El chico de la última fila
9/02/2019
Ejemplar juego de escritura teatral

Esta obra, escrita por Juan Mayorga en el 2006, es a día de hoy un pequeño clásico del teatro contemporáneo español. Seguramente la versión cinematográfica de François Ozon le otorgó una notoriedad extra, pero hay que reconocer que el texto es brillante y realmente virtuoso. La sucesión de capas y el juego de muñecas rusas que propone el autor acaban por crear una gran fascinación en torno al hecho de escribir, creando una red casi indestructible entre realidad y ficción. Andrés Lima, por su parte, ha creado una dirección ágil y habilidosa que juega con los fantasmas de esta historia y parece poner en entredicho aquello que realmente estamos viendo. Estas dudas aumentan con el juego de transparencias y el gran trabajo de iluminación de Marc Salicrú. Una puesta en escena ejemplar que no se ve lastrada por un trabajo gestual que se queda a medias ni por una duración excesiva, superior incluso a la del texto original.

El otro gran trabajo de Lima es el que realiza con los actores. Desde la experiencia de Sergi López -realmente excelente-, Míriam Iscla, David Bagès y Anna Ycobalzeta, hasta la sorpresa de dos jóvenes actores, Guillem Barbosa i Arnau Comas. Quizás sí que estos dos últimos podrían haber explorado una gama más alta de matices, pero no tenemos que olvidar que sus personajes -especialmente el de Barbosa- tienen un nivel de dificultad muy elevado. En definitiva, un espectáculo muy bien resuelto que ha vuelto a reunir a Mayorga y a Lima, creadores a principios de siglo de montajes realmente meritorios y recordados: Alejandro y AnaHamelin y Últimas palabras de Copito de Nieve.

Todo lo que necesitas para ir al teatro

El chico de la última fila

El chico de la última fila

Espectáculo ganador de un Premio Teatre Barcelona (temporada 2018-19) en la categoría de Mejor actor, por Sergi López. 

Juan Mayorga, uno de los autores contemporáneos más importantes a nivel estatal, presenta El chico de la última fila. Esta nueva producción contará con la dirección de Andrés Lima y un reparto de lujo encabezado por Sergi López.

Sinopsis

“El sábado fui a estudiar a casa de Rafael Artola. La idea linde de mí, Porque Hace tiempo que deseaba entrar en esa casa “. Así comienza la redacción de un joven y discreto estudiante que, con sus escritos, día tras día, conseguirá hacer entrar su profesor de literatura en un espiral perverso de fascinación y expectativa irrefrenable. El nacimiento de la creación literaria? Continuará …

Vídeo
Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • laura vilar
    12345

    Un professor de secundaria q desespera corregint les redaccions dels seus alumnes i una troballa…. el noi de la ultima fila. Poc a poc els seus escrits esdevindràn imprescindibles fins a desembocar en un corrent voraginós d sentiments on sovint es desvirtuarà realitat amb ficció.
    En una paraula BRUTAL, aqesta obra ho té tot:
    Una posada en escena impresionant en la q conflueixen varios episodis q s entrellacen entre sí tan ben delimitats q defugen confusions tot i la complexitat del moment.
    Una escenografia simple però efectiva, una única cortina d tul q es mou encertadament x recrear totes les estances.
    Una interpretació brillant de tot l elenc, sobretot d en Sergi López i la Míriam Iscla ( de qui destacaria la seva brutal naturalitat interpretativa) i una grata sorpresa, el descobriment d en Guillem Barbosa, el noi de la última fila, de qui ben segur sentirem a parlar.

    01/03/2019
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    El factor sorpresa de la historia de este thriller no la tenia porque había visto anteriormente la película que se hizo de esta obra de teatro. Pero tengo que admitir que esta adaptación me ha sorprendido muy gratamente.
    Está claro que la puesta en escena ha dado muchos puntos a la obra. Y su iluminación y juego de sombras es maravillosa!
    Destacaría las interpretaciones de Miriam Iscla y sobretodo de la gran promesa Guillem Barbosa.
    Eso sí… como pongan tanta intensidad en todas las representaciones no se yo si van a llegar al final Jajajajaja.

    31/01/2019
  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    Un text a manera de thriller amb una magnífica posada en escena – una de les coses més destacables del muntatge – que t’atrapa i et manté expectant fins a l’últim moment. Dues hores de dinamisme que l’elenc defensa estoicament. Els actors i actrius estan pràcticament sempre en escena, intercalant les situacions a temps real amb les escenes narrades. El més sorprenent és la interpretació de Guillem Barbosa que aporta al seu personatge un caire inquietant. Ell té el paper i tot passa a través seu. Estic segura que més d’hora que tard sentirem parlar meravelles d’aquesta nova estrella del teatre. Ell solet va eclipsar a la Iscla i al López, suposades estrelles del muntatge. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/01/26/el-chico-de-la-ultima-fila/

    29/01/2019
  • elvira franch
    12345

    «El chico de l’última fila» de Juan Mayorga, sota la direcció d’Andrés Lima a la Sala Beckett de BCN.
    Un text molt interessant d’aquest conegudíssim autor contemporani espanyol que ens parla de la relació entre un professor de literatura i d’un seu alumne que destaca per les seves qualitats d’escriptor. Un tema que l’autor coneix molt bé, ja que ha estat professor de secundària durant anys. El professor, molt ben interpretat per Sergi Lòpez, vol ajudar aquest alumne que escriu tan bé però que es mostra silenciós i tímid i molt observador; sempre asssegut a l’última fila; un lloc on es pot observar a la resta de companys sense ser gaire vist. Així és com aquest noi pretén observar la família d’un company de classe i anar escrivint, per capítols, tot el que succeeix en aquell àmbit familiar. Guillem Barbosa interpreta, molt bé per cert, a aquest noi. La dona del professor, que no veu gaire en bons ulls la dependència que es crea entre professor i alumne, l’interpreta amb gran aplom la Miriam Iscla; i la família que a través dels escrits del noi es va coneixent, està representada pel jove Arnau Comas, David Bagés i Anna Ycobalzeta; tots ells amb molt bones actuacions.
    Però el que personalment vaig trobar més excel·lent és la posada en escena. El seu director ha ideat una escenografia on els elements principals són una il·luminació que juga amb les ombres i els contrallums, unes cortines que avancen o es mouen suggeridores per un aire des de l’interior de l’escenari i per uns moviments dels actors que algunes vegades es barregen entre compassats i amb cadència amb altres més ràpids i naturals.
    Una obra que fa reflexionar diverses posicions humanes. Ser observador pot ser fascinant però pot tenir el perill de no implicar-se o d’involucrar-se massa amb els fets, i també hi ha el risc de posar massa fantasia en les contradiccions d’èxit o frustracions que pot portar la vida.
    Els espectadors, tots, inclús els de l’última fila, crec que no poden sentir-se indiferents davant d’aquesta notable creació.

    29/01/2019
  • JOSEP OLIVA SASÉ
    12345

    Ahir a la Sala Beckett vaig estar veient aquesta interessant obra de Juan Mayorga que s’ha pogut veure en diferents versions i fins i tot adaptada al cinema en la pel·lícula Dans la maison i que en aquesta ocasió està magníficament dirigida per Andrés Lima. Germán, un professor corregeix desesperat unes redaccions nefastes dels seus alumnes, fins que
    llegeix el treball de Claudio, que li interessa molt. El noi explica com va passar el cap de setmana a casa d’un company, Rafa, a qui ajuda amb les matemàtiques. Claudio
    segueix explicant coses d’aquella família en successius treballs, la qual cosa fascina a Germán i preocupa i molesta a la seva dona. A través de les redaccions i la reacció subsegüent dels personatges, anem coneixent les intimitats de les dues famílies i la capacitat de Claudio per pertorbar aquestes relacions sense que els interessats a penes puguin
    advertir-ho. Un text a manera de thriller al qual Lima amb una magnífica posada en escena ha sabut donar-li un interès que va in crescendo i et va atrapant i et manté expectant fins a l’últim moment. Voyeurisme, les conseqüències de pertànyer a una família desestuctrurada, sexualitat i la diferència entre classes socials que ens condueixen al límit entre la realitat que vivim i la ficció que construïm a partir d’aquesta. Una escenografia mutant moguda pels propis actors i que a través d’un aconseguit joc de llums veiem els actors a manera d’ombres creant un ambient oníric. I extraordinària interpretació tant dels veterans Sergi López, Miriam Iscla, David Bagés i Anna Ycobalzeta com dels joves Arnau Comas i Guillem Barbosa que van rebre uns llarguíssims i merescuts aplaudiments. No cal que digui que és un imprescindible.

    27/01/2019
Únete a TB
Hay que ser usuario de Teatre Barcelona
¡Únete, es gratuito! Ya somos más de 80.000

¿Ya estás registrado?

He olvidado la contraseña

Crear usuario

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.