Què volia expressar exactament Rodoreda amb aquest text?
“La mort i la primavera” es va publicar en 1986, tres anys després de la mort de l’autora, sota la supervisió de l’editora Nuria Folch.
Res té a veure “La mort i la primavera” de Mercè Rodoreda amb la resta de les seves obres.
Es tracta d’una obra fosca i irònica.
Joan Ollé n’ha fet una adaptació teatral realment extraordinària. El text és fascinant. Les interpretacions magnífiques. La posada en escena, els efectes especials, les projeccions, la il·luminació i la caracterització (vestuari i maquillatge)són extraordinàries. Visualment és espectacular!!!
Però malgrat que ho té tot a favor, és una obra difícil d’entendre. No és una obra per passar l’estona .Difícil d’entendre i difícil de classificar. A mi m’ha recordat una mica a “El público” de Lorca, que si no t’expliquen una mica la simbologia que s’amaga al seu darrera és molt difícil d’entendre.
-Segons Mercè Rodoreda és una obra “terriblement poètica i terriblement negre. “Serà una novel.la d’amor i de soledat infinita”
-Segons els seus editors, “La mort i la primavera” és el llibre més autobiogràfic de Rodoreda. És una obra de denúncia, un clam a la llibertat, una «obra sobre la sedició», escrita en els moments més crítics del segle XX. Una obra que parla de guerra civil i franquisme i de la seva vida de refugiada. Alhora que en a aquesta obra es qüestiona, a partir de la pròpia experiència de Rodoreda, el poder destructor de l’amor, que pot desfer totes les fidelitats i generar mecanismes de dominació.
No sé si el que us diré té alguna mena de sentit, però tot i que no he entès gran part del text, l’obra m’ha semblat brillant.