Recomendaciones

Ahir dilluns dia 4 de febrer va tenir lloc al Onyric Teatre Condal, la tercera edició del concert solidari AMOR X AMOR. Per tercer any consecutiu un “Concert solidari únic i irrepetible de cançons d’AMOR per oferir AMOR a aquells que més ho necessiten”. Els beneficis del concert d’enguany van destinats al projecte Dones Acció de la Fundació Aroa. Aquest projecte és un servei d’atenció terapèutica i grups de suport psicosocial. Suport específic a les dones que pateixen o han patit violència masclista. La Fundació Aroa és una entitat sense ànim de lucre, de voluntariat i activisme professional, fundada l’any 2003, per un grup de professionals de la salut, l’educació i l’atenció social. Va ser un concert de duets musicals […]

Las funciones del teatro son múltiples y diversas. Puede entretener, divertir, enseñar pero también puede, y creo que tiene la obligación de denunciar y hacer crítica social con la intención de modificar actitudes y posturas insostenibles. Este es el caso de la violencia machista que ya es imposible de esconder y aún menos, de normalizar. En este momento en cartelera podemos encontrar títulos como “Aüc” de las Impuxibles, “Rebota, rebota y en tu cara explota” de Agnès Mateus y Quim Tarrida, teatro en la calle para sensibilizar y concienciar contra la violencia machista por la Companyia Centimets Teatre de Mallorca o “Macho man” de Àlex Rigola, el cual comenta en una entrevista que “Es urgente prevenir y educar para transformar […]

Un projecte escrit i dirigit per Marc Rosich. Un projecte nascut a partir de la posada en escena de la peça breu “Un minut de silenci” que es va presentar a Microteatre Barcelona ara fa dos anys. Uns textos que componen un retrat irònic i despietat del món controlat des del patriarcat, amb uns homes obertament dominants i maltractadors i unes dones que reben aquesta «violència» amb conformitat i un somriure a la boca. Unes situacions exageradament caricaturitzades, que evidencien fins a límits quasi absurds la submissió enfront de la violència verbal, sense embuts, dels mascles dominants. Una proposta que ens convida a reflexionar sobre la violència en les relacions de parella, la violència subtil que s’amaga darrere les paraules […]

La compañía Arsènic Creacions presenta Monster: de prop ningú no és normal en el teatro Tantarantana. La propuesta dirigida por Roberto Romei nos presenta a tres actrices que encarnan un grupo de música y que, mediante el concierto que estrena su nuevo disco, pretenden explicar la historia de Cati, una joven de Calafell. Monster se presenta, por tanto, desde el inicio, como un juego de niveles: Monster es la motocicleta que guarda el padre de Cati en el trabajo y es el nombre del CD que presentan “Las Prinzelles”. Se trata, entonces, de una oscilación entre música, comedia, recreación de la vida de Cati e interacción con el público desde el propio planteamiento de la representación. Este planteamiento complejo abre […]

No sé si a vosaltres també us ha passat, que de vegades aquell plat que sempre us surt boníssim, us ha quedat salat, o al revés li falta sal, s’ha passat de cocció o us ha quedat cru, … dons bé, una mica és el que m’ha passat amb l’obra “Likes” d’en Roc Esquius. Pel meu gust s’ha passat una mica de cocció. Tot i això, segueixo pensant que en Roc és un bon “cuiner”. M’agrada molt el seu estil, els temes que proposa i la frescor en que se’ns presenten. Però malauradament en aquesta ocasió, no he sortit del tot satisfeta . La veritat ,se m’ha fet llarga i un pel repetitiva, i és una llàstima, perquè el tema […]

“Jo dic sí!” és un espectacle musical en forma de concert on l’Anna Moliner ens ofereix una selecció de temes musicals que, d’una manera o altra, han format part de la seva trajectòria artística i personal. La primera cançó que va cantar va ser “Roxy” del musical Chicago, en una versió personalitzada. Ah, shua, foto, foto, Anna, Mo, Mo, Mo, Moliner, oh, ah. Tot seguit ens va cantar “Nothing” del musical “A Chorus line”( una versió en català). Ens explica que des de sempre ha sabut que volia ser actriu. I que llegint “La Gavina” de Chéjov va descobrir una frase que la defineix :“Quan penso en la meva vocació, la vida no m’espanta”. D’aquí neix el seu primer disc […]

A menudo las altas expectativas juegan en contra. Había leído tanto y todo tan magnífico sobre esta propuesta de )e(spai en construcció que estaba convencido de que vería una obra de esas que te marcan, con alguna similitud con Blanca desvelada: pequeño formato (sea eso lo que sea), un tratamiento diferente, original y cautivador de un tema que puede cansar por demasiado visto como la Guerra Civil, el drama de las mujeres que perdieron a sus hombres sin poder ni enterrarlos y descansando en las interpretaciones, el reto de transmitir mucho con duración reducida y pocos elementos accesorios … En fin, todo a favor y, claro, esperaba más. No me ha llegado lo principal, el drama de la protagonista, demasiado […]

Sensible, delicada, intensa y sobra decir que poética propuesta con dirección de Victor Àlvaro, interpretación y dramaturgia de Joan Vàzquez y música de Gerard Alonso (los responsables de la magnífica Paquito forever). Lorca herido y sintiéndose traicionado por sus amigos Buñuel y Dalí, marcha a Nueva York donde todo le parece grande, monstruoso y peligroso, hasta que descubre la vida nocturna y un cubano le devuelve la luz y la poesía. Whitman, que muchos conocieron a través de El club de los poetas muertos, el más importante poeta norteamericano, canta a la naturaleza, el salvajismo -incluso con un punto sensual- y loando los sentidos. Dos visiones y momentos contrapuestos a priori: la urbe que amenaza junto con un estado de […]

La bona persona de Sezuan ens parla de les dificultats per viure en un món ple d’injustícies. La justicia només pot implantar-se adoptant els mecanismes del mal que mira de combatre. La She Te, la bona persona, és premiada pels déus i alliberada de l’esclavitud sexual a què s’ha vist abocada, però la seva missió és ostaculitzada per una societat despietada. Per a resoldre aquesta contradicció Brecht recorre al desdoblamiento, a la máscara: la doble moral. Broggi posa èmfasi en el contingut religiós de l’obra en el personatge de Shen Te com a figura expiatòria, i en els tres déus absolutament occidentalitzats perquè ens hi puguem sentir inclosos. D’altra banda, crea una atmosfera vibrant de personatges que vénen i van, […]

Lapònia és una comèdia perfecta. El text és de premi i les interpretacions no es queden per sota (el Roger Coma mereix, m’atreveixo a reclamar, un Butaca i un Max per la seva divertidíssima interpretació d’un finès casat amb una catalana, perfeccionista, liberal… i impotent). L’obra mereix cada minut de la nostra atenció i cada aplaudiment del públic. Dóna gust veure que el teatre comercial també pot tenir una factura i qualitats excel·lents. Personalment, vaig sortir amb la sensació d’haver vist un Edward Albee o un Yasmina Reza. Feliç de comprovar que la dramatúrgia catalana pot també assolir aquesta volada. No em sembla que sobri ni un dels 75 minuts que dura la proposta. La intensitat i diversitat de temes […]

Después de ver Parecer Felices he reflexionado sobre cómo esta performance llena de humor negro y absurdo retrata nuestra realidad. Una realidad donde es más importante el atrezzo que la experiencia, donde nuestro nivel de felicidad se mide por la cantidad de likes que acumulamos en Instagram. La irrupción tecnológica y digital, llegada supuestamente para conectarnos y facilitarnos el acceso a la información, ha resultado ser un motor de apatía social generalizada. La experiencia nos aburre, sin embargo, nos interesa la forma en la que esta experiencia proyecta nuestra identidad. Llevo toda la mañana tirado en el sofá mirando el móvil. Mi dedo pulgar late más rápido que mi corazón. Ahogo mi conciencia a base de scroll en un océano […]

UN AMOUR IMPOSSIBLE a partir de la novel·la de Christine Angot, adaptada per la mateixa autora i dirigida per Célie Pauthe. La novel·la va ser publicada per Flammarion el 2015 i va rebre el premi Decembre 2015. La versió teatral va ser estrenada el 7 de desembre del 2016 al CDN Besançon Franche-Comté. El 7 de novembre del 2018 es va estrenar la versió cinematogràfica, amb el mateix títol, dirigida per Catherine Corsini. El llibre està basat en la història real de l’escriptora, que va conèixer al seu pare en l’adolescència. L’actriu i cantant de fados portuguesa Maria de Medeiros (Lisboa, 1965) resident a Barcelona, interpreta el paper de Christine ,d’ençà que tenia 8 anys fins que acaba de fer […]

Per fi he aconseguit anar a veure “Circus” de Jordi Bertran!!!. No sé el temps que fa que li anava al darrera. L’espera ha valgut la pena. L’origen dels titelles es perd en la llegenda del temps. A Catalunya ens hem de remuntar a finals del segle XIX per veure els primers titellaires de fil autòctons. Si sou amants dels titelles, no cal que us parli d’en Jordi Bertran, perquè de ben segur que sabreu que és un dels millors titellaires de fil que tenim a Catalunya. El que fa és increïblement meravellós. El seu domini dels titelles de fil és impressionant. En Jordi té la capacitat de fer gaudir tant a grans, com a petits davant d’un mateix espectacle. […]

Un suceso supuestamente insignificante e infantil hará que se desaten serios conflictos entre los adultos, al más puro estilo de Yasmina Reza en Un Dios Salvaje. ¿Es válida la mentira en ciertas ocasiones o la sinceridad absoluta debe prevalecer? Partiendo del debate sobre cómo educar a los niños y qué enfoque utilizar para explicarles el mundo, los protagonistas de esta comedia sacan a relucir todos sus trapos sucios. Mediante unos diálogos inteligentes y con un ritmo vertiginoso, el texto enlaza un conflicto con el siguiente, presentando hasta cinco variantes diferentes. Quizás no era necesario abordar tantos frentes ya que con los tres principales la progresión está más que asegurada. De todos modos, es admirable la forma en la que Marc […]

La primera vegada que vaig veure “Woyzech”, l’obra pòstuma de Karl Georg Büchner, autor precursor de l’expressionisme i del teatre de l’absurd, va ser en el segon parc Parking d’hivern de la companyia Parking Shakespeare al 2013. En aquella ocasió, la companyia va triar com a espai escènic una nau industrial abandonada al complex de Palo Alto, al Poblenou. El lloc per sí sol ja era ideal per la posada en escena, i els assistents, tot i que ens vam abrigar amb mantes pel fred que hi feia allà dins, vam gaudir moltíssim de l’obra. Però, si us haig de ser franca, en aquella ocasió, vaig sortir més meravellada per les interpretacions i el lloc on es representava l’obra, que […]