Recomendaciones

Divendres, després de dinar, teníem aquesta proposta de Soren Evinson a la Sala Maria Plans. Un de nosaltres estava en llista d’espera perquè només havíem aconseguit una localitat, i finalment només en Miquel va poder entrar a la sala. Una única representació d’un dels artistes guanyadors de la Caravana de Tràilers (GRUA) de la passada edició del TNT amb la peça «Kapital performance«. L’any passat a la nostra ressenya dèiem això: Un espectacle amb un sol actor, que intenta ser provocador al màxim amb el públic. Ens ha semblat divertit i s’endevina com una de les millors propostes que s’han presentat i creiem que quan es desenvolupi podrà arribar a ser una proposta trencadora; malgrat tot, aquesta no va ser […]

Primero acudí a la lectura que se hizo en la Sala Beckett para despedirse de su espacio e ir a la nueva sede. Y quedamos contentos del resultado que pudimos ver. Tal como quedó la lectura y cómo se divirtieron (y nos divirtieron) al final quisieron llevarlo de nuevo a los escenarios. Y el Maldà recogió hace un año el nuevo montaje, y ahora vuelve de nuevo para la recepción que tuvo. El texto y la dirección son de Victoria Szpunberg y repiten Marc Rosich, Sandra Monclús y Jordi Andújar. Los personajes son el Señor Bruno (Marc Rosich), la máquina de hablar (magnífica Sandra Monclús) y el perro que da placer al Sr. Bruno (Jordi Andújar). Este trío son los […]

Divendres vam encetar la nostra jornada del Festival TNT amb aquesta proposta de David Espinosa, UNA HISTORIA UNIVERSAL, a la Sala Cúpula del Teatre Principal. Nosaltres vam conèixer aquest creador l’any 2011 amb “Desconcierto nº 1 para teclado y fracasado” dins del “Radicals’11” del Teatre Lliure, i ens vam retrobar amb ell l’any 2013 amb la seva proposta “Mi gran obra” que vam poder veure a la Pedrera dins del cicle “Noves escenes, noves mirades”. David Espinosa (Elx 1976), és llicenciat en Interpretació Textual i ha estudiat Dansa Contemporània, Improvisació i Capoeira a València, Brussel·les i Barcelona. Les seves obres giren entorn de la idea de representació i de la ruptura dels límits de la teatralitat, qüestionant el fet escènic […]

Pura poesia teatral. Així és ‘Bodas de sangre’, un altre encert de La Perla 29. Poesia teatral no tan sols perquè sigui Federico Garcia Lorca qui signa el text, sinó perquè tot el conjunt de l’espectacle es mereix aquesta distinció. Poesia performàtica, musical i actoral acompanyada d’una direcció esplèndida d’Oriol Broggi que fa jugar aquests tres elements de manera brillant. Tot plegat, resulta un espectacle bell i pirotècnic que entra còmodament pels ulls i l’oïda, siguis o no un aferrissat/da lector/a de Lorca o estiguis familiaritzat/da amb l’art del vers dalt d’un escenari. Caureu rendits als peus dels personatges femenins del text, clarament protagonistes en la direcció que n’ha fet Broggi. Explosió de força, ràbia, desig i poder que condueix […]

El mismo Bozzo ha dicho que Maremar es muy diferente a todo el que Dagoll Dagom ha hecho previamente, y en parte tiene razón, pero también hay que decir que el poso de una compañía tan experta en musicales acaba apareciendo de diferentes maneras. Sin la experiencia de los pequeños musicales del principio o de grandes espectáculos como Mar i Cel, Flor de nit o Scaramouche, entre otros, no podríamos entender ahora esta apuesta. El sentido del ritmo, las soluciones escénicas e incluso los recursos narrativos nos remiten a todo el bagaje del que hablábamos; una larga trayectoria en la que tampoco han faltado otras apuestas arriesgadas, como Poe o La Perritxola, o espectáculos que exploraban terrenos alejados de su […]

Una mujer, Lis, interpretada por tres actrices, tres voces de una misma vida, de los mismos recuerdos. Nos explican las tres cómo han llegado al ahora y juntas se unen para un próximo episodio vital tras repasar los momentos clave que la(s) definen. Una boda que acaba con asesinato mafioso del novio y huyendo, se encuentra vestida de novia manchada de sangre en Grand Central Station, un río de personas donde nadie, salvo Lis, se queda. Esa boda era tener un futuro bien distinto del pasado, del otro episodio clave: la niñez sórdida en un hostal familiar. Y el “ahora”, en NY, libre de la violencia pero sin futuro, paralizada, opta por refugiarse y vivir en un bucle de recuerdos, […]

TIERRAS DEL SUD és la segona part de la trilogia escènica documental Pacifico, i de la que vam poder veure la primera #EXTRAÑOS MARES ARDEN, al Festival TNT 2016, i una segona versió l’any 2017 a Escena Poblenou. Pacifico és una proposta de Txalo Toloza-Fernandez i Laida Azcona Goñi, centrada en l’estreta relació entre la barbàrie sobre els pobles originaris llatinoamericans, el seu territori i la seva gent, les noves formes de colonialisme i la cultura contemporània. A TIERRAS DEL SUD, concretament, l’acció es centra entre les grans fortunes estrangeres que es donen cita a la Patagònia argentina, com la dels grans empresaris Italians Carlo i Luciano Benetton o Ward Lay, actual president de PepsiCo, amb la barbàrie sobre el […]

EL BOSQUE, una instal·lació que evolucionarà al llarg dels dies del Festival i que nosaltres veiem únicament fins divendres. Aquest és un projecte creuat entre dos artistes que habitualment treballen en diferents territoris, Juan Navarro i Pablo Gisbert. Juan Navarro és conegut per la seva feina com a intèrpret de propostes de Rodrigo Garcia; nosaltres el vam veure treballar al Festival TNT 2016 en l’espectacle inaugural «4 de Rodrigo Garcia» o al Radicals’11 en «Muerte y reencarnación en un cowboy«, sent també un creador escènic, performer i director. Pablo Gisbert és conegut, sobretot, per formar part de la companyia «El Conde de Torrefiel» on, amb Tanya Beyeler, presenta les seves pròpies creacions que fluctuen entre la literatura i el moviment […]

El tòpic del «retrobament» ha estat a partir dels anys 80 un recurs que la ficció ha sovintejat com a catalitzador de problemes no resolts que convé (al dramaturg) que esclatin. Com passa amb qualsevol altre tòpic, el risc d’esdevenir refregit de situacions i tons massa gastats et fa caminar per la corda fluixa. Víctor Sánchez Rodríguez regateja els llocs comuns gràcies a la frescor que s’escola entre un text sense fisures amb dosis d’humor i drama que es complementen fins al final. I què és la frecor? La frescor és la Lara Salvador. Més enllà d’una vis còmica poc habitual, l’habilitat de la de Vinalesa per dominar el ritme a escena, carregar de significat les pauses i escometre els […]

Partint de l’univers musical de Lluís Llach i basada en «Pèricles, Príncep de Tir«, de William Shakespeare, s’hi ha construït aquesta nova producció de Dagoll Dagom, MAREMAR. Una producció esperadíssima per tots els seguidors d’aquesta companyia emblemàtica del gènere Musical a casa nostre i també pels enamorats (com nosaltres) de la música de Llach. Dimecres era la nit d’estrena al Teatre Poliorama, una nit d’èxit que havia estat precedida per funcions prèvies, de les que ja ens havien arribat impressions. La història comença en un camp de refugiats al costat del mar, una nena (Elena Tarrats) plora desconsoladament, està sola i ningú pot donar-li el consol que necessita. Un personatge fantàstic, la deessa Diana (Mercè Martínez) s’ofereix a distreure-la explicant-li […]

“Nosotros no nos mataremos con pistoles” és el primer dels espectacles que forma part de l’itinerari TRIA pLATS AmB D.O. que es podran veure al teatre Tantarantana. “Nosotros no nos mataremos con pistoles” és l’espectacle guanyador del premi mAx Autoria Revelació 2016, escrit i dirigit per Víctor Sánchez Rodríguez, i interpretat per Román Méndez d’Hevia, Laura Romero, Lara Salvador, Bruno Tamarit, Silvia Valero. Aquest text es va estrenar l’any 2012 en el Teatre Lliure de Barcelona en format Assaig Obert. La seva estrena va ser a la Sala Ultramar deValencia. Un grup d’amics es reuneixen al cap de cinc anys per fer un sopar. Es nota distanciament i molta tensió entre ells. Hi ha desconfiança. Alguna cosa els va passar […]

Som al menjador d’una casa de poble un 16 de Juliol. Hi som, l’escenografia és senzilla i no ens cal res més per saber-nos allà i arribar a sentir fins i tot la calor i la humitat. Tot és molt familiar i molt pròxim: es prepara un dinar molt especial, un dinar de retrobada entre grans amics que fa anys que no es veuen perquè, clar, ja sabem, la vida! Ara som aquí, allà i a l’altra punta del món. I tot ens va molt bé! I què, com va? Molt bé, molt bé. Ei, que tal, com et va tot? Ui, molt i molt bé! Va tot bé? Si si si, però no tant com a tu, eh? Et […]

‘La Jaula de las Locas’ llega por primera vez en Barcelona en formato musical y llega pisando muy fuerte. Realmente me ha sorprendido, venía con unos prejuicios de otros musicales de la misma temática había visto en temporadas anteriores y me he encontrado en una fiesta: que me ha hecho reír, que me ha hecho pensar y me ha emocionado . Se agradece mucho que artistas como Ángel Llàcer, con el equipo de Nostromo Live, tenga tan claro esta concepción del espectáculo tan completa. Gracias por ser valientes y llevar a escena este montaje y hacerlo bien, no debe ser fácil. Si te animas ir al Tívoli, encontrará todo lo que esperar de un espectáculo de estas características. Os encontraréis […]

Para hablar de la propia generación en un contexto dramático, con mirada crítica y profundidad, se tiene que tener una cierta lucidez. A veces, se hace por casualidad, de manera inconsciente o intuitiva; otros, se intenta sin llegar a abrir reflexión alguna o desde una posición instalada en la queja. Cuando se hace bien, sin embargo, como es el caso de Nosotros no nos mataremos cono pistolas, el resultado se experimenta como un pequeño milagro ante los ojos de los espectadores. Escrita y dirigida por Víctor Sánchez Rodríguez, la obra es más emocional que precisa, haciendo jugar a favor de la historia y los personajes la desmesura y el caos. Con un espíritu rompedor similar al de parte del teatro […]

Maremar es una historia que nos evoca a uno de los grandes dramas que viven muchas personas que se ven obligadas a dejar sus hogares para huir de las guerras y calamidades que asolan sus países de origen. Se agradece que una compañía dedique recursos a visibilidad temas tan importantes y actuales de nuestra sociedad, pero quizás no hay que enfatizar tanto en imágenes reales que inciden más de lo necesario en el dolor de las personas migradas. A pesar de que la obra está inspirada en ‘Pericles. Príncipe de Tiro ‘no se preocupe … No se duerma, la historia fluye muy bien. Está contada como un cuento que transita entre la historia de una niña perdida en un fin […]