Una història real → Teatre-Auditori Sant Cugat
29/10/2019
Pare i fill separats per una coma.

Llegeixo la sinopsi del dossier de premsa i la sinopsi dirigida al públic i trobo congruències, parlen de coses totalment diferents. Una posa el focus en el nen de la casa, i el perquè de la seva inclinació cap a la ultradreta, i l’altre en l’ètica de vendre les vivències de la gent que rodegen al pare del nen, un escriptor ja amb un cert renom.

La història és una barreja d’aquests dos temes, que al final ens acaben parlant de les relacions familiars, de com el dol ens pot afectar. La ultradreta i l’ètica de la narració són “l’excusa” pel punt de partida. (En direm excusa, tanmateix no vol dir que no s’abordin els temes; molt contemporanis en l’espectador i a la vegada universals).

Aquesta meta narrativa, de Pau Miró, juga amb la intel·lectualitat dels personatges, on a vegades es veu més a l’autor i els seus coneixements, que no un sentit en les paraules. Qualsevol persona capaç d’escriure una obra amb unes idees interessants a debatre ja és reconeguda per l’espectador. Tanmateix tots tendim a autoremarcar-nos. El coneixement no és una enciclopèdia, sinó saber jugar amb tots els elements que la conformen.

Una posada en escena que no explota totes les seves possibilitats, i abusa del micròfon en alguns punts innecessaris. Una conferència que podria jugar amb el públic com a personatge, però queda aïllada entre les parets de l’escenari, reduint l’espai escènic. Això sí, aconsegueix que un habitatge es converteix en una pista de bàsquet; no només amb l’escenografia, sinó també amb els moviments dels personatges: veus quan juguen al seu camp o a camp contrari.

El debat plantejat inicialment es transforma en el pes dels personatges dins l’obra, un comportament d’un fill que crida ofegat: ajuda i efecte d’un pare, queden eclipsats pels objectius de l’home, que tot i lluitar per millorar la relació amb el seu fill, vol poder escriure la pròxima novel·la. És a dir, tots aquells esforços de reconciliació i comprensió són donats per un fi laboral, en conseqüència d’un resultat econòmic i prestigi.

Podríem pensa que aquest pes recau en l’elecció dels actors, ja que Julio Manrique és una persona molt reconeguda i valorada pel públic. Però Nil Cardoner aconsegueix lluitar contra la fama del seu pare, i a la vegada del mateix Manrique, perquè s’escolti la seva veu. Parlant dels personatges m’agradaria fer una petita referència al personatge de treballs socials (interpretat per Mireia Aixalà), un enfoc fora del convencional, però interessant en la seva actitud, obre el debat del paper ètic i polític que aquest ofici pot adquirir. Malauradament no és adequat l’ús de la seva “debilitat” en un moment clau de l’obra; de ben cert és molt difícil en aquests casos ser una persona freda i arbitrària, però és una debilitat molts cops atribuïda a la feminitat, desvalorant el poder de les professionals.

En aquest cas crec que hi ha una clara diferenciació de gèneres, l’home és  l’escriptor famós, i l’editora queda a l’ombra (interpretada per Laura Conejero). Al final de l’obra sí que trobem el seu empoderament, però molts cops ella es queixa que li toca agafar de nou el paper de mare, perquè el pare no sap gestionar-ho; l’esquema més clàssic coma resposta que són les dones les que cuiden dels fills i els homes els que no en saben, superat ja avui en dia. També cal destacar l’escena de reconciliació de pare i fill en forma de batalleta, un altre cop l’esquema insòlit i vell. Els personatges femenins es troben en papers secundaris.

Una història real que juga amb el desconeixement d’informació per part de l’espectador, ja que vol saber les respostes i queda en tensió fins que no es resolen. Una manera fàcil enganxar al públic, però amb un final pobre de contingut, on més aviat es tanquen els fronts oberts, i s’obliden els debats inicials.

Todo lo que necesitas para ir al teatro

Una història real

A partir de 28,00€
Comprar Entradas
Una història real

Pau Miró ecribe y dirige Una història real, un espectáculo con Julio Manrique, Laura Conejero, Mireia Aixalà y Nil Cardoner. 

Sinopsis

Gestionar un luto no es fácil. Pero sanar es una necesidad, una terapia beneficiosa para el alma para poder salir adelante. Cada persona encuentra su manera de llevarla a cabo, algunos lo consiguen solos y otros necesitan una pequeña ayuda externa. Pero ¿qué pasa cuando los vacíos emocionales y educativos hacen que un joven busque refugio desesperadamente? ¿Qué puede llevar a un joven de familia progresista a coquetear con la ultra derecha supremacista? ¿Es el miedo? ¿La soledad? O ¿la carencia de referentes sólidos?

Un adolescente que se siente desamparado e incomprendido. Un padre absorbido por su profesión. Un luto para gestionar. Una novela pendiente de ser publicada. Una butaca destartalada, llena de recuerdos, en medio del comedor. Un secreto que puede acabar con todo. Y al exterior, el mundo no parece ir mejor: el discurso del miedo coge fuerza, las grietas del pensamiento progresista son cada vez más grandes, el individualismo feroz impera. La clave es la supervivencia.

Valoración colaboradores

Valoración espectadores
  • David
    12345

    El text és molt bo i la interpretació també! Genial el treball interpretatiu del Nil Cardoner, m’ha sorprès gratament!

    01/12/2019
  • Victòria Oliveros Layola
    Victòria Oliveros Layola
    12345

    A Pau Miró ningú podrà qüestionar-que les seves obres no ens posen davant de la realitat. En aquesta ocasió ha teixit una altra que barreja temes tan dispars com un conflicte paternofilial, un avís sobre el perill de l’auge de la pensada ultra i xenòfob i una reflexió sobre els límits de l’autoficció en la literatura. Sempre és d’agrair que s’apunti molt amunt, tot i que el resultat pot ser que no arribi a assolir iguals cotes. És el cas de ‘Una història real’, una peça construïda gairebé com un ‘thriller’ en què l’espectador ha d’anar desgranant les claus que li proposa Mirò. Un text potent que presenta les contradiccions entre les idees i els fets i mostra la incapacitat de les persones de posar-se en la pell dels altres. Una història que deixa temes sense resoldre, preguntes sense respondre, i molts temes oberts a comentar, però tot i aixís t’enganxa des del principi. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2019/11/29/una-historia-real/

    01/12/2019
  • Rosa M. LLAUSÍ i SELLÉS
    12345

    Et va conèixer la realitat que de vegades intentem amagar amb les coses fictícies, un rebombori de pensaments et venen al cap, de com malament podem arribar a fer les coses. Molt recomanable

    03/11/2019
  • Josep Oliva Sasé
    12345

    Avui he estat a La Villarroel veient aquesta obra que ha escrit i dirigeix ​​Pau Miró. Ens parla de la mala relació que es crea entre un pare i el seu fill arran de la mort de la mare. Mentre el pare es refugia en la seva professió d’escriptor el fill desfoga el seu dolor amb actes violents i apropant-se a la ultradreta. Una psicòloga social, arran d’uns escrits que troba posa en avís al pare per trobar solucions i acostar la relació pare / fill. El text que podria resultar interessant en cap moment m’ha emocionat i potser pels llargs diàlegs se m’ha fet molt feixuc. El final tanmateix precipitat, aporta molt poc. Gairebé sense escenografia, només una taula amb cadires i un banc, resulta freda i tampoc ajuda en res. El millor i tampoc és per tirar coets, és la interpretació. Manrique està correcte però en infinitat d’ocasions ha estat millor, Conejero i Aixalà fan un bon treball encara que els seus papers són secundaris i el que m’ha sorprès gratament és Nil Cardoner que treu amb nota alta el seu personatge de fill. En definitiva no puc dir que m’hagi avorrit però sí que esperava molt més.

    31/10/2019
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    Una historia real.
    Una historia sobre un escritor y su hijo.
    Ambos intentan superar el luto de la mujer y madre de la familia.
    El marido se abstrae con su trabajo, su próxima novela. El hijo en cambio vierte su rabia en actos violentos racistas y se acerca peligrosamente al pensamiento de ultraderecha.
    Una historia sobre cómo ser padre y como ser hijo.

    A ver… parto de la base que la historia me resultaba atractiva. Pero La puesta en escena me ha chocado un poco. No he entendido esos momentos de monólogo micrófono en mano.
    Los actores correctos pero sin nada que resaltar. Si un caso el joven Nil me ha sorprendido gratamente con su interpretación. Manrique, Conejero y Aixalà no serán recordados por mí por esta actuación.
    Como punto muy negativo el final de la historia y de la obra me ha parecido muy precipitado y poco revelador. Como si todo lo que nos han contado se arreglara en un minuto y aquí no ha pasado nada.

    30/10/2019
  • maría j gonzález mondaza
    maría j gonzález mondaza
    12345

    Los intérpretes eran molt bons

    28/10/2019
Artículos relacionados
Pau Miró estrena 'Una història real' en La Villarroel, un drama sobre el ascenso de la extrema derecha

Pau Miró estrena 'Una història real' en La Villarroel, un drama sobre el ascenso de la extrema derecha

24 octubre 2019

El dramaturgo y director Pau Miró estrena esta semana su nueva obra Una història real en La Villarroel. Según ha explicado en rueda de prensa, se trata de una propuesta con […]

Únete a TB
Ya somos más de 80.000 usuarios. ¿Te apuntas?

Ya hemos regalado más de 2.500 entradas

Únete gratis a Teatro Barcelona y disfruta de:

Ventajas

Sorteos y promociones

Calendario TB

Toda la cartelera a un vistazo

Newsletter

Semanal con toda la actividad teatral

Usuario TB

Valora espectáculos, lístalos y sigue amigos

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.

Hay que ser usuario de Teatre Barcelona
¡Únete, es gratuito! Ya somos más de 80.000

¿Ya estás registrado?

He olvidado la contraseña

Crear usuario

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.