Recomendaciones

Una obra unipersonal que ens apropa a la realitat de viure en un lloc on comparteixes cultura i llengua però no un físic i, a la inversa, el que ocorre quan viatges a un entorn en el que, a priori encaixes però en el que finalment tampoc eres reconeguda com a igual. Parlem de racisme, de xenofòbia, de racialització. I per parlar-ne, Silvia Albert va molt més enllà de les paraules. Ens trobem davant d’un treball íntim i cuida’t. La posada en escena, senzilla però creativa, conté els elements necessaris per activar el nostre imaginari de la mà de l’actriu. Recrea situacions a través del joc amb objectes i la seua interpretació de tal manera que, com a espectadors, els […]

Tres épocas: infancia, adolescencia-juventud y edad adulta. Estas son las tres etapas de la vida que Alison Bechdel nos explica, en primera persona, en la adaptación del musical de Broadway Fun Home. La Alison adulta quiere descubrir, repasando su vida, que pasó para que su padre, cuando ella era una joven universitaria, muriese. Nos hace un repaso, totalmente musical, por su infancia, cuando la conexión con su progenitor era tan especial que se entendían a la más mínima. Como vivió en una casa, que parecía un museo de restauración, con sus padre y hermanos. Va recordando detalles, haciendo saltos en el tiempo, desde el momento en que descubrió que le encantaba dibujar hasta que tuvo su primera historia de amor […]

Es difícil hacer humor. Es un reto tan grande que puede traspasar fácilmente la frontera hacia la sonrisa forzada o el aburrimiento. Siempre que oigo comentarios como “para pasar un buen rato” en referencia a alguna obra de teatro, pienso que yo no puedo perder el tiempo cuando existen un montón de ofertas teatrales que me pueden ofrecer alguna cosa más que “pasar un rato”. Os aseguro que hoy no he perdido el tiempo y he pasado un muy, muy buen rato. Irene Hernanz con otras experiencias exitosas en microteatro, experimenta esta vez con las relaciones de pre-pareja y nos muestra en clave de humor toda clase de sentimientos que se manifiestan en un encuentro no-casual. Genís Lama y Anna […]

Este texto de Albert Tola dirigido por Andrea Segura habla, para mí, de una casuística peculiar: la repetición de patrones de padres / madres a hijos / hijas. Una especie de herencia genética que conlleva un ciclo conductual del que cuesta escapar a pesar de saber por los precedentes que no es garantía de éxito, más bien al contrario, y es que no puedes esperar un resultado diferente si sigues haciendo lo mismo. Tres generaciones, abuela, madre e hija, cada una con personalidad propia y definida, con un patrón vital marcado por su manera apasionada de vivir el amor y los consecuentes desencantos, vidas de huir y buscar, vidas diferentes en los detalles y contexto social pero muy similares en […]

Uno de los síntomas de una cartelera de teatro musical madura y con buena salud es contener propuestas de temática diversa, adulta, arriesgada y con títulos que no son necesariamente los más conocidos por el público local. Esto que es habitual en Broadway o en el West End, en Barcelona todavía no lo es tanto, probablemente, debido a la falta de una industria verdaderamente fuerte a la que le falta un cierto recorrido comercial. Es por este motivo que Fun Home resulta una ráfaga de aire fresco en el panorama actual que esperamos que sea el inicio de una nueva y próspera etapa en la ciudad. Dirigida por Daniel Anglès (que también se reserva un importante papel), la obra explica […]

Teníem unes ganes enormes de veure finalment l’espectacle. A vegades això és un entrebanc, però per sort aquesta vegada no ens ha decebut gens, …. al contrari, FUN HOME ens ha agradat molt, moltíssim. Amb aquesta proposta, Daniel Anglès ha iniciat la seva etapa com a director artístic del Teatre Condal, ara anomenat ONYRIC Teatre Condal, que s’ha de convertir en “La casa dels musicals” de la mà del Grup Focus. FUN HOME és un musical que va conquerir Broadway guanyant cinc premis Tony. A partir de la novel·la gràfica d’Alison Bechdel (Pensilvània 1960), amb música de Jeanine Tesori i llibret i lletres de Lisa Kron, arriba ara a Barcelona, adaptada al català per Daniel Anglès i Marc Gómez. nció […]

Estic totalment d’acord amb el biògraf Agustí Pons quan diu que “Difícilment entendríem la cultura i la societat catalanes de la segona meitat del segle XX sense conèixer la vida, l’obra i el llegat d’una personalitat tan abassegadora com la de Maria Aurèlia Capmany”. Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) va ser mestra, novel·lista, actriu, autora i directora teatral. Va escriure un gran nombre d’articles d’opinió en multitud de mitjans escrits i va ser una de les personalitats més destacades de la segona meitat del segle XX al nostre país pel seu activisme cultural i polític, per la seva oposició frontal a la dictadura franquista i un fort sentiment de catalanitat, per les seves idees dins el feminisme en defensa dels […]

Primera obra del ciclo Dóna’m veu (Dona amb veu) del que ya tenía apuntadas un par de propuestas. Cándida la había ido dejando de lado, hasta que una espectadora de lujo me la recomendó vivamente. Una obra que, creía, versaba sobre los hongos vaginales que sufren muchas mujeres; me daba miedo que no me interesase lo más mínimo (lo confieso) o que fuese un monólogo cutrecómico pero la Sala Fènix no se presta a eso, así que era todo un misterio. Y para allí que fui . Cándida es más de lo que esperaba, lógico. Sí, se habla de la candidiasis y resulta que en algún momento de sus vidas lo sufre un 75% de mujeres y a mí me […]

Los Fontanals y los Isern son dos familias barcelonesas que se han ido encontrando a lo largo de las décadas. Desde 1898 hasta 1978 o al revés, según se mire. Eso sí, lo que no cambia es un año y un sitio clave en su historia común: el 1938 en Sant Felip Neri. Ahora, quizás encontráis un poco descabellado todo este baile de cifras de años, pero todo tiene un sentido en IF-FI que, a través de la historia de estas dos familias, pone el foco en la idea del tiempo. En esta ocasión, se nos propone una obra teatral concebida de una manera bastante poco habitual. Los espectadores se dividen en dos salas –si vas acompañado es interesante separarse […]

Asistimos a una doble estreno, primero de Fun Home y de la propuesta de Onyric que quiere ofrecernos una nueva experiencia en el teatro musical. Si hacemos una pequeña historia de Fun Home, tenemos como base un cómic dibujado y escrito por Alison Bechdel como adaptación de su propia historia. Del éxito pudo saltar a Broadway y ahora en Barcelona. Además, es el primer musical de Broadway con una protagonista lesbiana (preparémonos que la comunidad LGTBI + sube con fuerza a los escenarios barceloneses, no se pierdan el siguiente enlace). Los que nos gusta el teatro musical estamos de suerte. Tenemos actualmente en el teatro Condal una obra para saborear una y más veces. Este musical no lo conocía hasta […]

Al Versus Glòries han encetat la temporada amb QUINA FEINADA!, l’adaptació de l’èxit de l’Off Broadway l’any 2016, «Fully Committed». Aquesta adaptació està feta i dirigida per Ventura Pons, conegut pels seus treballs al cinema i que feia trenta-set anys que no dirigia cap peça de teatre. Ha comptat amb la col·laboració de Mingo Ràfols en l’ajudantia de direcció. Roger Pera interpreta de forma frenètica tot el ventall de personatges que interactuen amb el personatge principal, ell mateix, un actor a «l’atur escènic» que ha de treballar com a telefonista d’un restaurant de renom i se n’ocupa de gestionar totes les reserves. Un espectacle d’imitacions, on un magnífic Roger Pera les va alternant de trucada en trucada, recollint per la […]

La companyia emergent La Ràtzia presenta “Croades”, una versió de l’obra «Croisades» de l’escriptor i dramaturg francès Michel Azama. Es tracta de l’espectacle resultant d’un taller dels alumnes de 4rt de l’ESAD sota la direcció del seu professor Jordi Vilà. Adaptada i traduïda per ​Santiago Sans. L’obra, tot i que va ser escrita l’any 1988,podem dir que segueix viva, ja que és una història que tant pertany al passat, com al present. Es tracte d’un text que s’ha traduït a una vintena de llengües, perquè «Croades» parla del món, de creuades entre cristians i musulmans, de musulmans i hindús. “Croades” és Israel, Palestina, Jerusalem, Síria, Xile,… L’obra comença amb força. Consta d’un pròleg i quinze escenes entrecreuades. Els sis actors […]

La nostra mar, la mare mar com a origen de civilitzacions i cementiri del expulsats, dels que han de marxar de casa per a refugiar-se, per a sobreviure. Aquest és l’eix al voltant del qual gira l’última proposta de Dagoll Dagom en un muntatge sobri que fuig dels focs artificials i s’esforça a no vanalitzar la tragèdia. Una tragèdia nostra, com la Mediterrània. La història avança amb fermesa mitjançant als arranjaments de les cançons de Lluís Llach i les enormes coreografies d’Ariadna Peya. Corrandes d’exili, Abril de 1974 o Maremar sonen a capella i semblen provenir de segles enllà i d’haver navegat per a dir-nos quelcom important. L’ensamblatge és gairebé perfecte i les veus d’Anna Castells, Aina Sánchez i Elena […]

L’adaptació que Dagoll Dagom ha fet de Pèricles, Príncep de Tir és pura mediterrània. Els versos shakespirians, que narren la dramàtica succesió d’aventures que porten un príncep llegendari a rebotar per tots els racons del Mar Mediterrani, encaixen a la perfecció amb una selecció de cançons de Lluís Llach, que la companyia canta a capella amb uns arranjaments preciosos d’Andreu Gallén. Les percusions i ritmes tradicionals amb què acompanyen la veu es fusionen amb les complexes coreografies dissenyades per Ariadna Peya, i tot plegat genera moments de gran bellesa. De fet, trobo que la major virtut de l’especlacle és fer-te empassar un dels textos menys coneguts de Shakespeare com un veritable festival estètic. Mereixen també una menció les interpretacions, en […]

Els amants del teatre musical estem d’enhorabona amb l’arribada de l’Onyric Teatre Condal, el qual ens garanteix una sucosa i estable programació del gènere durant tot l’any. Per a la seva estrena, aquest nou orojecte ens porta un musical que d’entrada el gran públic no coneix, però que ha estat tot un èxit a Broadway a on ha guanyat diversos premis prestigiosos, tant quan es va estrenar ara fa cinc anys a l’Off-Broadway com quan ho va fer posteriorment a Broadway. En aquest sentit, sembla que l’aposta va dirigida més a la qualitat que a la gran comercialitat, fet que encara s’agraeix més al tenir una part de risc en la nostra ciutat. Es pot dir que Fun home no […]