAR nou noies xilenes, amb edats compreses entre els 13 i els 17 anys, pugen a l’escenari per donar la seva visió del món i de la violència amb què s’han d’enfrontar en el seu país. Aborda temes com el bulling, el maltractament familiar, les etiquetes de gènere, l’homosexualitat, l’avortament, el suïcidi o la cosificació de […]

Ara al Teatre La Gleva es pot veure ELS DESGRACIATS, una obra que torna als escenaris 7 anys després de la seva estrena a la sala Atrium l’any 2012, i que es podrà veure fins al 24 de Novembre. La companyia «Todo por el Punk» la torna a programar ara, perquè creu que l’espectacle té una vigència, social, filosòfica, política, artística i sobretot emocional ,capaç d’interactuar amb tota mena de públic. Aquesta companyia va néixer a finals del 2018 per poder reinterpretar aquesta obra. L’obra d’Iván Morales i Martí Gallén està interpretada en aquesta ocasió per Pol Fernández (Jack) i Pau Escobar (Baptiste) i està dirigida per Lía Pérez Cruz. Una peça que explica la història de dos pallassos, en […]

Dice Pere Riera que tenía intención de hacer una obra sobre el 600, y lo cierto es que se ha ingeniado un punto de partida muy original para homenajear al coche más famoso de los años sesenta y también para explicarnos los pequeños o grandes secretos de una familia catalana muy concreta. Tomás y sus hijas discuten por la presencia de un automóvil en medio del comedor de casa, pero en el fondo están asumiendo la ausencia de la madre, pieza fundamental de una estructura familiar aparentemente normalizada. Los recuerdos que tienen de ella, y también las discusiones o los pequeños problemas diarios nos regalan un texto que fluctúa entre drama y comedia de una forma natural, casi sin saltos. […]

Peya compuso esta música para un taller de Eòlia y de taller se ha convertido en una obra que se mantendrá durante tiempo en los escenarios. Ella crea música incidental o para un taller o para sus conciertos individuales o en compañía. Siempre con su gran talento de compositora e intérprete. Esta pieza me emocionó mucho y no sé exactamente porqué. No era la identificación con las historias ni la nostalgia que algunas destilaban. Era la música y la magnífica interpretación del piano y de las voces. Me fui a casa oyendo y cantando: ..”i tancaràs els ulls Viatjaràs molt lluny Quan vulguis pots tornar Però no t’adormiràs”… Se trata de un juego permanente con el tiempo y el espacio, […]

Us animo que aneu a veure el concert de Rock en Quartet de Cordes que el Cuarteto Moon ofereixen cada dijous durant el mes de novembre a les 22h al Teatre Gaudí. Cuarteto Moon és un quartet de cordes de sonoritat clàssica que el que busca és unir la música clàssica amb alguns temes de l’actualitat. En el seu repertori hi podreu escoltar des de música clàssica fins a cançons de rock, passant per bandes sonores i temes populars. En aquesta ocasió el que ens proposen és un concert de rock, en el que escoltareu temes molt coneguts com “Stairway To Heaven” de Led Zeppelin, “The Great Gig in The Sky” de Pink Floyd, ”Uncle Meat” de Frank Zappa, “The […]

La dramaturga y directora Marta Buchaca ha generado, a lo largo de muchos años de trayectoria, una especial habilidad a la hora de abordar temas difíciles desde una aparente sencillez que los hacen mucho más digeribles sin perder su trascendencia interna. Lo hizo para hablar del maltrato en Només una vegada, con tan solo tres personajes y un espacio escenográfico, o, utilizando la comedia, para habla de la muerte primero en Litus y ahora Rita. Los aficionados a sus obras reconocerán aquí de nuevo su estilo fresco, natural, formalmente ligero pero incisivo y profundo en su trasfondo. La perspectiva, en este caso, parte de situaciones tan trágicas, habituales y cotidianas como la muerte de los padres o el sacrificio de […]

Este año que se conmemora el 30.º cumpleaños de la muerte de Samuel Beckett, probablemente por casualidad (o no), el debut como compañía teatral de Todo por el punk ha resultado ser el espectáculo más beckettiano que hemos visto en mucho de tiempo en nuestra cartelera (junto al ciclo de homenaje que, precisamente, acaba de iniciar la Sala Beckett). Se trata de una pequeña propuesta, muy cuidada, con una inquietante y onírica puesta en escena que ha dirigido con muy buen gusto y acierto Lía Pérez Cruz. Repleta de metáforas visuales (globos, palomitas, etc.), el montaje juega con los símbolos para explicarnos una dramática historia sobre el pasado, el amor, el fracaso y la crueldad del mundo del espectáculo. Como […]

Tota història beu d’un punt de vista subjectiu, ja sigui quan ens la expliquen o al presenciar-la nosaltres mateixos directament. Aquesta subjectivitat marca com és la mateixa història, obviant o subratllant allò que l’autor considera. Per tant, quan ens diuen que allò és una història real possiblement serà cert, però serà una de les tantes versions que hi ha de la mateixa. En aquest sentit, cadascú ho viu i ho sent de forma diferent i és aquí on entra aquella línea divisoria entre realitat i ficció que distorsiona l’etiqueta d’història real, sent millor dit com la realitat per a aquella persona. Aquesta reflexió es podria traslladar perfectament a l’obra que ens ocupa, la qual ens planteja com és de diferent […]

La premissa és tan succinta com inquietant: preferim ser feliços o saber la veritat? Buf… És terrible perquè l’una exclou l’altra: som feliços només en la ignorància i desgraciats en la veritat. Marc Artigau s’endinsa en un mon tan enfangat com el de la memòria des del concepte de resurrecció, de la reaparició, en forma d’intel·ligència artificial, de persones desaparegudes. Els personatges d’Una habitació buida tenen la possibilitat d’omplir-la amb els seus fantasmes, amb allò que no han pogut viure; potser tal i com ho fem tots quan acudim a la ficció per emplenar els buits de la nostra experiència vital. Tres històries s’entrecreuen en aquest joc d’autoengany, de vegades amb un to massa ingenu i no sempre ben resolt […]

Han pasado nada más y nada menos que 25 años desde que se estrenó Kràmpack en los teatros, y ahora nos encontramos con una revisión en el Teatre Aquitània, una que el público nostálgico podrá volver a disfrutar, recordando las carcajadas que seguro les causó en su momento y que ahora seguirá produciendo. Unos cuantos, me incluyo, solo pudimos disfrutar de la película del 2000, por eso se agradece una puesta en escena de esta que ya es un clásico de la comedia actual catalana. Los actores y actriz de la compañía nos hacen recordar los buenos momentos que nos brindaron la obra, la película y también Plats Bruts. Porque en todo momento podemos ver a David y a Lopes, […]

No, esta adaptación de Prat i Coll no es como Els jocs florals de Canprosa; esto no es una fiesta, no hay ironía ni desenfreno (que tanto agradecimos; bueno, la rifa, no tanto), aquí encontramos una adaptación más contenida y serena. No creo que sea por eso pero no me llegó casi ninguna emoción. No ayuda, seguramente, que la Rambla nos guste o no, no es lo que era. Los barceloneses ya no la pasean, no van a ver y dejarse ver y han sido sustituidos por una corriente incesante de turistas, presas fáciles de la delincuencia y restaurantes de dudosa calidad. Una escenografía – más sencilla de lo que nos tiene acostumbrados la Sala Gran del TNC- con los […]

’20 ANYS NO SON NA’ un grandissim espectacle ue Joan Vázquez ha creat per celebrar les dues dècades que porta en el món de la música com a professional. Són 20 anys d’audicions, treballant com a actor, actuant en musicals i formant a joves cantants. Dels quatre concerts programats a la Sala Barts, nosaltres vam escollir el d’aquest passat dilluns dia 4, el primer de tots. Com estava anunciat ha estat acompanyat per Mariona Castillo, amb qui va coincidir a “Mamma mia”, Marta Ribera que actualment interpreta el paper de la promesa del doctor a “El jovencito Frankenstein” i Chipper. Un espectacle preparat amb textos i direcció de Roger Julià i d’ell mateix, direcció musical i arranjaments de Gerard Alonso […]

L’Àngel Llàcer i el Manu Guix ho tornen a fer i aquesta vegada al ritme de l’infal·lible i el magnífic Alan Menken. La tienda de los horrores demostra funcionar a la perfecció gràcies a una posada en escena impactant acompanyada d’una banda sonora que fa lluir als personatges mentre narren una història sense grans drames però amb molta bogeria. Els grans musicals destaquen per la rapidesa i la versatilitat dels canvis d’escenari en directe i, en aquest cas, La tienda de los horrores manca d’aquest recurs. No obstant això, respecte a la creació artística, l’obra musical disposa d’un equip tècnic prou especialitzat que amb un decorat fixe aconsegueix la funcionalitat de l’escenari durant tot el seu transcurs. L’obra consta d’un […]