Recomendaciones

Lucas Hnath, dramaturgo norteamericano escribió la obra “A Doll’s House, Part 2” en 2017 y fue su debut en Broadway. Era la segunda parte de “Casa de Muñecas” de Henrik Ibsen cuando Nora vuelve a su casa 20 años después de haberla dejado. Ibsen siempre negó que fuera una obra feminista pero Hnath le da este aire de libertad que parece que buscaba Ibsen. Durante estos 20 años podía haber pasado de todo pero Nora vuelve triunfadora, brillante, segura. Quien no haya visto o no recuerde la obra original no comprenderá demasiado porqué huyó Nora, parece un capricho de una mujer acomodada aburrida de una marido que le proporcionaba todo lo que necesitaba. Nora se fue desengañada después que Torvald […]

On som? I en quina època? Quina hora és? L’ambient és gris, asèptic, fred. I aquesta mateixa estètica està present al vestuari dels personatges. La situació no és còmoda en absolut, ja ens ho podem imaginar si sabem què venim a veure, així que aquesta atmosfera ja ens situa en una incomoditat que una interpretació molt destacable de les actrius i l’actor acaben de refermar. Veiem una interpretació impressionant, sense desnivells entre l’elenc. Totes les actrius i l’actor han trobat el seu personatges a la perfecció i no el perden en cap instant. L’ús de l’espai, dels objectes i del seu propi cos no demostra incoherència, en tot moment és orgànic i natural. Omplen completament un escenari tan buit. Podem […]

I després de veure Titus Andrònic, tornem a les grades del Grec, per gaudir de la segona proposta de Pàrquing Shakespeare és L’AMANSI(PA)MENT DE LES FÚRIES que ja va posar en escena la companyia el 2009 sota la direcció de Pep García-Pascual. Ara, deu anys després, és la directora i dramaturga Carla Rovira qui la dirigeix. Carla Rovira Pitarch és una autora totalment identificada amb el feminisme i en aquesta proposta posa el focus en la criminalització que es fa de l’ús de la ràbia per part de les dones, especialment quan aquestes mostren la seva «fúria feminista». Com ja és sabut, en aquest Festival Grec, …. han coincidit dues versions d’aquest text de William Shakespeare, i les dues han […]

Después de impresionarnos con la belleza de su anterior espectáculo, Baró d’Evel tenía el listón muy alto. Afortunadamente, la compañía ha gestionado muy bien la presión de las expectativas y ha sabido ofrecer lo que sería una continuación de lo que habían creado en Là a la altura de las circunstancias. De este modo, Falaise se plantea, más que como una secuela, como una expansión, un nuevo conjunto de historias que comparten el mismo universo postapocalíptico en blanco y negro y unas reglas visuales muy similares. Más grande y ambicioso, el montaje conserva la poética sublime y la ejecución técnica impecable habituales de la compañía, demostrando, nuevamente, un gusto exquisito para la puesta en escena. Como novedad, tenemos más actores, […]

Aquest any no hem anat al Parc dels til·lers de l’estació del Nord, cita quasi obligada de tots els estius per veure «els de Pàrquing Shakespeare«, i ens hem reservat per veure les dues propostes de celebració dels seus 10 anys de vida, el mateix dia, al Teatre Grec i dins del Festival Grec. TITUS ANDRÒNIC, dirigida per Israel Solà, ha estat la primera d’elles. En un espai que continua sent privilegiat, malgrat la incomoditat de les cadires, i a plena llum del dia, fet inhabitual en les representacions al Teatre Grec, hem gaudit/patit de la història de Titus. Parking Shakespeare, va néixer fa deu anys i representen cada estiu, a l’aire lliure una obra del dramaturg anglès. Fins ara […]

Valencia es un compendio de tradiciones diversas, desde el folclore o la música, pasando por todas las que están vinculadas a elementos como el fuego o el agua. Sol Picó, la banda Chapicó, la Banda Municipal de Barcelona y el cantante Carles Dénia han construido un espectáculo que, por iniciativa del Instituto valenciano de Cultura, homenajea las tradiciones del país. En el escenario se dan la mano culturas diversas, haciendo que una serie de personajes vestidos al estilo medieval acaben bailando a ritmo de Ximo Bayo. Y es que Valencia es todo esto y mucho más, desde la cultura más vinculada al campo y a los cultivos, de donde surgen muchas y muy interesantes manifestaciones musicales, hasta la fiesta del […]

NO CAL ANAR A L’HAVANA amb dramaturgia de Marc Artigau i dirigida per Josep Maria Segura Bernadas, ens permet confirmar que no pot haver-hi estiu sense havaneres, però que enguany no cal anar a l’Havana ni a Calella de Palafrugell per escoltar-les. A nosaltres sempre ens han agradat molt i fins i tot algun any ens hem arribat a la cantada de Calella, quan els nanos eren petits i passàvem l’estiu a la platja de Castell a Palamós; ara que ha passat el temps, els gaudim amb més tranquil·litat a les festes dels nostres barris amb els que fem frontera … El Putxet i Vallcarca (Gràcia). Aquesta producció, interpretada per Cristina Arenas, Josep Sobrevals i Miquel Malirach és, en paraules […]

Aquest espectacle va ser un dels primers que vàrem comprar les seves entrades, en veure que l’actor Juan Pablo Mazorra, interpretava un dels quatre protagonistes de la història; un actor del que intentem veure totes les seves interpretacions d’ençà que el varem descobrir en «Migrante» el gener del 2018 a La Vilella (vegeu aquella ressenya). BRUELS és un muntatge de la companyia La Larga va obtenir el premi Adrià Gual 2018 concedit per l’Institut del Teatre; ens ho van presentat en roda de premsa, dins del grup «Espectacles de creació» el passat 19 de juny (vegeu la ressenya). La Larga neix en 2014 a Mallorca, de la mà de Rebecca Alabert. En 2016 es trasllada a Catalunya, arrelant-se a l’Empordà, […]

Divendres era l’última òpera del nostre abonament d’enguany del Gran Teatre del Liceu. LUISA MILLER de Giuseppe Verdi. Abans d’ocupar les nostres localitats vam tenir una petita decepció, ja que Sondra Radvanovsky no interpretaria el paper de Luisa Miller per una faringitis. En el seu lloc va actuar Eleonora Buratto, la soprano que encapçala el segon repartiment. Però bé, ja se sap allò de què «a mal temps bona cara» i vam ocupar els nostres llocs per última vegada (de fet, l’any vinent canviem de torn i de localitats), i com sempre disposats a gaudir. I va ser realment així, va estar una gran representació, una magnífica cloenda de temporada. LUISA MILLER, amb llibret de Salvadore Cammarano (1801-1852) s’inspira en […]

Toni Gomila ya nos diseccionó la sociedad mallorquina en aquel Acorar que todavía hoy muchos recordamos. Ahora va un paso más allá, o bien da un paso al lado y se mira a su pueblo y a sus habitantes desde otra perspectiva. Si antes hablaba del alma de los mallorquines, de sus miedos y sus anhelos, ahora nos habla de su ambición y de todo lo que ha provocado el fenómeno del turismo en ses illes. A través de la fábula de Joanet de sa gerra, y siguiendo los pasos de una familia que se asemeja bastante a la del Macbeth shakespiriano, Gomila nos adentra en las contradicciones y las trampas que ha tenido que sortear la sociedad mallorquina. Quizás […]

Els Pirates Teatre es una de esas compañías que ha ido creciendo ante nuestros ojos y que se ha mantenido siempre fiel a su estilo. La comedia y el musical -tal como ellos lo entienden- han sido dos de las bases sobre las que han levantado sus espectáculos, casi siempre de pequeño formato y con una imaginativa puesta en escena. En esta nueva aventura -la tercera comedia de Shakespeare que afrontan en 18 años de carrera- han vuelto a las temáticas de siempre… pero en esta ocasión han optado por el gran formato. Y quizás es aquí donde han empezado a encallarse algunas cosas. Creo que el montaje es competente y la compañía muestra la eficacia de siempre, pero un […]

FORQUILLA MITJÓ ARRACADA és un text escrit i dirigit per Queralt Riera expressament per a les dues actrius integrants de la companyia Tres i un quart. Aquesta companyia neix el dia en què la Vanesa Isbert i la Judit Beltri no es poden aguantar les ganes de viure en primera persona i en la màxima intensitat un procés creatiu com deu mana. D’aquesta voluntat neix tot un impuls per portar a escena la seva primera peça dramàtica. Són una productora nova, jove, petita, però ja sabeu què diuen: on es guarda la bona confitura … Una proposta on predominen el color rosa i el malva tant en els elements escenogràfics com en el vestuari, a la dreta de l’escena llibres, […]

Aquesta és la sisena producció de la companyia després de “IMe” (Tantarantana, 2015), “El Catalon d’una nit d’estiu” guanyador del Festival Píndoles 2015, “Mars Joan” (Tantarantana, 2017 i 2016), “Els pastorets de la Martina” (Tantarantana, 2017) i “Claqué o no” (Tantarantana, 2018). (si cliqueu en els títols, accedireu a les ressenyes que van fer en el seu dia). La companyia Dara va néixer el març del 2014 amb la idea de fer teatre de contingut contemporani i proper al públic, i si pot ser, barrejant comèdia i ciència-ficció. Els quatre personatges treballen en àmbits diferents compartint l’espai de feina. Una escriptora, una dissenyadora, un programador web i un músic. Una proposta amb un argument que ens semblava a priori prou […]

“Tutto e menzogna, tradimento e inganno”. Este sería el resumen de una ópera basada en el drama Kabale und Liebe (amor e intriga) de Friedrich Von Schiller escrito en pleno movimiento romántico alemán Sturm und Drang. Estas palabras forman parte del recitativo del tenor que preceden a la famosa aria “Quando le sere al placido”, la más conocida y emotiva aria de tenor de la ópera Luisa Miller. Todo el siglo XIX está lleno de argumentos románticos de pasiones, traiciones, luchas de poder, amores obligados, amores no correspondidos, de la utilización del amor por intereses, amores imposibles, de la muerte como única salida al reencuentro amoroso. No eran únicamente las mujeres las que estaban sometidas a la voluntad del padre. […]

Pepa Plana és tot un referent en el món del pallass@s, de fet és la pallassa més reconeguda dins el món teatral tant a nivell nacional, com internacional. La Cia. Pepa Plana sempre ha reivindicat la figura de la pallassa en un món majoritàriament dominat per homes; de fet l’espectacle “Veus que no veus” és un reclam a la invisibilitat femenina dins el món del pallassos. Perquè de pallasses n’hi ha moltes, Jimena Cavalletti, Fanny Giraud, Andrea Christiansen (“Pimpolina”,Merche 8A, Victoria Alcaraz, Cristina Solé Freixa, Tita Reme, Luara Mateu, Montse Trias (“Sta.Titat”), Gina Segura (“La Churry”),….en són només unes quantes d’una llarga llista. Totes elles són veus que no es veuen, però hi són. “Veus que no veus” es va […]