Tothom té un amic a qui li voldria ensenyar el camí per canviar la seva vida i convertir-la en allò que creiem que pot ser. També tots tenim aquella parella d’amics a qui sembla que la vida els hi somriu a cada minut i que volen que tothom segueixi els seus passos. Doncs d’això va exactament Vernissatge, una història molt ben interpretada per Xavier Pàmies i Carla Ricart (la parella) i sobretot per Alberto Díaz (l’amic – santa paciència!-). El punt de bogeria que mostra la parella, dos amants de l’art conceptual (o això volen creure), es contraposa a la sensatesa de l’amic que l’únic que espera de la vida és estar bé i tranquil. El què en principi és un sopar d’amics que fa temps que no es veuen es converteix ràpidament en un seguit de retrets de la parella al seu amic per no viure la seva vida, de la qual presumeixen constantment. L’espai del Maldà ajuda a entrar en aquesta sensació d’un cercle que va estrenyent al voltant del amic, amb cada petit objecte (real o imaginari) que va trasbalsant als personatges, a tots i cadascun d’ells.
Des del minut u empatitzes amb una de les parts. Amb quina? Això ja depèn de com vegis tu la vida…