“Una història real” és un text de nova creació signat i dirigit per Pau Miró per encàrrec de La Villarroel.
Un espectacle interpretat per Julio Manrique, Laura Conejero, Mireia Aixalà i Nil Cardoner que ens parla de quina manera ens pot afectar a cadascun de nosaltres la pèrdua d’una persona estimada.
A “Una història real” veurem el comportament d’un pare i el seu fill davant la pèrdua de la dona/mare morta. Cadascun d’ells passarà el dol de diferent manera. Mentre el pare s’aboca totalment en la seva feina, la d’escriptor, el fill descarregarà la seva ràbia refugiant-se en el supremacisme conservador. La distància que hi ha entre tots dos és del tot visible. El pare està tan abocat a la feina que no s’adona de qui té al costat. Els veiem que estan totalment allunyats l’un de l’altre. Davant l’avís d’una psicòloga del comportament del seu fill, i uns escrits que troba el pare, aquest s’adona que l’única manera de que tot tingui un altre vegada sentit és la d’apropar-se. Pot ser encara hi són a temps. Entre tots dos escriuran la que serà la seva història real.
El dol els ha allunyat, i entre tots dos hi ha una manca d’empatia total. Per sobreviure a aquest dolor cadascú s’ha construït el seu propi relat.
Pau Miró posa com a protagonistes a Julio Manrique en el rol del pare i Nil Cardoner en el del fill. La resta de repartiment el formen la Laura Conejero, una editora que no li posa les coses gens fàcils al pare, i que ens fa reflexionar sobre la pressió laboral, l’egoisme, l’individualisme i la falta d’empatia; i la Mireia Aixalà que representa a la psicòloga social que li fa veure el problema del seu fill. Tots quatre interpreten de manera natural i totalment creïble el seu paper en aquest muntatge.
Una proposta interessant que ens fa reflexionar sobre què ens fa prendre moltes vegades un camí equivocat, i que els lligams i les relacions familiars són una part molt important per tal de que les nostres decisions puguin ser o no del tot encertades.
*** /****