Èdip Land

Tebas Land

Tebas Land
11/10/2018

Les interseccions entre realitat i ficció enterboleixen sovint la percepció que tenim tant de l’una com de l’altra. La superposició de capes acaba essent indestriable, i Sergio Blanco ho aprofita com a element disparador per a reflexionar sobre la suposada ingenuïtat del text teatral i les seves ingerències en els fets de què parteixen.

La reixa/gàbia a través de la qual veiem gairebé tot l’espectacle col·labora, precisament, a fer difuses les possibles conclusions sobre l’assassinat al voltant del qual gira Tebas Land, però també els mecanismes actorals d’ambdós protagonistes. La pista de bàsquet (reforçada per l’audiovisual, que aquest cop té tot el sentit) com a territori de joc, atzarós, com ho és el teatre i com ho és també la vida.

Dues interpretacions convincents que transmeten l’ambigüitat la inconsistència dels fets quan la literatura se’n fa càrrec i mira, no d’imitar-los, sinó de mirar d’entendre’ls, a ells i a nosaltres mateixos. Èdip som tots al TNC!

 

← Volver a Tebas Land

¡Enlace copiado!