Tot el que passarà a partir d’ara és una obra que explora la vivència de la mort des de la perspectiva d’adolescents, a través d’una mirada sensible i profunda. La directora Glòria Balañà i Altimira i el dramaturg Joan Yago ens conviden a reflexionar sobre com els joves, sovint de manera inesperada, s’enfronten a la pèrdua d’éssers estimats i a la incertesa del futur, en un context on les emocions i les situacions de la vida quotidiana es veuen trasbalsades per la presència d’aquesta realitat.
A través de la propera mort del pare, veient com la vida d’un adolescent es veu trastocada i veiem la fragilitat de la vida i la necessitat de trobar-ne sentit a la pèrdua d’un esser estimat. Podem veure les preocupacionsque els adolescents poden sentir davant aquesta experiència i aprendre molt.
El treball de Nil Cardoner en Tot el que passarà a partir d’ara és absolutament barbar. La seva interpretació és magnificada i profunda, aconseguint captivar el públic des del primer moment. En només 90 minuts, Cardoner ens fa viatjar a través de totes les seves experiències i emocions davant de la mort, aconseguint transmetre la complexitat de les vivències d’un adolescent que s’enfronta a una pèrdua.
La seva capacitat per equilibrar moments de vulnerabilitat, tensió i fins i tot humor, fa que el personatge sigui completament real i proper. El seu treball, ple de matisos i emoció, ens guia per un viatge transformador, demostrant una vegada més el seu gran talent i la seva sensibilitat per abordar temes tan profunds. És un treball destacat que sens dubte deixa una empremta en l’espectador.
No podem oblidar el gran text que fa Joan Jago i Glòria Balañà per aconseguir-ho.
Aquesta obra pot ajudar els joves a entendre millor les seves emocions i com gestionar-les davant de situacions doloroses, mentre els proporciona eines per afrontar el dol i la incertesa de la vida.
Sens dubte, és una experiència que val la pena viure, i una obra que podria ser clau per a moltes generacions, ajudant-nos a tots a parlar obertament sobre la mort, un tema que ens toca a tots, sense importar l’edat.
Podeu llegir la resta de la meva opinió al següent enllaç