El chico de la última fila

11/02/2019

Una filigrana narrativa

Aquesta obra es va poder veure durant un parell de dies a l’Institut del Teatre i posteriorment es va estrenar a la Sala Muntaner farà uns cinc anys. Jo la vaig veure a la Muntaner i en guardo un molt bon record.

Així que, sense ni pensar-m’ho dues vegades, vaig comprar les entrades de seguida que van sortir a la venda; ja que tal i com era d’esperar es van exhaurir molt ràpidament.

“El Chico de la última fila” és una d’aquelles obres que als que ens agrada el teatre de misteri i una mica enrevessat no ens el podem perdre. És una obra d’intriga, plena de situacions ambigües que van creant tensió fins al final. El desenllaç que s’esdevé és del tot sorprenent i inesperat.

El text és magnífic. Si teniu oportunitat i temps, us recomano que el llegiu. Estic segura que us atraparà i no el podreu deixar de llegir fins al final.

Es tracta de dos històries narratives que es van entrellaçant, una és la real, la que hi ha entre professor i alumne,  i l’altra és la de la ficció novel·lada.

El repartiment és formidable. L’encapçala un magnífic Sergi López ( el professor), un dels pocs actors que és capaç d’interpretar un personatge sense que sembli que està interpretant. Però la gran descoberta i principal protagonista de la història és l’actor Guillem Barbosa (Claudio, el chico de la última fila), que mostra un gran esforç interpretatiu davant el seu personatge. La resta del repartiment el formen grans noms com Míriam Iscla, David Bagés, Anna Ycobalzeta i Arnau Comas.

Només hi ha una cosa que m’ha fallat, i és la posada en escena que no m’ha acabat de convèncer.

“El Chico de la última fila” és una obra del tot imprescindible per a tots aquells espectadors que els agradi gaudir d’un text realment intel·ligent.

Si us agrada el teatre, no us la perdeu !!!

 


Todo lo que necesitas para ir al teatro

El chico de la última fila

El chico de la última fila

Juan Mayorga, uno de los autores contemporáneos más importantes a nivel estatal, presenta El chico de la última fila. Esta nueva producción contará con la dirección de Andrés Lima y un reparto de lujo encabezado por Sergi López.

Sinopsis

“El sábado fui a estudiar a casa de Rafael Artola. La idea linde de mí, Porque Hace tiempo que deseaba entrar en esa casa “. Así comienza la redacción de un joven y discreto estudiante que, con sus escritos, día tras día, conseguirá hacer entrar su profesor de literatura en un espiral perverso de fascinación y expectativa irrefrenable. El nacimiento de la creación literaria? Continuará …

Vídeo

Fotos + fotos

El chico de la última filaEl chico de la última filaEl chico de la última filaEl chico de la última filaEl chico de la última fila

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • laura vilar
    12345

    Un professor de secundaria q desespera corregint les redaccions dels seus alumnes i una troballa…. el noi de la ultima fila. Poc a poc els seus escrits esdevindràn imprescindibles fins a desembocar en un corrent voraginós d sentiments on sovint es desvirtuarà realitat amb ficció.
    En una paraula BRUTAL, aqesta obra ho té tot:
    Una posada en escena impresionant en la q conflueixen varios episodis q s entrellacen entre sí tan ben delimitats q defugen confusions tot i la complexitat del moment.
    Una escenografia simple però efectiva, una única cortina d tul q es mou encertadament x recrear totes les estances.
    Una interpretació brillant de tot l elenc, sobretot d en Sergi López i la Míriam Iscla ( de qui destacaria la seva brutal naturalitat interpretativa) i una grata sorpresa, el descobriment d en Guillem Barbosa, el noi de la última fila, de qui ben segur sentirem a parlar.

    01/03/2019
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    El factor sorpresa de la historia de este thriller no la tenia porque había visto anteriormente la película que se hizo de esta obra de teatro. Pero tengo que admitir que esta adaptación me ha sorprendido muy gratamente.
    Está claro que la puesta en escena ha dado muchos puntos a la obra. Y su iluminación y juego de sombras es maravillosa!
    Destacaría las interpretaciones de Miriam Iscla y sobretodo de la gran promesa Guillem Barbosa.
    Eso sí… como pongan tanta intensidad en todas las representaciones no se yo si van a llegar al final Jajajajaja.

    31/01/2019
  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    Un text a manera de thriller amb una magnífica posada en escena – una de les coses més destacables del muntatge – que t’atrapa i et manté expectant fins a l’últim moment. Dues hores de dinamisme que l’elenc defensa estoicament. Els actors i actrius estan pràcticament sempre en escena, intercalant les situacions a temps real amb les escenes narrades. El més sorprenent és la interpretació de Guillem Barbosa que aporta al seu personatge un caire inquietant. Ell té el paper i tot passa a través seu. Estic segura que més d’hora que tard sentirem parlar meravelles d’aquesta nova estrella del teatre. Ell solet va eclipsar a la Iscla i al López, suposades estrelles del muntatge. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/01/26/el-chico-de-la-ultima-fila/

    29/01/2019
  • elvira franch
    12345

    «El chico de l’última fila» de Juan Mayorga, sota la direcció d’Andrés Lima a la Sala Beckett de BCN.
    Un text molt interessant d’aquest conegudíssim autor contemporani espanyol que ens parla de la relació entre un professor de literatura i d’un seu alumne que destaca per les seves qualitats d’escriptor. Un tema que l’autor coneix molt bé, ja que ha estat professor de secundària durant anys. El professor, molt ben interpretat per Sergi Lòpez, vol ajudar aquest alumne que escriu tan bé però que es mostra silenciós i tímid i molt observador; sempre asssegut a l’última fila; un lloc on es pot observar a la resta de companys sense ser gaire vist. Així és com aquest noi pretén observar la família d’un company de classe i anar escrivint, per capítols, tot el que succeeix en aquell àmbit familiar. Guillem Barbosa interpreta, molt bé per cert, a aquest noi. La dona del professor, que no veu gaire en bons ulls la dependència que es crea entre professor i alumne, l’interpreta amb gran aplom la Miriam Iscla; i la família que a través dels escrits del noi es va coneixent, està representada pel jove Arnau Comas, David Bagés i Anna Ycobalzeta; tots ells amb molt bones actuacions.
    Però el que personalment vaig trobar més excel·lent és la posada en escena. El seu director ha ideat una escenografia on els elements principals són una il·luminació que juga amb les ombres i els contrallums, unes cortines que avancen o es mouen suggeridores per un aire des de l’interior de l’escenari i per uns moviments dels actors que algunes vegades es barregen entre compassats i amb cadència amb altres més ràpids i naturals.
    Una obra que fa reflexionar diverses posicions humanes. Ser observador pot ser fascinant però pot tenir el perill de no implicar-se o d’involucrar-se massa amb els fets, i també hi ha el risc de posar massa fantasia en les contradiccions d’èxit o frustracions que pot portar la vida.
    Els espectadors, tots, inclús els de l’última fila, crec que no poden sentir-se indiferents davant d’aquesta notable creació.

    29/01/2019
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Ahir a la Sala Beckett vaig estar veient aquesta interessant obra de Juan Mayorga que s’ha pogut veure en diferents versions i fins i tot adaptada al cinema en la pel·lícula Dans la maison i que en aquesta ocasió està magníficament dirigida per Andrés Lima. Germán, un professor corregeix desesperat unes redaccions nefastes dels seus alumnes, fins que
    llegeix el treball de Claudio, que li interessa molt. El noi explica com va passar el cap de setmana a casa d’un company, Rafa, a qui ajuda amb les matemàtiques. Claudio
    segueix explicant coses d’aquella família en successius treballs, la qual cosa fascina a Germán i preocupa i molesta a la seva dona. A través de les redaccions i la reacció subsegüent dels personatges, anem coneixent les intimitats de les dues famílies i la capacitat de Claudio per pertorbar aquestes relacions sense que els interessats a penes puguin
    advertir-ho. Un text a manera de thriller al qual Lima amb una magnífica posada en escena ha sabut donar-li un interès que va in crescendo i et va atrapant i et manté expectant fins a l’últim moment. Voyeurisme, les conseqüències de pertànyer a una família desestuctrurada, sexualitat i la diferència entre classes socials que ens condueixen al límit entre la realitat que vivim i la ficció que construïm a partir d’aquesta. Una escenografia mutant moguda pels propis actors i que a través d’un aconseguit joc de llums veiem els actors a manera d’ombres creant un ambient oníric. I extraordinària interpretació tant dels veterans Sergi López, Miriam Iscla, David Bagés i Anna Ycobalzeta com dels joves Arnau Comas i Guillem Barbosa que van rebre uns llarguíssims i merescuts aplaudiments. No cal que digui que és un imprescindible.

    27/01/2019