Ahir dijous al matí vam anar a una de les quatre sessions programades del 21 al 24 de novembre a la Sala Tallers, de la proposta MATEIX DIA. MATEIXA HORA. MATEIX LLOC, un projecte de creació comunitària de Lali Álvarez i la companyia HUI BASA, amb concepció, dramatúrgia i direcció de la mateixa Lali Álvarez. L’obra és una producció del Teatre Nacional de Catalunya, de «la Caixa», en el marc dels programes Art for Change i CaixaEscena, i de Hui Basa.
Es tracta d’un treball intergeneracional que reafirma les arts escèniques com una eina clau d’integració social col·lectiva. Com ens comentarán a la roda de premsa, que ha tingut lloc després de la representació, la intenció inicial era enfrontar dues generacions, la de les nou noies d’entre 16 i 18 anys del Fort Pienc i la de les nou persones de més de 65 anys vinculades a la Sagrera.
Junts, amb els set membres de la companyia Hui Basa, resident a la Nau Ivanow, s’han preguntat què vol dir canviar el món. Un espectacle creat al llarg de 14 sessions a la Nau Ivanow, que no ha donat com a fruit un enfrontament generacional sinó un espectacle on s’expressen lliurement opinions i reflexions sobre què els agrada del món i què canviarien. Una prova fefaent de què podem deixar que la innocència dels joves ens guiï, i l’experiència dels adults ens aconselli. No tot és blanc o negre, ni ningú està en possessió de la veritat absoluta, de la resposta, de la solució.
És possible canviar el món? … I tu, com ho faries?
L’obra se situa en l’any 2039 i tres membres de la companyia Hui Basa, Clara Garcés, Sonia Espinosa i David Teixidó ens parlen d’un projecte que va tenir lloc en l’any 2019 i ens expliquem com ho van desenvolupar i de què van parlar. Un projecte que va néixer unint el grup d’adolescents i el de gent gran per viatjar junts a la recerca de l’estrany optimisme que mou a les persones que volen canviar el món.
Perquè creuen que mirant el món a la cara és com es pot canviar, i no solament es tracta de parlar d’emergència climàtica sinó d’actuar en conseqüència perquè «el mar no és mar, sense cada gota que l’omple«.
Una posada en escena molt emotiva que ens ha mostrat en tot moment l’enorme complicitat de tots els participants. Música en directe i un treball d’entrenament actoral de David Teixidó i Sonia Espinosa que ha donat uns fruits remarcables. Complementat amb uns vídeos de la mateixa Lali Àlvarez musicats per l’Ignasi Àlvarez. Excel·lent l’espai sonor de Pau Matas.
Ens agradaria remarcar el final màgic on la dansa s’incorpora a l’espectacle, on ballen tots els components de la proposta intentant seguir a la jove ballarina.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ