Una opinión de Berta Cotrina Domingo
Berta Cotrina Domingo

Blues

Blues → Sala Beckett

9/10/2018

El teu jo, toca pensar-hi.

Sergi Pompermayer ens deixa escrit Blues una obra que la Beckett agafa per representar-la en el seu cicle de Terrors de la ciutat, escenaris de conflicte i de por. Una obra que Pompermayer deixa a les mans d’un amic seu perquè la dirigeixi: Norbert Martínez. “Va entendre la meva idea a la perfecció; però és interessant veure com una altra persona agafa el teu material i l’enfoca des del seu punt vista. Un treball que et fa créixer com a dramaturg i qüestionar-te si realment havies escrit allò que tu et pensaves” (Sergi).

Una obra encabida en un cicle de terror a la ciutat on realment aquesta no és la seva essència; sinó que ens parla dels problemes familiars per culpa de no coneixents com a persona, el teu jo; la inconsciència del teu comportament com pot afectar a les teves persones properes. El fet de passar la teva carrera per sobre de  l’amor, realment que és important a la vida?…

Podríem trobar la por, però no seria aquesta la paraula que utilitzaria, en el rebuig que pateix una de les protagonistes de l’obra per ser adoptada, però no és el focus sinó un problema que fa accentuar els conflictes dins de casa i fer rodar l’obra cap al seu missatge real, el coneixes un mateix i acceptar-se.

Malgrat això, ens trobem amb una peça molt humana, que ens fa reflexionar sobre nosaltres mateixos, i fins a quin punt xoquem tant amb algunes persones perquè ens hi assemblem molt. També veiem reflectit el fet de com es radicalitzen les coses a mesura que estàs és més exposat com a persona, i fins a quin punt és desenvolupen parts de tu que no et podries imaginar.


Todo lo que necesitas para ir al teatro

A partir de 20,00€

Comprar Entradas

Blues

Sergi Pompermayer estreno en Blues, un texto dirigido por Norbert Martínez sobre unos personajes que deberán superar sus miedos para ser más libres. Una producción de la Sala Beckett con La Brutal.

Sinopsis

Un posible ataque terrorista de corte islamista es el detonante de una crisis política y social en la que Anna, directora general de policía, tiene que hacer frente. Pero sus problemas no acaban aquí. En casa las cosas tampoco son fáciles. Su hija adolescente, la Nala, es cada vez más rebelde y está más alejada de ella y los esfuerzos de Max, la pareja de Anna, para mejorar el ambiente de casa no dan resultados. Por otra parte, Ernest, escritor y padre de Anna, está pasando una crisis creativa y personal después de haber sufrido un accidente doméstico, y centra su atención en el Abdul, un chico árabe sin papeles a quien quiere ayudar. La tensión de la situación tanto en la calle como en casa hacen que las mentiras y los silencios que han mantenido el frágil equilibrio de las relaciones familiares, acaben saliendo a la luz. Y, de fondo, la banda sonora de los que no tienen nada, el blues.

Próximas actuaciones Ver todas las funciones (Calendario)

Vídeo

Fotos + fotos

BluesBluesBluesBluesBlues

Valoración colaboradores


Valoración espectadores

  • 12345

    Victòria Oliveros Layola

    Text rodó i rabiosament actual, direcció molt acurada, una brillant posada en escena amb una immillorable banda sonora plena de blues i unes fantàstiques interpretacións. Història punyent i personatges trencats. Una obra que no es pot explicar, sino que s’ha de veure. Molt recomenable!!. https://gaudintdelteatre.wordpress.com/2018/10/19/blues/

    19/10/2018

  • 12345

    Ana ISABEL CARRASCO MATEOS

    Vine por una sinopsis y me encontré con una familia llena de miedos e inseguridades Un reflejo de lo que somos y no asumimos y de aquéllo que no nos dejan descubrir por miedo a ser y perder!Destacar la interpretación de Esmeralda.

    16/10/2018

  • 12345

    Hèctor Fibla Ferrà

    Bons moments de comèdia i drama per parlar sobre incomunicació, terrorisme i família.

    15/10/2018

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    Ahir a La Beckett i dins el cicle Terrors de la ciutat vaig estar veient aquesta obra escrita per Sergi Pompermayer i que dirigeix ​​Norbert Martínez. Ambientada a Barcelona, ​​encara que podria ser qualsevol altra ciutat, i partint del terrorisme com a teló de fons i de les conseqüències que això comporta i mes en aquest cas en què la protagonista és el cap de policia de la ciutat, trasllada l’acció al seu àmbit familiar per a mostrar-nos amb extrema duresa la vida d’una família que viu envoltada de pors i mentides. Una mare (Gemma Brió), el seu pare (Xicu Masó). una filla i néta (Esmeralda Colette), la parella de la mare Eduard Buch) i un immigrant que encara que no surt a escena és qui crea més controvèrsia. Després d’un inici pausat, potser massa lent, i a raó d’un sopar d’aniversari l’obra dóna un gir i fa que surti a la llum tot el que amagaven, odis, picabaralles, frustracions, mentides i pors a afrontar la realitat en què vivien. Una magnífica escenografia que ens situa en un loft amb tot el mobiliari blanc i una cuidada il·luminació. Unes interpretacions solvents dels quatre actors tot i que voldria destacar a la jove Esmeralda Colette que crec és la primera vegada que veig. Una obra en què tots en alguns moments i situacions crec ens veiem reflectits, totalment recomanable i que de ben segur

    14/10/2018

  • 12345

    Jordi Casas Duocastella

    En un entorn de tensió per la possibilitat d’un atemptat islàmic, i després que les forces de seguretat hagin abatut un presumpte terrorista, la cap de la policia ha d’encarar-se amb la seva filla adolescent rebel i amb un pare amb qui mai s’ha portat bé. En canvi, la noia i el seu avi tenen una relació d’absoluta tendresa.
    Aquest és el punt de partida d’aquesta interessant obra de Sergi Pompermayer, que aborda les pors col·lectives i individuals, les relacions familiars, els prejudicis, la moral, etc.
    Els quatre actors estan excel·lents, i en particular caldrà seguir el talent de la jove Esmeralda Colette.
    Moltes gràcies a Teatre Barcelona per l’oportunitat de veure aquesta obra abans de la seva estrena!

    03/10/2018