Sergi Pompermayer ens deixa escrit Blues una obra que la Beckett agafa per representar-la en el seu cicle de Terrors de la ciutat, escenaris de conflicte i de por. Una obra que Pompermayer deixa a les mans d’un amic seu perquè la dirigeixi: Norbert Martínez. “Va entendre la meva idea a la perfecció; però és interessant veure com una altra persona agafa el teu material i l’enfoca des del seu punt vista. Un treball que et fa créixer com a dramaturg i qüestionar-te si realment havies escrit allò que tu et pensaves” (Sergi).
Una obra encabida en un cicle de terror a la ciutat on realment aquesta no és la seva essència; sinó que ens parla dels problemes familiars per culpa de no coneixents com a persona, el teu jo; la inconsciència del teu comportament com pot afectar a les teves persones properes. El fet de passar la teva carrera per sobre de l’amor, realment que és important a la vida?…
Podríem trobar la por, però no seria aquesta la paraula que utilitzaria, en el rebuig que pateix una de les protagonistes de l’obra per ser adoptada, però no és el focus sinó un problema que fa accentuar els conflictes dins de casa i fer rodar l’obra cap al seu missatge real, el coneixes un mateix i acceptar-se.
Malgrat això, ens trobem amb una peça molt humana, que ens fa reflexionar sobre nosaltres mateixos, i fins a quin punt xoquem tant amb algunes persones perquè ens hi assemblem molt. També veiem reflectit el fet de com es radicalitzen les coses a mesura que estàs més exposat com a persona, i fins a quin punt és desenvolupen parts de tu que no et podries imaginar.