Els trucs que Hausson ha dissenyat per al seu últim espectacle són inapel·lables, tan de prop com és possible fer-ho. Cartes que se submergeixen en la baralla, que desapareixen i es confonen entre la multitud, però que són rescatades, per art de màgia, pel gran mag de l’escena barcelonina. En alguns dels trucs, es tapa els ulls Hausson, i l’espectador té la sensació que el mag se’n surt en el terreny de l’impossible. Els que assistim als espectacles de màgia amb ulls de nen i no amb mirada escrutadora gaudim i se’ns escapen els aplaudiments mentre ens mirem els uns als altres amb cara de «ualllla».
La qualitat dels trucs no està ben acompanyada per la part més narrativa del Saló de les meravelles, que no s’acompassa amb els jocs i que expliquen amb poca habilitat el fil de l’actuació. El públic necessita més seguretat a l’escenari, sentir que allò que passa, passa perquè no pot passar una altra cosa. Hausson, però, val un vespre al Born. Per art de màgia, sortim bocabadats i contents de no haver entès res de res.