Recomendaciones

L’imperatiu categòric és una obra escrita i dirigida per Victoria Szpunberg, concebuda per a una actriu i per a un actor que interpreta tots els personatges masculins que hi surten. La Clara G., la protagonista d’aquesta obra, interpretada per l’actriu Àgata Roca, és professora associada a la facultat de Filosofia. Té més de cinquanta anys, s’acaba de separar i està a punt de quedar-se sense casa. El veí del costat viu en una festa constant i no la deixa descansar. Tot se li comença a posar en contra. La Clara se sent ofegada pel sistema. La pressió social, l’estrès i les humiliacions la portaran a la desesperació, l’ansietat, fins i tot a tenir pensaments violents. L’actor que interpreta tots els papers masculins (en […]

  Pa amb Tomàquet, el demà és una proposta de la companyia Application Rejected, a l’entrada ja ens avisen que el que veurem va a ser una cosa totalment diferent. I de debó que no ens ha enganyat. La sàtira d’una societat que ja no sap on té les prioritats, una balada a la demagògia i al populisme, un bram a l’absurditat i a la més fosca veritat, que només els bufons i uns titelles amb llengües àcides hi poden fer front sense ofendre a ningú. Què faries si a Catalunya ens prohibeixen fer pa amb tomàquet? Un univers satíric durant l’obra. Una autèntica locura és la que puc veure a l’escenari. S’ha de dir que se’n riuren de l’independentisme, […]

Per si de cas, acumulem objectes i coses que fan més nosa que servei. Unes claus que ja no obren res, unes ulleres graduades, una capsa de llumins d’algun lloc que mai més hi tornarem, un joc de cafè, uns esquís de quan érem petits, unes cintes de casset, uns retalls de roba, un cable… Acumulem i acumulem coses, que per nostàlgia no llencem, per si de cas, i si… o perquè mai se sap. Murmut va d’això, d’acumular i omplir caixes i caixes d’objectes inservibles, que apilonem durant anys fins a construir una paret plena de records, en la que ens hi podríem amagar, sota la frase per si de cas. Murmut neix en època de pandèmia, època en […]

Los tablaos en Barcelona sufren el estigma de los últimos años de masificación turística, donde proliferaron espacios dedicados al flamenco con una vocación de agotar los bolsillos de los turistas con sartén y sangría barata y el flamenco como excusa de todo. Pero la presencia de los locales dedicados al flamenco en la ciudad condal se remonta a dos siglos atrás, y podemos estar orgullosos de ser, junto a Madrid y Sevilla, una de las tres plazas históricamente imprescindibles para este arte. De todos los tablaos históricos de la ciudad hay alguno con una verdadera solera, al que no debe dejar de ir: el Tablao Flamenco Cordobés. Este emblemático espacio de La Rambla que debe su nombre al torero Manuel […]

El título ya nos dice que es una mezcla de Lo cant dels mesos, Un poemario dedicado a cada uno de los meses del año y Ànimes mudes, un cuento corto de una gran profundidad de nuestra admirada y casi venerada, Catarina Albert , conocida como “La Víctor”. En septiembre de 2021, Anna Maria Ricart fue la dramaturga de un espectáculo dirigido por Carme Portaceli en la sala grande del TNC. Víctor C. era un espectáculo basado en los libros “Tots els contes” y “Mosaics”. Los cuentos, formando parte del escenario, iban apareciendo por orden de creciente dramatismo. “Ànimes mudes” fue interpretada por Ferran Carvajal y Anna Ycobalzeta y nos dejó conmovidos. La Compañía La tremenda presentan Lo cant de […]

Esta obra se escribió hace más de siete años y representada en París y Montreal con mucho éxito. El título te hace pensar que entrevistarán a mujeres conocidas por su papel en la historia y te coge por sorpresa. Las mujeres son excepcionales, la obra también. Joan Yago nos ha sorprendido porque sitúa a las entrevistadas en la América más retorcida. La excentricidad e imaginación de Joan Yago supera sus propios límites ya conocidos en la Calórica. Como en la novela de Henry James, (The turn of the screw), él da una vuelta de tuerca a situaciones forzándola al máximo con el peligro de que se puedan producir problemas sobreañadidos. Y te mantiene alerta porque los temas son surrealistas pero […]

Los chicos del coro, el musical arriba al Teatre Tívoli de Barcelona després del seu aplaudit pas per Madrid. Amb una banda sonora icònica, l’adaptació a musical arriba a la capital catalana avalada per l’èxit d’una pel·lícula aclamada per les audiències de tot el món. Un espectacle basat en la pel·lícula francesa Les Choristes de 2004 dirigida per Christophe Barratier. El musical segueix el mateix argument. Un espectacular musical que té a favor la complicitat i les veus dels més petits, però que en el càsting dels adults han tingut un problema, fins i tot de vestuari (o més ben dit en una perruca). Tenim una escenografia espectacular, amb mòduls que ens transporten en cada espai que es produeix l’acció. […]

¿Dónde ha estado Clara Ingold todo este tiempo? ¿Por qué no le hemos visto antes en Barcelona? Descubrir el nuevo unipersonal de la actriz, cantante y humorista mallorquina Clara Ingold, Paloma de parque, me ha dejado con un acusado síndrome de abstinencia. Deme más de esta bestia cómica, por favor. El humor genuino de Ingold parte de un universo muy personal. Irrumpe en la platea del teatro como un huracán y saca petróleo de los quebraderos de cabeza que le hacen perder el sueño, como la presión estética, los traumas propios y adquiridos y los complejos e inseguridades con el físico al que va empujando la sociedad. El tamaño de la nariz o la abundancia de grasa en el cabello, la poca practicidad del […]

La normalitat no és notícia. Quina llàstima! És la conclusió de l’obra de teatre «Entrevistes breus amb dones excepcionals», en què una periodista de televisió, amb un plató impecable, modern, i amb instruments musicals preparats per amenitzar una entrevista amb l’altra, interroga dones per un fet personal o professional. Pel títol de l’obra, sense saber-ne investigat res més, pensava que anava a veure de veritat històries de dones excepcionals, dones nostres, quotidianes, de la nostra realitat més propera. No és així. Les dones viuen totes a Estats Units d’Amèrica, i la realitat que viuen pot fer-nos pensar en la nostra però no és així perquè, en un dels casos, la política defensa l’ús de les armes. Malgrat això, la periodista […]

Anar a veure «Impro side story» està ple d’al·licients. Per començar, el lloc, el recuperat Espai Texas, al barri de Gràcia de Barcelona. Que hi hagi iniciatives d’aquest tipus, de subscripció popular, amb Òmnium, Parlem i Abacus com a col·laboradors també, perquè s’obrin sales de teatre i cinemes en català provoca ovacions i agraïment. I la fem: «Oooooooh! Moooltes gràcies». I dit això, hi faig una falca, que s’ho mereix: si hi arribeu amb temps, quedeu-vos al bar, ben situat, amb una barra verda preciosista i uns tamborets còmodes. Hi trobareu en Joan Teixidor, que us proposarà les preparacions que hi fa. Jo vaig triar la truita de patates i les gildes, extraordinàries. Així que un encert només entrar-hi I […]

Entrevistes breus amb dones excepcionals de Joan Yago, un dels dramaturgs més prolífics i reconeguts de la nova generació d’autors dramàtics en llengua catalana, és un espectacle brillant, ple d’ironia i amb molt sentit d’humor, que ens fa reflexionar sobre les contradiccions humanes. Primerament, es va estrenar el 2022 com a lectura dramatitzada a la Sala Beckett en el XVII Obrador d’estiu, sota la direcció de Ferran Utzet. Es tracta d’un espectacle molt original, tant en la forma, com en el contingut. Entrevistes breus… és un espectacle dinàmic, trencador. Estructurat com un joc teatral que té com a nucli el món de les entrevistes. La posada en escena és molt original. Es tracta d’una mena de late night show, amb […]

Si has escogido ir a ver a Bruno Oro, ya sabes en qué jardín estás entrando. Es un artista absolutamente singular, con un sello interpretativo y humorístico propio en el que el actor y cantante de buena planta y voz reposada convive con una histriónica batería de personajes que ha popularizado en una dilatada carrera en los escenarios, la radio y la televisión. De las imitaciones de reconocidos Angel Acebes o Matías Prats del Minoría Absoluta (RAC1) o Polonia (TV3), hasta los personajes de cosecha propia, nacidos en la cuna de sus primeros espectáculos teatrales con Clara Segura, y que saltaron al estrellato con Vinagre (TV3) y los vídeos en Instagram. Suyos son los icónicos pijo Jacobo, la cajera Jenni, […]

La darrera producció d’Anexa, que es pot veure aquests dies al Teatre Aquitània, és una simpàtica comèdia que tranquil·lament podrien haver escrit Tarantino, Almodóvar i Terry Gilliam, després d’algunes copes (i algun que altre porret) davant d’una llar de foc, una nit de tempesta. L’autor, però, és el versàtil Xavier Morató, que ja ens té acostumats a comèdies de tota mena i colors, i que aquest cop ha tingut l’enginy i valentia d’abordar un tema actual, teatral i compromès amb les qüestions socials del moment (la normalització de les relacions LGTBIQ+ i tot els sufixes que calguin) amb una comèdia… divertidament terrorífica. Un grapat de temes van apareixent com conills del barret d’un mag. Els gags es reparteixen al ritme […]

Jane Austen es reconocida y recordada por Sense and sensibility que se llevó al cine en 1995, Orgullo y prejuicios en 2004 o la inquietante novela La abadía de Northanger. Mientras esperaba la publicación de esta última, a principios del siglo XIX, Jane Austen empezó a escribir The Watson que dejó inacabada. ¿Cómo habría sido el fin de esta novela? Laura Wade es una dramaturga británica actual que aceptó 200 años más tarde, el reto de adaptar al teatro la novela inacabada de Austen y que fue presentada en el Festival Theatre en Chichester en 2018. Wade se adentra en la aventura de imaginar cómo habría sido el final de la novela de Austen. Algunos autores como Maria Guasch o […]

La Cía Las dueñas del balón nos presentan El meu monstre, un espectáculo sin palabras que habla con la expresión corporal, la danza y el trabajo con objeto. En la programación del S.A.T Dansa en cos i ànima, El meu monstre  se considera una función de danza familiar, especialmente dedicado a niños y niñas de más de cuatro años. Es también una obra para adultos por el contenido, por el mensaje, por el encanto de la presentación, por la música y la riqueza conceptual. Es, por tanto, un espectáculo para todos. Los más pequeños veran música, movimiento y color. Los mayores entenderan un cuento, una historia que inquieta cuando aparece el monstruo pero que desaparece la tensión con el acercamiento […]