Recomendaciones

La normalització d’obrir ferides i d’aprofundir en els detalls del crim és una aposta perillosa i que fluixeja en quant a la responsabilitat ciutadana i principis morals. La reiteració dels «true crimes» sistematitza l’aproximació com espectadors a fets realment horripilants però que malauradament ja no dónen lloc a empaties reals sino que només fan que alimentar el furor de la violència. Dit això, ens trobem davant d’una obra que ens explica una suposada vida dels assassins després d’haver matat brutalment a l’edat de 10 anys a un nen de 2 anys. Davant d’això, la gran pregunta que ens plantejen és si, després d’haver comès aquest crim, es poden donar segones oportunitats. A partir d’aquí el relat gira entorn de les […]

En aquest monòleg es barrejen moltes coses. Parteix de la premissa del fracàs com a fil conductor de l’obra, tot i que personalment crec que hi ha diferents fils que van construint el que ha estat i és la vida del Marc Balaguer des de la seva primera aparició pública. Ha viscut el hit de la fama i també ha caigut. I ara li toca saltar de nou. I per això crea la seva pròpia obra de teatre i puja en escena. I ho fa amb molta presència, molta força i honestedat. S’entrega al públic. A l’escenari només hi trobem un poltre de saltar que es va desmuntant i muntant al llarg de l’espectacle i que representa el “jump” tan […]

Una ingeniosa premisa sirve como punto de partida para esta comedia sobre el uso del lenguaje: Una mujer casi analfabeta sufre una especia de posesión por parte de la RAE que la lleva a expresarse de forma tremendamente elevada y a no tener ninguna tolerancia por los errores lingüísticos, cosa que la aparta de su círculo más cercano y le imposibilita ser feliz. La obra transcurre en tiempo presente y el público asiste a una especia de terapia de conversión de esta mujer para recuperar su identidad anterior. Ambos intérpretes, María Adánez y José Troncoso, defienden sus papeles con nota y mucha complicidad entre ellos. La escenografía parece un plató de televisión, con una tarima retroiluminada y una pantalla donde […]

Valentía, transgresión y dinamismo son tres de los múltiples rasgos que podrían definir Cavallet de mar, o el peix invisible, una creación única y singular que se reestrena. Escrita por un brillante, preciso, directo y optimista Pau Coya y dirigida de forma magistral, como en un ejercicio malabar, por Rebeca del Fresno, demuestra el merecimiento, de hecho, de su nominación a los pasados ​​Premis Butaca en las categorías de Millor Intèrpret Revelació y Millor Muntatge de Petit Format. Martí, un joven que inició su transición un año atrás y que comienza a hormonarse para modificar su cuerpo, recibe una noticia inesperada que rompe el ritmo del proceso y que le provoca un nuevo planteamiento vital. Este hilo argumental pone sobre […]

Les Bàrbares és la història de tres amigues d’edat granada que es retroben en un hotel després de temps que no es veiessin. Ho dic d’una altra manera: Les Bàrbares és la història de l’amistat de tres amigues que es retroben per desencallar una situació que les tenia travades a les tres. I el final les impulsarà a tenir-se juntes de nou, a acceptar-se tal com són malgrat les diferències que tenen, i que queden paleses. L’obra està creada per Lucía Carballal, i dirigida per David Selvas. I les actrius són María Pujalte, Cristina Plazas, Francesca Piñón, Berta Gratacós, que brillen pel paper que representen que els encaix com un guant. Si l’amistat és el fil conductor de l’obra, hi […]

Es un espectáculo de Inspira Teatre dirigido por Esther Westermayer con la duración exacta para que los niños entre 1 y 3 años disfruten de la experiencia y no les dé tiempo a distraerse. El escenario es el patio de butacas y las criaturas son las protagonistas. Estamos dentro de un bosque, o mejor dicho, en un ambiente de selva con cantos y gritos de pájaros extraños, rumor de hojas y agua. Tres actrices, Laia Piró, Neus Umbert y Maria Casellas como ninfas salidas de un arroyo circulan con la tranquilidad de vivir en un mundo conocido y de forma delicada se mueven ahora simulando pájaros, ahora flores o construyendo figuras de animales o humanas con elementos de la naturaleza. […]

Com ja passava a Un segundo bajo la arena, Col·lectiu Desasosiego es mou, i ens fa moure, entre els intersticis d’allò misteriós i, és clar, desassossegant que s’intueix en la frontera difusa entre la vida i el teatre. Sense que ens n’adonem ja formem part de la representació, en aquest cas com a clients d’un bingo: “La gola del llop”. La terbolesa, però, no es perdrà al llarg de l’hora i quart, i sempre gravitarà la sensació d’ambigüitat que és una de les marques d’estil de la companyia. L’elecció del bingo com a lloc de la ficció, com a submón potser, no és innocent: la promesa d’il·lusió, de l’assoliment de l’èxit que el sistema ens proposa com a fita ineludible […]

Con L’aranya y ahora con He mort el pop nos llegan los últimos actos del Año Guimerà, que se celebró en el 2024. Y este es quizás el espectáculo más original de todos los presentados, puesto que hace un repaso de tres obras guimerianas desde un punto de vista casi opuesto al ortodoxo. Estamos ante una parodia que reniega de serlo, pero que no duda en hacer bajar a Manelic de incógnito para ir a beber al bar, a meter a Blanca de Mar y Cel en un crematorio o a enchironar a Maria Rosa por su crimen. De hecho, la pieza pone énfasis en cómo el reconocido autor catalán trataba la pasión, la muerte y la violencia. Y lo […]

He mort el pop es un divertimento de Lluís-Anton Baulenas sobre tres obras de Àngel Guimerà. Durante todo el año pasado y este año se han ido representando piezas suyas para recordar los cien años de su muerte. Baulenas le rinde un homenaje diferente, informal e imaginativo. Por iniciativa de Apunta Teatre, El Maldà y la Federación Catalana de Ateneos de Cataluña (FAC), He mort el pop ha hecho gira por toda Cataluña durante el año pasado. El autor se pregunta cómo habría continuado la historia después de los finales de Mar i Cel, Maria Rosa y Terra Baixa con algún guiño a La Filla del Mar. Guimerà las acaba trágicamente pero la vida no se acaba para Manelic ni […]

Una noche de octubre de 1908, el público del Teatro Romea de Barcelona, aplaudió con entusiasmo el estreno en catalán de L’aranya. Àngel Guimerà lo había escrito dos años antes y se había representado en el teatro Maria Guerrero de Madrid. Ha sido adaptada por Jordi Prat i Coll quien es también su director. Prat i Coll ha situado la escena 60 años más tarde para hacerla más cercana a él y al público aunque Guimerà es atemporal y sus temas, eternos y universales. La primera escena de una monja de la caridad (las de las alas en la cabeza) cantando “L’àngel hi va entrar per la finestreta, Déu vos guard Maria” nos sitúa en un franquismo todavía vivo con […]

Tres dones, que fa uns quaranta anys que són amigues, amb vides molt diferents, es veuen obligades a fer una revisió de les decisions que han pres al llarg de la seva vida i les renúncies que aquestes implicaven des de l’òptica feminista actual. Es tracta d’un text de Lucía Carballal que destaca per la seva agudesa, intel·ligència i comicitat. És una obra que fuig del discurs feminista «mainstream» i alliçonador per endinsar-se en els grisos d’una lluita que fa molt de temps que existeix. Aquesta reunió d’amigues permet generar un diàleg intergeneracional per tal que diverses formes de feminisme i de vivències es donin la mà. Les tres protagonistes són representades per María Pujalte, Cristina Plazas i Francesca Piñón, […]

Ara està de moda adaptar obres clàssiques en els nostres temps actuals. L’exercici consisteix en parlar del mateix però actualitzant el text amb un llenguatge actual i modern. No estic convençuda de que sempre pugui funcionar. En aquesta adaptació no m’ha convençut ni el text ni la direcció. M’ha semblat tot desubicat, sense ordre, sense precisió… que es queda superficial amb un discurs molt simple i ja conegut per tots. Puc destacar la música que ha donat cert ritme i amb unes veus fantàstiques, tot i que tampoc he acabat d’entendre el seu significat en certs moments. Sóc més que conscient de la feina que hi ha darrera i del que suposa una producció d’aquest nivell però sent el Teatre […]

Fan una feina fabulosa. Els 3. Una realitat crua i dura de com vivim l’embaràs les dones i també els pares que les acompanyen, i tot plasmat i treballat amb molta precisió: un toc delicat i dur alhora. Un sumum de veritats i una interpretació fantàstica que et fan sentir part de la funció fins al final. T’obren els ulls sobre fets tals com que els homes son els que sempre, inclus en algo com el part que ha estat sempre recolzat per dones, han seguit opinant i decidint de com s’ha de fer. Oju: no és una obra només per dones. L’home també està representat i també forma part del procés des de fora i és un recolzament primordial […]

Les Bàrbares es una buenísima tragicomedia que pone a las mujeres de más de cincuenta años en el centro con un tono actual, fresco, feminista y con una puesta en escena muy acertada y sugerente. El texto de Lucía Carballal, que se estrenó originalmente en el CDN en Madrid, reúne a tres mujeres mayores tras la muerte de una amiga en común. Este punto de partida no es más que la excusa para presentar tres arquetipos diferentes de mujer respecto a las renuncias que han decidido hacer para sobrevivir en un sistema patriarcal: la que ha renunciado al trabajo para quedarse en casa, la que ha renunciado a la familia para triunfar en el trabajo y la que ha decidido […]

No és trivial entendre de què va, realment, Impossible, l’obra escrita per Erri de Luca, que es representa aquests dies a la nova Sala Atrium. A primera vista, hom diria que es tracta d’un thriller de tota la vida, al qual la intel·ligència i perspicàcia d’un jove jutge —interpretat pel sempre eficient i elegant Bernat Quintana— es mesura amb la saviesa i l’astúcia d’un vell combatent polític —a qui dóna vida el savi i astut Lluís Soler. Però l’obra va molt més enllà d’un simple combat dialèctic, l’objectiu del qual és esbrinar si l’acusat és culpable o innocent del crim que se li imputa. Assistim a una elaborada i subtil tesi sobre les diferents dimensions d’un concepte altament complex en […]