L’amic retrobat”, de Fred Uhlman (escriptor i pintor alemany d’origen jueu), és una obra de caràcter autobiogràfic, que ens explica l’amistat entre dos nois adolescents que es coneixen a l’escola Karl Alexander Gymnasium d’Stuttgart, Alemanya.
Els protagonistes són Hans Schwarz (Jordi Martínez i Quim Àvila), fill d’un metge jueu, i Konradin von Hohenfels (Joan Amargós), membre d’una distingida família aristocràtica de Suàbia.
L’obra comença a través del relat de Hans Schwarz (Jordi Martínez), trenta anys més gran de quan van passar els fets.
Schwarz ens explica el moment en què es van conèixer tots dos amics; justament en aquell moment en el que el nazisme començava a guanyar força a Alemanya, i es començava a viure l’arribada al poder d’Adolf Hitler. Amb el relat d’en Hans (Jordi Martínez) descobrirem en Konradin (Joan Amargós), a ell mateix (Quim Àvila), i la resta de personatges que conformen el seu món. El final de l’obra és molt emotiu i del tot sorprenent.
“L’amic retrobat” principalment ens parla de l’amistat verdadera. Tan mateix amb aquest text Fred Uhlman també ens fa reflexionar sobre com determinades ideologies extremistes, malauradament cada dia més presents en la mostra societat, poden arribar a destruir la convivència comú i els espais més íntims dels ciutadans.
L’adaptació de la novel·la ha estat a càrrec de Josep Maria Miró, que n’ha fet una adaptació molt fidel a la narració i estil de Fred Uhlman. Una versió, que tot i que en el relat en són dos els protagonistes principals, ha decidit portar-los a escena a tres veus que dialoguen entre sí (el Hans adult amb el seu propi jo de joventut; el Hans adult amb el record del seu amic Konradin; Hans i Konradin en la seva joventut).
Joan Arqué ha estat qui ha dirigit aquesta obra i la Carla Tovías ha posat moviment a algunes de les escenes en les que s’han substituït les paraules per moviment.
L’escenografia és simple però funcional, sense pretensions però plena de simbologia.
Tots tres actors han estat molt encertats en els seus respectius papers.
Penso que “L’amic retrobat” és una obra molt recomanable per a tothom, especialment, per a les noves generacions, que no varen viure el nazisme i el feixisme, i que els llibres d’història ja els situa dins del segle passat. Ells són el futur i en les seves mans està impedir que aquestes ideologies (que actualment estan agafant molta força en molts països europeus) puguin tornar a arrelar i a esdevenir majoritàries algun dia.
Per últim, ja sabeu que sempre us recomano la lectura del text de l’obra, en aquesta ocasió us aconsello que us espereu a llegir-la després de veure la representació. És més, després us recomano que també llegiu “L’ànima valenta”, la segona part de “L’amic retrobat”. Amb “L’amic retrobat” només coneixereu la meitat de la història.