Recomendaciones

Per un tema d’agenda no havíem vist aquesta versió catalana de Xavier Farré que ahir ens va tornar a donar un cop de puny, ja que tot i que han desaparegut les referències nazis, la fan encara més colpidora perquè el que veiem pot passar qualsevol nit i en qualsevol lloc del món. En paraules del director, “la Nit dels Vidres Trencats pot tornar a ser”. En prescindir d’aquesta referència explícita al nazisme, ens mostra la lluita per sobreviure en un entorn hostil on l’ésser humà està atrapat en un sistema que no admet les seves carències o formes de vida. Ens obliga a enfrontar-nos a uns fets sense ubicar-los en un context històric que ja ha passat. Sergi Torrecilla […]

El passat 18 d’agost va fer 80 anys de la mort de Federico García Lorca. Aquesta temporada el teatre barceloní l’ha volgut homenatjar amb cinc muntatges que recuperen el seu imprescindible llegat artístic. Federico García Lorca és sens cap dubte un dels escriptors més representat dalt dels nostres escenaris. El seu estil tan particular en quant als temes que tractava (la figura de la dona, el seu rol social i la seva personalitat) , i la forma en que ho feia, (utilitzant sempre la simbologia, la música i la poesia visual), han fet d’aquest escriptor tot un símbol de la literatura poètica i teatral espanyola, i un dels més grans, admirats i reconeguts dins de la literatura universal. De les […]

Davant la jubilació se inspira en la historia verídica de un juez nazi que, años después de la guerra, consiguió conservar su buena posición a base de mantener escondidos sus ideales nacionalsocialistas. Su vejez y su inminente jubilación se convierten en una metáfora del final de su época de esplendor y el trauma que ello le conlleva. A su lado, aparecen sus dos hermanas, ambas dominadas y sin embargo polos opuestos de una misma realidad. Lee la crítica completa aquí

«La nit de Helver» és una de les quatre obres que formen part del cicle «Cicatrius» que la companyia Exquis Teatre ha engegat amb la voluntat de mantenir intacta la memòria històrica, en aquest cas, al voltant de l’Holocaust. Són les cicatrius mal tancades de la ferida més ferotge que l’ésser humà s’ha infligit a sí mateix, i cal palpar-se-la per no oblidar que hi és i que fa mal. El dramaturg polonès Ingmar Villqist és l’autor d’un text contundent que no dóna treva a un espectador en tensió que ha de sentir que durant una hora i quart es reobre la ferida i que està bé que així sigui. La història ens situa en la nit del 9 al […]

Doncs segons com ha semblat que en volguessin donar lliçons d’història i fins i tot de moral, però al marge del relat històric (l’autor és historiador i no se n’ha pogut estar) el triangle de personatges actuals ha funcionat prou bé. Bona direcció de Pau Roca que continua vorejant el risc de ser actor i director a la vegada; però se’n surt prou bé. Espai escènic i il·luminació bons. Utilització del vídeo irrellevant, per a mi, però tampoc ha fet nosa. L’espai Lliure quasi ple, tot i ser una reposició, doncs l’any passat s’havia estrenat a la Beckett. Crítica completa » http://bit.ly/2ipCVUs

El component satíric és una constant en el teatre de Lorca, en el qual coexisteixen el còmic i el seriós i aquesta obra és una farsa per actors que té el seu antecedent immediat en «El retablillo de don Cristóbal«, farsa per titelles. El paral·lelisme entre ambdues obres és conegut però Don Perlimplín adquireix en aquesta obra una dimensió humana que li manca a Don Cristóbal. En paraules del mateix Lorca, “Teatro de monigotes humanos que empieza en burla y acaba en trágico”. Lorca retrata als personatges tipificant-los, el protagonista, excel·lent Manuel Veiga, és Don Perlimplín «candoroso y lascivo, bufo y lírico, grotesco y sublime» en paraules de l’autor. Vesteix de verd i és la imatge de la rutina i […]

Conocí al Col·lectiu La Santa ya hace unos años, cuando estrenaron La infanta terrible y su séquito real, una obra-concierto que quizás no se adecuaba del todo con los objetivos y el talante posterior del grupo… pero que ya apuntaba maneras. Después vendrían Historia de mí huida y Quan acabi la nit, que ya nos dieron más pistas sobre un colectivo que tiene por filosofía «el teatro en guerra». Sus integrantes consideran el teatro como una manifestación cultural necesaria que tiene que modificar de alguna manera al individuo, pero sin aleccionarlo. En Una casa a l’est esta idea está presente, como en otras muchas producciones que nos hablan estos últimos años de memoria histórica, de los estragos de la guerra, […]

Parece socialmente aceptado que juventud y teatro son dos conceptos alejados. Todo programador teatral que se precie conoce bien el reto de intentar bajar la media de edad de su público. Y en este camino, últimamente se está probando una curiosa teoría. Si los teatros más comerciales se llenan de madres, tías y abuelas – lo del predominante género femenino es otro interesante debate a tratar- que van a ver a los protagonistas de sus telenovelas favoritas, ¿acaso no es esta misma lógica aplicable al fenómeno fan que abunda entre las adolescentes?… Podéis leer la crítica entera aquí.

Tothom té un amic a qui li voldria ensenyar el camí per canviar la seva vida i convertir-la en allò que creiem que pot ser. També tots tenim aquella parella d’amics a qui sembla que la vida els hi somriu a cada minut i que volen que tothom segueixi els seus passos. Doncs d’això va exactament Vernissatge, una història molt ben interpretada per Xavier Pàmies i Carla Ricart (la parella) i sobretot per Alberto Díaz (l’amic – santa paciència!-). El punt de bogeria que mostra la parella, dos amants de l’art conceptual (o això volen creure), es contraposa a la sensatesa de l’amic que l’únic que espera de la vida és estar bé i tranquil. El què en principi és […]

Al mes de desembre es van complir 5 anys de la mort de Václav Havel que a més de ser el primer president de la República Txeca, va ser un dels escriptors més destacats del seu país. La Trama Produccions li ret homenatge posant en escena una obra estrenada fa exactament quaranta anys a Viena. Aquesta peça va ser escrita en 1975 durant un període de forta repressió, posterior a la Primavera de Praga de 1968, període en el qual l’autor estava prohibit al seu país i les seves obres només és representàvem a l’estranger. Han evitat les referències temporals, polítiques o geogràfiques amb la intenció de constatar que el discurs de l’autor continua vigent avui. En el text original […]

La companyia Teatre Tot Terreny va iniciar el procés de creació d’aquesta producció al gener del 2015, un procés que va durar quatre mesos. La investigació i l’experimentació col·lectiva són el motor del seu mètode de creació. Hi ha treballat un equip multidisciplinari de trenta artistes de diferents àmbits, actors, ballarins, cantants, músics i fotògrafs aportant cadascú la seva visió del clàssic. Un espai escènic poc menys que fascinant acull aquesta proposta que ens ha deixat literalment meravellats. La sala Beckett inicia amb aquesta obra el cicle «Mar de miralls. Fluxos de Migració a la Mediterrània» que vol promoure una reflexió i debat sobre aquesta temàtica. Entrem a la Sala de Dalt de la nova Beckett, amb les seves parets […]

Com sempre arribo a l’últim dia per assistir a veure una obra de teatre, i poc puc recomanar per assistir-hi, ja que avui diumenge és l’últim dia per poder anar a veure-la a La Seca. El primer que m’ha cridat l’atenció d’aquesta proposta ha estat la seva posada en escena, el moviment dels diferents actors tant en moments grupals com individuals. Jugant amb molt poca escenografia ha estat prou efectiva. Veig que a tots ens ha sobtat que els dos protagonistes no s’han creuat les mirades. Més a Inquietuds

Les paraules, sovint, no les trobem. A “You say tomato” les paraules fereixen, fan riure, remouen i quan es silencien ressonen molt lluny. La tragèdia (amb molt d’humor) d’una professió acaba sent la tragèdia (amb molt d’humor) de tots i cada un de nosaltres. Entendre’ns és molt complicat. Anna Moliner i Joan Negrié s’entenen a la perfecció com a actors. A l’obra estan divertits, mesurats i esbojarrats quan cal, i tendres o agressius. Al text intel·ligent i mordaç de Joan Yago, l’acompanyen dos actors/cantants immillorables. Anna Moliner actua i canta amb la frescor i la naturalitat de les grans actrius. Joan Negrié, amb llàgrimes als ulls, representa l’actor/amant enfonsant, en crisi, que de ben segur us farà reflectir petits o […]

Hace veinte o treinta años, cuando pensabas en dramaturgos catalanes a todo el mundo le venía a la cabeza el nombre de Benet i Jornet. Era prácticamente el único autor conocido -no el único que escribía, naturalmente-, pero es que en aquella época se estrenaba poco teatro autóctono. Ahora, pasados los años, el panorama ha cambiado sustancialmente y para el estreno de una sala se escoge una pieza de este autor tan nuestro. Es cierto que el 2016 ha sido un año de homenajes encubiertos a esta figura relevante de nuestra dramaturgia, pero no deja de ser curioso que una de las obras escogidas fuera una pieza corta del año 1974. Una vez vista, me doy cuenta que es una […]

A CADA REY SU MERECIDO és una obra escrita en castellà i està dirigida novament per Òscar Molina amb un repartiment format pel mateix Hèrzog, per Julio Alonso i per David Solans que per nosaltres ha estat un gran descobriment en el món teatral, ja que, de fet, només l’havíem vist treballar a través de la pantalla a la sèrie de Merlí i a la pel·lícula Fill de Caín. Julio Alonso és nascut a Salamanca i viu entre Barcelona i Madrid on és conegut i reconegut en el món de les arts escèniques i al que nosaltres havíem vist treballar a la sèrie Nit i Dia. En un primer moment el vam trobar una mica sobreactuat en l’escena quan va […]