Recomendaciones

Sarah Kane, la talentosa y atormentada autora británica que se quitó la vida al poco de cumplir 28 años, escribió Purificats inspirada por una controvertida frase de Roland Barthes: “Estar enamorado es como estar en Auschwitz”. De hecho, la obra nos habla del amor en situaciones límite, del desafío de los enamorados a un régimen que intenta censurar cualquier tipo de sentimiento. Dos hermanos incestuosos, una pareja gay y un chico perturbado son los personajes sobre los que se infringe el castigo, las limitaciones y la violencia más extrema. Completan el reparto un falso doctor, que domina la situación a base de totalitarismo, y una bailarina de peep-show por la que está absolutamente obsesionado. Kane hace de la violencia su gran […]

El amor es el motor del mundo, es el sentimiento y la emoción que más puede empujar a alguien a hacer los actos más bondadosos y los más siniestros. En nombre del amor se pueden hacer cosas increíbles, pero también puede ser la excusa para hacer barbaridades. Tinker es un falso doctor que aprovecha su posición en una institución sanitaria para castigar todos los actos de amor que realizan las personas ingresadas en el centro. Con violencia y sin ningún remordimiento actúa movido por su propio autoodio y mutila todo aquello que puede formar parte del enamoramiento. Un texto intenso y lleno de impactos emocionales es la columna vertebral de esta obra. Sarah Kane destripa los sentimientos más extremos entorno […]

Viral, like, post, tuit… estas palabras son más que conocidas por todo el mundo a estas alturas. Las redes sociales y todo el mundo virtual se han expandido como una mancha de aceita en cuestión de pocos años. Son una ventana para la comunicación, la creación de comunidad, altavoz de voces oprimidas, pero también un arma de doble filo donde se puede causar el bien y mucho mal. Unas amigas quedan para ir a una manifestación en contra de la sentencia de un caso de violación. Durante esta protesta se produce un hecho que provoca que Abi, una de ellas, haga un alegado feminista y de condena al suceso en su blog. El texto que no habían de ver más […]

Els mitjans de comunicació i les xarxes socials tenen la capacitat de convertir en estrelles les persones i alhora de d’anul·lar-les. I tot en qüestió de pocs dies. També es necessita que la persona tingui qualitats naturals, com ara saber comunicar-se, expressar les seves idees amb seguretat i contundència i, el millor de tot, tenir la capacitat de crear frases com a titulars. Segur que podem pensar en persones que han sortit d’àmbits molt diferents que han deixat fins i tot la seva feina per convertir-se només en tertulians de ràdios i televisió perquè han complert aquests requisits. I els podrà anar bé sempre que siguin coherents amb el personatge que representen, i que, per tant, no menteixin entre el […]

Aquest cop he vist «Un tal Quixot» al Teatre de l’Aurora d’Igualada. Espero que ben aviat es pugui programar aquesta versió del Quixot per Barcelona i pugeu veure-la aviat. Primer amb “Noucents, el pianista de l’Oceà“, “Un tal Shakespeare” i avui “Un tal Quixot” amb Marcel Tomàs. Agafant com a base l’obra “Un tal Shakespeare”, ara toca El Quixot per donar peu a una revisió de l’obra amb notes d’actualitat i d’una conferència que no surt com hauria de ser. Marcel Tomàs és el “Quixot de la triste figura” on en presenta un orador sobre l’obra i a més el personatge del llibre més universal. A més tenim a Toni Escribano com un Sancho Panza gallec d’origen ampordanés com a contrapunt entre la formalitat còmica […]

Elling fue primero una novela, y más tarde una película noruega del 2001 que consiguió incluso una nominación a Òscar como mejor film extranjero. Ahora llega al teatro, y lo hace con los dos mismos personajes que enamoraron a medio mundo. Se trata de dos pacientes de un psiquiátrico que después de dos años de internamiento tienen que empezar una nueva vida fuera del centro. Su difícil adaptación y las situaciones y personajes que conocerán por el camino son lo que da peso a esta historia, donde la ternura, la comedia y el drama se dan la mano constantemente. Pau Carrió ha conseguido crear una pieza sensible, con un sabor a feel good movie que sobrevuela todo el rato el […]

Un escenari net i polit on els elements es mouen i se situen d’una manera neta i polida, sense estridències. Tot perfecte i controlat al mil·límetre. Un escenari perfecte per parlar de la corrupció, tan neta i polida. La corrupció en el joc. El joc com a corrupció. El joc de la corrupció. Juguem! I això és el que es fa en aquest espectacle: jugar! Jugar amb diferents llenguatges, ritmes, elements, textures i capes de (ir)realitats per submergir-nos, de la mà de dofins i orques entre altres espècies diverses, en la immensitat de l’oceà que és aquest sistema pervers i pervertit, on es juga amb la vida. Una obra de gairebé dues hores en què no ets conscient del temps, […]

Pronto hará 27 años que Dagoll Dagom puso en pie Pigmalió, con versión de Xavier Bru de Sala sobre la adaptación de Joan Oliver, y protagonizada por Lloll Bertran, Josep Minguell, Pep Cruz, Lluís Marco, Mercè Bruquetas y Eduard Farelo. Acostumbrados a los proyectos musicales de la compañía en aquel momento, todo el mundo esperaba un My fair lady que nunca llegó… Aquel fue uno de los montajes más convencionales del grupo, un pequeño homenaje a nuestra lengua servido con una lujosa y espectacular puesta en escena. Ahora, la misma Lloll se atreve a revisitar el personaje y a jugar a lo que haga falta en este curioso experimento metateatral, a medio camino entre la nostalgia y el homenaje. Y […]

Luchas por sobreponerse a las dificultades y tener el coraje de hacerlo, aun con los obstáculos que se presentan día tras día, forma parte de la valentía de cada persona. En ocasiones lo más fácil sería dejarse llevar por aquello que requiere menos esfuerzo, pero la vida no tendría que ser así. Elling y Kjell se conocen cuando comparten habitación en un centro psiquiátrico. Parece que no congenian y que no pueden ser más diferentes el uno del otro. Pasa un tiempo y el estado les da la oportunidad de compartir un piso tutelado en la ciudad de Oslo. Empieza allí su integración en la sociedad, con altibajos, pero siempre con voluntad de conseguirlo. El texto de Ingvar AmbjØrnsen es […]

Va ser durant el confinament que vaig descobrir la novel·la La trena de la dramaturga francesa Laetitia Colombani. La trena és la seva primera novel·la. Ha estat èxit de vendes i ha rebut el prestigiós Prix Relay en la seva 40a edició l’any 2017. El setembre de 2022, La Perla 29 la va portar a escena al Teatre Goya, adaptada al català per Cristina Genebat i Marta Marco, i el desembre de 2023 es va estrenar als cinemes amb guió i direcció de la mateixa autora. La trena és el retrat humà de tres dones, nascudes en diferents continents. Tres dones valentes, lluitadores, que comparteixen uns mateixos valors, sentiments, idees i dessitjos. Tres dones que rebutgen allò que el destí ha reservat per elles i es rebel.len contra les circumstàncies que les […]

Una expedició de 4 dones està a punt de fer el cim del Fitz Roy, un dels cims amb més dificultat de la Patagònia que mai abans ha estat assolit per una cordada femenina. Son a 3.000 mts d’alçada fent un recés, esperant que millorin les condicions atmosfèriques per seguir endavant. Entre jocs i xerrades l’ espera es fa prou llarga per acabar descobrint la veritable raó que les ha portat on son i sorgiran els dubtes per tirar endavant o renunciar-hi. Una decisió que hauran de prendre totes juntes i per la que difícilment estaven preparades. FItz Roy no és més que l’escenografia triada per l’autor Jordi Galceran per recordar-nos que l’estadística es forja amb un conjunt de variants […]

Gordas és una comèdia irreverent sobre la fama, la religió, l’amor, l’amistat… i el físic. Què tenen en comú Satanàs, una estrella de cinema, dues monges, una lesbiana convertida per força, les ganes de follar i un donut? Al principi semblen ingredients sense sentit… però …. Un espectacle per riure (amb alts i baixos) sobre els cossos imperfectes de tots però sobretot en les dones. Les dues actrius són grasses, ‘gordas’ com elles mateixes diuen. I ens expliquen en diferents escenes els moments com saltar-se la dieta, a l’hora de quedar amb algú amb el tinder, el moment de la recerca de moment pel sexe, la recerca el cos somniat a canvi de l’ànima. Com he comentat, hi ha escenes, […]

Dos personas al servicio de la utopía, inmersos en un universo onírico a partir de una situación aparentemente simple. Éste es el patrón que explota la pareja creativa formada por Lluïsa Cunillé, en la autoría, y Albert Arribas, en la dirección. El jardí y El gos muestran también este esquema. Dos intérpretes en el escenario dramatizan reencuentros, encuentros y coincidencias que todo lo desquician y todo lo cambian. Sin embargo, esta vez la complejidad aumenta porque los fantasmas que transforman el rumbo de la protagonista son diversos. Y todos representados por una mayúscula y sublime Berta Giraut, que dibuja con traza y agilidad las características de tres personajes muy distintos entre sí. La precisa dicción de los distintos acentos que toman […]

El collar de la reina és una història d’embolics reals i reials, basada en fets reals i personatges reals, que va sorgir després d’escoltar un pòdcast de ràdio, en el que es parlava de la història d’un collar, el collar més valuós de tots els temps. Conegut com El cas del collar va ser una estafa que va tenir per víctima, en 1785, al cardenal de Rohan, bisbe d’Estrasburg, i en el que es va veure implicada la reina Maria Antonieta. Aquest fet, tan novel·lesc, ha estat el tema principal de nombroses obres literàries, com la novel·la homònima d’Alexandre Dumas o el poema El Gran Copto de Goethe. Però no ha estat fins ara, que se n’ha fet una obra teatral. […]

Observin aquests fills de puta és una comèdia que vol reflexionar sobre qui, o els qui, decideixen realment sobre el nostre futur. Sobre aquells llocs i condicions en què es prenen les decisions que conformaran el nostre mode de vida. Sobre com la corrupció està normalitzada al nostre dia a dia, amb l’única diferència que uns roben diners públics i altres només bolígrafs a Disneyland. Torno a una nova proposta de Dúo Fácil. Si ja vaig riure de valent amb “Bollywood, Bombay, Barcelona” la primera proposta que vaig veure d’ell, i amb “Y me morí” ja tenía ganes de veure aquesta proposta. Ara ja no són els tres integrants de les anteriors propostes, ara Francesc, Marc i l’Abel s’han unit a […]