Recomendaciones

Llegeixo la sinopsi del dossier de premsa i la sinopsi dirigida al públic i trobo congruències, parlen de coses totalment diferents. Una posa el focus en el nen de la casa, i el perquè de la seva inclinació cap a la ultradreta, i l’altre en l’ètica de vendre les vivències de la gent que rodegen al pare del nen, un escriptor ja amb un cert renom. La història és una barreja d’aquests dos temes, que al final ens acaben parlant de les relacions familiars, de com el dol ens pot afectar. La ultradreta i l’ètica de la narració són “l’excusa” pel punt de partida. (En direm excusa, tanmateix no vol dir que no s’abordin els temes; molt contemporanis en l’espectador […]

No, aunque el título lo diga, no es Frankenstein, sino Fronkonstin, leñe, que hay que huir de los pecados de la familia…hasta que los abrazamos si conllevan recompensa. La propuesta es la versión musical de la película de 1974, de Mel Brooks. Un humor absurdo, paródico, de dobles sentidos, de forzar el tópico, poco sutil a ratos y que muchos se saben de memoria (los caballos relinchando, la joroba saltarina…). Hay, eso sí, referencias actuales que sobran y rompen ligeramente la magia de estar en el ambiente de la película de referencia. Dirigida por Esteve Ferrer (La Familia Addams, con la que comparte que es menos infantil y más picante de lo que parece), tiene ritmo y dinamismo, ayudado por […]

“Una història real” és un text de nova creació signat i dirigit per Pau Miró per encàrrec de La Villarroel. Un espectacle interpretat per Julio Manrique, Laura Conejero, Mireia Aixalà i Nil Cardoner que ens parla de quina manera ens pot afectar a cadascun de nosaltres la pèrdua d’una persona estimada. A “Una història real” veurem el comportament d’un pare i el seu fill davant la pèrdua de la dona/mare morta. Cadascun d’ells passarà el dol de diferent manera. Mentre el pare s’aboca totalment en la seva feina, la d’escriptor, el fill descarregarà la seva ràbia refugiant-se en el supremacisme conservador. La distància que hi ha entre tots dos és del tot visible. El pare està tan abocat a la […]

Ahir diumenge vam fer cap a La Badabadoc Teatre, una de les nostres sales de referència que s’està especialitzant en teatre argentí, un dels millors teatres que actualment podem veure al planeta. Hi vàrem anar aquesta vegada per veure PARTE DE ESTE MUNDO, una proposta de la companyia «Timbre 4» que arriba a la nostra ciutat després de 9 anys en cartell a l’Argentina. Avis anticipat als lectors d’aquesta ressenya: potser en veure 5 cargols Voltarires, pensareu que es tracta d’una gran superproducció amb escenografies espectaculars i una posada en escena impactant … i res més lluny de la realitat, ja que de fet no hi ha ni tan sols escenari. Es tracta d’una mena de teatre que no necessita […]

Anna Serrano dirige el texto que han escrito, pero que también representan Berta Prieto y Lola Rosales, quienes disponen de la ayuda interpretativa de Betsy Túnez. Se trata de una propuesta muy divertida a través de la cual se hace una crítica muy ajustada y razonable a la sociedad en la que vivimos hoy en día. El resultado final es absolutamente magnífico. La obra no presenta una interpretación tradicional, sino que las actrices interpretan, cantan y bailan. Todo este trabajo se ve reforzado por unos efectos especiales lumínicos y sonoros (en los que Carmen Machi colabora). Si bien es cierto, hay ocasiones en las que no seria necesario dicha utilización. Aun así, estos efectos no se hacen pesados, sino que […]

Què volia expressar exactament Rodoreda amb aquest text? “La mort i la primavera” es va publicar en 1986, tres anys després de la mort de l’autora, sota la supervisió de l’editora Nuria Folch. Res té a veure “La mort i la primavera” de Mercè Rodoreda amb la resta de les seves obres. Es tracta d’una obra fosca i irònica. Joan Ollé n’ha fet una adaptació teatral realment extraordinària. El text és fascinant. Les interpretacions magnífiques. La posada en escena, els efectes especials, les projeccions, la il·luminació i la caracterització (vestuari i maquillatge)són extraordinàries. Visualment és espectacular!!! Però malgrat que ho té tot a favor, és una obra difícil d’entendre. No és una obra per passar l’estona .Difícil d’entendre i difícil […]

Projecte Ingenu ens porta de nou el clàssic Hamlet, una història que serà contemporània durant molts més anys . Ens parla de la bogeria del nostre món, de la complexitat dels individus, i la relació entre ells. Un Hamlet fidel a l’original, que utilitza elements actuals per reforçar la vigència del discurs de l’obra. La gran dificultat de representar aquesta obra és la fama en ella mateixa, buscar el sentit de la seva representació. Malgrat que parli de temes universals, quan un va a veure Hamlet sempre busca trobar-hi coses noves. En aquest cas caldria destacar la interpretació dels actors, ja que juguen a dos temps: no estan acompanyants amb la indumentària de l’època, i a la vegada tenen el […]

La companyia Projecte Ingenu porta 5 anys i per celebrar-ho porta 3 Shakespeares al Teatre Akadèmia. Des que Projecte Ingenu va començar, tant amb les propostes de William Shakespeare com d’altres, ens ha cridat l’atenció la seva forma de presentar-nos aquests clàssics. Ara s’han decidit a recollir 3 textos de Shakespeare presentar-nos de nou per celebrar aquests cinc anys que celebren. Tres clàssicsde la literatura universal com Hamlet, Romeu i Julieta, i Vaig ser pròsper, inspirada en La tempesta. I vaig anar a veure la primera d’elles, un Hamlet amb veu femenina (trencant barreres de mica en mica). Del 23 d’octubre fins al 3 de novembre tenim temps per anar a veure aquesta nova revisió del clàssic on els temes […]

Si fuéramos una cultura dominante, como la anglosajona, se habrían hecho, a partir de La mort i la primavera, películas, cómics o, incluso, una serie que bien podía tener el éxito mundial de Juego de tronos o El cuento de la criada. Y es que, de entrada, hay que destacar que este texto de Mercè Rodoreda no tan solo es poderosísimo, a pesar de estar inacabado, sino que construye un universo que nada tiene que envidiar a otros autores del género fantástico de renombre internacional como Tolkien. Pero, más allá de esta injusticia cultural, y centrándonos en el montaje, la propuesta podemos decir que ha hecho su trabajo (que no era fácil), poniendo en escena un material complejo y haciéndolo […]

A estas alturas de su carrera, lo mejor que puede hacer la industria catalana por Joan Pera es hacerle espectáculos a medida. Primero, porque se lo ha ganado y, segundo, porque continúa todavía llenando los teatros (cosa que nos hace mucha falta). Sin embargo, hay que decir que no es nada fácil escribir un encargo a medida. La mayoría de autores y creadores locales están demasiado acostumbrados a escribir para ellos mismos. En este caso, sin embargo, la apuesta era interesante. Encargar este proyecto a Joel Joan y Héctor Claramunt después del éxito de Escape Room es todo un acierto de los productores, a pesar de que, artísticamente no ha obtenido un resultado del todo redondo. El pare de la […]

“Suite TOC núm 6” és el nou projecte de Les Impuxibles. Es tracta d’una peça teatral que fusiona text, música, dansa, audiovisuals i llengua de signes. L’Ariadna i la Clara Peya, juntament amb la Judith Pujol i la María Velasco, signen aquesta peça sobre els col·lectius silenciats i els trastorns mentals. La simptomatologia del TOC (trastorn obsessiu compulsiu)(alteracions del lòbul frontal del cervell), és el tema central del muntatge, juntament amb el fet de com es senten les persones que tenen al seu costat. La Clara Peya fa onze anys va ser diagnosticada de TOC, la seva germana l’Ariadna ha estat sempre al seu costat donant-li suport. Una realitat personal que han volgut fer visible i compartint-la públicament, per tal […]

No vi la primera versión de Kràmpack, pero sí fui seguidora de Plats Bruts (¡Hace 20 años!) y, si una cosa está clara, es que esta vuelta a los escenarios de la obra escrita por Jordi Sánchez es un homenaje a los dos proyectos que lo catapultaron a él y a Joel Joan al éxito. Esta obra es como volver a ver al David y el Lopez de entonces, aquí Xavi y Pau, respectivamente. El texto fresco y divertido, se presenta como una buena manera de pasar un rato agradable en el teatro. Cuatro amigos que comparten piso y los enredos que se producen entre ellos, en la convivencia, pero también con la relación que tienen cada uno con el […]

Todos coincidimos a la hora de decir que hacer comedia es muy difícil, pero, ¿Cómo es que sigo escogiendo antes montajes que prometen «dramatismo intenso» creyendo que serán «propuestas más elaboradas» en lugar de una comedia? Hice esta reflexión a la hora de salir de ver El pare de la núvia. Fui consciente de como los prejuicios nos guían tanto en nuestra vida. Esta comedia alocada y divertida explica una historia que se va liando a lo largo de las dos horas y poco que dura el espectáculo, horas que, aunque parezca una causa para echarse atrás, pasan fluidas, puesto que la obra tiene un ritmo bastante dinámico gracias al factor sorpresa continuo que plantean Joel Joan i Hèctor Claramunt, […]

El pare de la núvia no és cap pèrdua de temps. Si és cert que la història no és gaire original, però la trama és simpàtica i té moments que sorprenen i et fan riure de valent. Sense spoilers, és una d’aquelles comèdies que amaguen sorpreses i que, per tant no es poden explicar del tot. Només us diré que un espectacle escrit pel Joel Joan no seria complet del tot sense un toc musical, i és MOLT BO (recordant el seu mític personatge d’en David a la sèrie Plata Bruts quan canta «This girl will be mine» per a lligar-se una noia en el capítol que van a la platja). Personalment vaig sortir del teatre molt contenta. El pare […]

Joel Joan y Hèctor Claramunt traen de la mano de Focus El Pare de la Núvia. Esta obra teatral es encabezada por la magnífica interpretación de Joan Pera. La obra muestra las 24 horas anteriores a la boda de Bernat i Meritxell, hija de Francesc Pujols-Pinyol, maestro en hacer galletas. Dicha propuesta es tan familiar que resulta todo un éxito, ya que consigue que el espectador disfrute de un rato entretenido y divertido. Los actores realizan una labor fantástica, la cual se encuentra complementada por una gran y sofisticada escenografía. Los efectos especiales lumínicos y sonoros también ayudan a reforzar la interpretación. Todo junto hace que sea una propuesta muy completa. Como conclusión, cabe destacar que es un espectáculo totalmente […]