Som una secta els bojos pels musicals, i jo en pertanyo. Motiu més que suficient per gaudir com una ‘berra’ de l’espectacle que celebra els 20 anys d’actor de Joan Vázquez. Però s’hi afegeix que en Joan despulla, aquest cop, l’ànima, i entre humor, i anar-les fotent, fa riure, somriure i al·lucinar amb la selecció de temes. Anar repassant la seva trajectòria artística des que va fer de coro al primer Rent, passant pel musical més petit, Hair, Mamma mia, on hi ha actuat, i altres temes preciosos com el del musical Once o l’al·leluia de Leonard Cohen que va interpretar amb la Beth Rodergas, acompanyats de la guitarra del gran Marc Sambola.
A banda d’ells dos, els altres cameos de la nit van ser els de Sylvia Parejo (que bona que és!!) i Jordi Coll (quin bon rotllo i que bé empasten, que diríem). Una nit gairebé d’ambient de cabaret, amb una presència escènica que els 20 anys d’escenaris han marcat en l’espontaneïtat d’en Joan.
Destaco, també, que no se n’està de tenir un pianista de primer nivell com el Gerard Alonso. Ja el vam gaudir-ne en el Paquito, també com a compositor. La jove Laura Gonzalez Ballbé, i també el saxofonista Jofre Alemany, fan del monòleg un espectacle complet i teatral. Per que podria ser i ho és la vida d’en Joan, però també podria ser la del personatge que ell representa.
L’espectador gaudeix i veu com ell també ho fa. Per tant, aquests divertiments, per mi, ja els pot anar fent més sovint. No cal esperar xifres rodones ni motius especials.
Per molts anys Joan!! i com diu la meva mare, “que puguem fer les mateixes obres amb els mateixos manobres”
Carme Canet
Companyia de teatre i altres cultures