Aquest passat divendres vuit de novembre, vam fer cap al Teatre de l’Aurora d’Igualada amb un petit grup d’espectadors de la Nau Ivanow per assistir a l’estrena de L’AMIC RETROBAT, la tercera producció pròpia d’aquesta sala. És un enorme orgull per aquest petit Teatre d’Igualada, que aquest espectacle molt aviat es programarà en temporada al Teatre Nacional de Catalunya del 4 al 22 de desembre. Un reconeixement a l’esforç que des de fa molts anys és dur a terme en aquest petit teatre, per programar arts escèniques fora de la influència de la metròpoli de Barcelona.
L’AMIC RETROBAT (títol original en angles: Reunion) va ser escrita l’any 1971 per l’autor alemany resident a Anglaterra, Fred Uhlman (Stuttgart 1901- Londres 1985). En aquesta producció la dramatúrgia és de Josep Maria Miró i la direcció de Joan Arqué.
Tot i que el llibre està narrat per en Hans adult, que recorda la seva amistat amb en Konradin i l’any que van compartir (de fet la novel.la és un flash-back que explica Hans 30 anys desprès de coneixer en Konradin), en aquesta versió de Josep Maria Miró , el relat està centrat en tres personatges, en Hans adult (Jordi Martínez), en Hans jove (Quim Àvila) i en Konradin jove (Joan Amargós).
Un tema que malauradament ens va recordar massa el que en aquests moments està passant a Catalunya, amb la persecució ideològica i sistemàtica … l’odi generat des del nacionalisme «excloent» espanyol, cap a tot el que s’apropi al desig de molts catalans de voler un estat propi; malauradament aquest desig no és entès per la majoria de ciutadans de l»estat espanyol, que s’ho han pres com un greuge. Aquesta persecució de tot el que faci olor de «català», a nosaltres cada vegada ens recorda més el que varen fer els nazis, perseguint als jueus.
Una posada en escena senzilla que ens ha agradat molt i que ajuda a pair la duresa del que ens estan explicant, una escenografia blanca de Xesca Salvà, la il·luminació de Xavier Amat i Rafael Roca, la música de Pep Pascual, amb direcció de moviment de Carla Tovías.
Unes magnífiques interpretacions dels tres intèrprets, en espacial menció als dos joves, en Quin Avila i en Joan Amargós; pel que fa a en Jordi Martínez el dia de l’estrena no va tenir el seu millor dia i ell mateix ho va reconèixer al col·loqui posterior a la funció; estem segurs que en les properes representacions la seva interpretació estarà a l’altura del que ens té acostumats, perquè el considerem com un dels millors actors del nostre país.
Volem també remarcar que ens va sorprendre molt el magnífic i emotiu final. Pronostiquem que serà un dels grans èxits de la temporada, que tot just acaba de començar.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ