Rostoll Cremat de Toni Gomila és una història ambientada a Mallorca i parla del turisme; però és una metàfora de la nostra societat.
Després del seu pas pel Grec, ara l’he pogut gaudir a la Biblioteca de Catalunya. Una gran obra escrita per Toni Gomila i dirigida per Oriol Broggi. On ens situa en el passat d’una família fins el present a partir d’un petit conte o rondalla per explicar-nos la destrucció que causa el turisme.
Molta ironia i humor, tot amb un bon combinat on sempre queden aquells moments poètics. M’he tornat a enamorar de la Catalina Florit en el moment que ens parla de les oliveres, on m’ha robat el cor.
És un treball coral, on tots tenen el seu moment i que es nota la direcció d’actors en aquesta gran obra. A més, en tot moment tenim una gran pantalla (que bé és la Biblioteca com escenari) que ens ensenya la gran diversitat paisatgista de les illes fins que arriben els turistes.
I com en el camp, una vegada hem segat ens queden aquelles tiges de color daurat. Una gran metàfora de com queda les illes quan hem arrasat el camp com a turistes, deixant les tiges que només serveixen de fems, cremar i poc més. Una petita al·legoria de l’ambició de la Mallorca contemporània (i que beneïts que podem ser si pensem que només pot succeir a Mallorca)
Podeu veure la meva opinió al següent enllaç