Ahir diumenge vam fer cap a La Badabadoc Teatre, una de les nostres sales de referència que s’està especialitzant en teatre argentí, un dels millors teatres que actualment podem veure al planeta. Hi vàrem anar aquesta vegada per veure PARTE DE ESTE MUNDO, una proposta de la companyia «Timbre 4» que arriba a la nostra ciutat després de 9 anys en cartell a l’Argentina.
Avis anticipat als lectors d’aquesta ressenya: potser en veure 5 cargols Voltarires, pensareu que es tracta d’una gran superproducció amb escenografies espectaculars i una posada en escena impactant … i res més lluny de la realitat, ja que de fet no hi ha ni tan sols escenari. Es tracta d’una mena de teatre que no necessita res més que la paraula i l’atenció dels espectadors que ens asseiem a una taula compartida amb els mateixos actors. Més senzill, impossible. Però el miracle del teatre, esclata davant nostre tan sols emprant la paraula i les històries ben escrites, amb unes interpretacions molt naturals que ens les fan creïbles… i tot això sense barreres, ben a prop a cau d’orella, aconseguint que les històries les fem nostres ràpidament com si estiguéssim abduïts per la seva màgia.
Es tracta d’una obra inspirada en l’univers poètic de Raymon Carver (1938-1988), …. contista i poeta estatunidenc reconegut com un dels exponents del moviment literari anomenat «realismo sucio«.
En els seus contes, lacònics, precisos, d’una continguda intensitat emocional, transforma la vida en literatura. Un escriptor capaç de transformar éssers desemparats i desolats, colpejats per la vida, en herois quotidians.
En la versió d’Adrián Canale (dramaturg i director de la proposta) els espectadors ens asseiem a la taula dels actors, que entre menjar i beguda van creant un banquet literari de representacions. Els espectadors formem part de l’espai escènic i els actors seleccionen cada nit quatre contes diferents que s’interrelacionen entre ells. Ens sentim en una trobada entre amics i escoltem les històries que ens expliquen, històries intimes, plenes de sentiments, de riures i plors que s’encomanen.
Ahir vam escoltar quatre històries que ens han parlat de la por a la mort, de la relació mare i fill, del desamor i del contrast abismal de la forma de viure de dues parelles, veïnes, però amb nivells econòmics totalment diferents. Quatre històries de persones que no saben bé com han arribat al punt vital en el qual estan, ni tenen clar quin camí han de seguir.
Cinc actors del Col·lectiu teatral Puerta Roja i una actriu convidada, que estan asseguts entre nosaltres, van desgranant les històries intercalant poesies del mateix Caver. Ells són Sergio Di Florio, Mariela Finkelstein, Silvio Palmucci, Maria Ximena Viscarret, Marina Fantini i l’actriu Lola Lago. No sempre són els mateixos actors ni expliquen les mateixes històries, per això mateix cada funció és irrepetible i com ells mateixos diuen els textos de Carver són la base i es transformen en fet teatral, plantejats com unes converses assentades en la improvisació.
Una posada en escena que ens embolcalla des del minut zero i on els actors traspuen una naturalitat i proximitat que acabes oblidant que són actors, i els converteixes en companys de taula, amics de tota la vida a qui vols escoltar i aconsellar. Actors que van representant diferents personatges i passen d’una història a l’altra sense que ens adonem, intercalant potser alguna poesia o algunes cançons. Una fórmula màgica que ens fa partícips de cada una de les paraules, i fa aflorar la part més humana de nosaltres mateixos.
La petita i acollidora sala de La Badabadoc es converteix amb aquesta proposta en un espai íntim i fraternal on l’espontaneïtat d’actors i espectadors converteix PARTE DE ESTE MUNDO en una experiència totalment recomanable. Per sort encara la podreu veure de dijous a diumenge d’aquesta setmana. La setmana vinent viatgen a Madrid, abans de tornar a Argentina. Una oportunitat única que no us podeu deixar de perdre.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ