El passat 18 d’agost va fer 80 anys de la mort de Federico García Lorca. Aquesta temporada el teatre barceloní l’ha volgut homenatjar amb cinc muntatges que recuperen el seu imprescindible llegat artístic.
Federico García Lorca és sens cap dubte un dels escriptors més representat dalt dels nostres escenaris. El seu estil tan particular en quant als temes que tractava (la figura de la dona, el seu rol social i la seva personalitat) , i la forma en que ho feia, (utilitzant sempre la simbologia, la música i la poesia visual), han fet d’aquest escriptor tot un símbol de la literatura poètica i teatral espanyola, i un dels més grans, admirats i reconeguts dins de la literatura universal.
De les cinc obres de Lorca que es podran veure als escenaris de Barcelona ,he començat per l’homenatge que li fan a La Seca Espai Brossa amb “Amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín”, un clar exemple d’obra teatral satírica. Es tracta d’una tragicomèdia que comença amb burla i acaba en tragèdia.
Escrita en quatre actes, va ser creada per ser representada per putxinel·lis (una via d’experimentació artística del tot innovadora i original de Lorca, de la que hi tenia gran interès des de la seva infància).
“Amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín” s’havia d’estrenar l’any 1928, però per culpa de la censura de la dictadura de Primo de Rivera, no es va poder estrenar fins el 5 d’abril de 1933.
En aquesta obra de Lorca ens parla de la infidelitat mitjançant l’adulteri, i de la hipocresia social davant la tradició matrimonial. Hipocresia social en la que el cornut és el burlat, criticat i ridiculitzat.
Segons una entrevista radiofònica que se li va fer a Lorca l’any 1935,deia que aquesta era una de les obres que més li agradava, però creia que pel seu lirisme autèntic, cap companyia professional s’atreviria a posar. Es va equivocar. És la segona vegada que Genoveva Pellicer dirigeix aquesta obra. La primera vegada va ser al 1997 al Teatre Adrià Gual i vint anys després ho torna a fer a La Seca rodejada d’un gran equip artístic, en el que m’agradaria destacar al gran seguidor i admirador de Lorca Manuel Veiga, que a part d’escriure el text de la introducció (a partir de textos de García Lorca) interpreta magníficament al personatge de don Perlimplín, imatge de la rutina, lo antiquat, la passivitat, símbol de la fidelitat, l’amor verdader i el sacrifici. Genial Almudena Lomba en el paper de Belisa, l’antítessis de don Perlimplín. Ella és la joventut, la sensualitat, la vitalitat, l’erotisme, la sexualitat,el símbol de la infidelitat. Jordi Sanosa interpreta tres personatges: al narrador (“el Poeta” del Retablillo de don Cristóbal), a un dels follets, i a la mare de Belisa ( el personatge més semblant a un putxinel·li), ella és la personificació de la moral tradicional, la falsedat, el referent moral, la hipocresia, l’opressió. I per últim l’Anna Briansó en el paper de follet i de Marcolfa (la criada de Perimplín), la portaveu de la norma.
Lorca era un geni, va trencar amb totes les expectatives en el seu temps. El sol fet d’escriure obres de teatre per a titelles, ja era una forma d’insubordinació davant les formes oficials.
La veritat és que després de llegir-me aquesta obra teatral de Lorca tenia molta curiositat de com es portaria a escena. Penso que Genoveva Pellicer n’ha fet una adaptació teatral molt bona. Crec que ha sabut transmetre dalt de l’escenari l’essència de l’obra.
He trobat genial la manera en que s’han fet els canvis de cada acte, utilitzant la música d’Isaac Albéniz, Falla i Stravinsky mentre els actors adquireixen el moviment autòmat dels titelles.
M’ha agradat la manera d’incorporar el poema “La Tarara” de García Lorca a l’espectacle.
Genial la metamorfosis de l’escenografia i tota la seva simbologia.
Molt bona la caracterització i vestuari de tots els personatges (també plens de simbolisme).
Enhorabona !!!