Recomendaciones

No siempre se da el momento para que pasen las cosas. En ocasiones, se avanzan o se pierden instantes y relaciones que podrían haber tenido futuro, o no, si se hubieran producido en temporalidades diferentes. Eso no quita que algunas pasiones y comportamientos desafíen estas supuestas reglas y jueguen mientras se 20 años después de la anterior representación, Josep Maria Mestres retoma la dirección del texto de David Mamet, una comedia victoriana de amor y poder que se podría trasladar perfectamente a la época actual. Tres personajes, la dueña de la casa, su amiga y la sirvienta, comparten confidencias y sentimientos en el resguardo de cuatro paredes. El texto, satírico y muy divertido, engancha desde la primera intervención y va […]

El perro del hortelano, dirigida per Paco Mir (membre del conegut trio còmic El Tricicle i que no podem deixar d’indicar-ho per situar a la gent), és una versió fresca i entretinguda del clàssic de Lope de Vega. Aquesta obra de teatre, que és una de les més representatives del Segle d’Or espanyol, ha estat adaptada per Mir amb un estil més lleuger i humorístic, sense perdre l’essència de la comèdia original. Els actors fan una interpretació àgil, amb un gran domini del ritme còmic. La dicció és clara i ben treballada, permetent al públic connectar amb el llenguatge del segle XVII, però amb una actualització subtil que fa l’obra més accessible a l’espectador modern. El treball corporal dels intèrprets […]

Hemos visto en los últimos años a Roberto G. Alonso actuando para otros (A mí no me escribió Tennessee Wiliiams, El gran teatro del mundo, Els homes i els dies), involucrado en proyectos de cabaré (Cabaré 13, Laberitnt Streaptease, Jo travesti) o bien dirigiendo el movimiento o las coreografías de algunas obras de texto (Afanys d’amor perduts, L’hort de les oliveres). Serían innumerables los espectáculos en los que se ha visto inmerso, de una forma o de otra, en los últimos años. Pero todo esto no nos tiene que hacer olvidar los orígenes: de donde sale el artista, la compañía de danza que crea hace más de 20 años, etc. Y es que por encima de todo, Alonso es uno […]

Un matrimoni de Boston, de David Mamet, torna als escenaris, quasi vint anys després de la seva estrena al Teatre Lliure de Montjuïc, en una nova versió dirigida pel mateix Josep Maria Mestres, on l’Emma Vilarasau assumeix el paper de l’Anna, originalment interpretat per l’Anna Lizaran, la Marta Marco interpreta el personatge de la Claire, paper que en la seva estrena original va interpretar l’Emma Vilarasau i l’Emma Arquillué, que s’incorpora a la producció, en el personatge de la criada Catherine, que en el 2005 havia interpretat la Marta Marco. Un matrimoni de Boston és una obra de teatre que gira al vol­tant de dues dones que intenten sobreviure en una societat de finals del segle XIX dominada pels homes. […]

Quin text menys Mamet aquest de Mamet… Aparentment, una comèdia frívola (bé és cert que prou audaç per defugir els estereotips del gènere) amb ressonàncies de Les amistats perilloses, però sense la cruesa a què ens té acostumats el dramaturg americà. Ara bé, potser no ho és tant d’ingenu Un matrimoni de Boston… LesLes dues protagonistes (els personatges interpretats per Emma Vilarasau i Marta Marco, respectivament) discuteixen, s’enfaden, s’insulten, perden els nervis, tenen atacs d’ira, i només troben consol, ah!, quan tenen l’oportunitat d’humiliar la criada (Emma Arquillué), de manera que, indefectiblement, a cada escena de maltractament i discriminació classista de la criada, n’hi succeeix una de reconciliació de les amants. Més mametià del que semblava, doncs. És aquest joc […]

Hace casi veinte años la primera versión en catalán de Un matrimoni de Boston supuso una auténtica revelación. El texto afilado y punzante de David Mamet –un autor muy en boga a finales de los noventa-, así como la nueva reunión de Lizarán y Vilarasau fueron puntos muy importantes y decisivos como para mitificar un montaje del que todavía se habla. Ahora vuelven los mismos personajes, con las mismas mentiras, las mismas trampas y las mismas manipulaciones. Mamet en estado puro, aunque sea disfrazado de época. Quizás lo que más sorprende la primera vez que te enfrentas a esta obra es que es muy divertida. El hecho de trasladar una pareja de lesbianas al Boston de finales del XIX y […]

L’obra Un matrimoni de Boston, actualment en cartellera a La Villarroel, és una producció que destaca tant per la qualitat interpretativa com pel seu significat simbòlic. Dirigida per Josep Maria Mestres, compta amb un repartiment excepcional encapçalat per Emma Vilarasau, Marta Marco i Emma Arquillué, tres grans actrius del panorama teatral català.El muntatge actual també és un homenatge a Lizaran, ja que Vilarasau interpreta el mateix paper que ella va fer el 2005.L’obra brilla gràcies a la intensa química que es genera entre tres grans actrius del panorama català: Emma Vilarasau, Marta Marco i Emma Arquillué. La seva complicitat és palpable des del primer moment en què comparteixen escenari, creant una tensió emocional i dramàtica que manté el públic completament […]

Tras el éxito de público y crítica en su estreno el verano de 2023 en el Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida y su posterior paso por los Teatros del Canal, ha vuelto a Madrid La comedia de los errores. Un espectáculo dirigido por Andrés Lima donde el enredo y el humor popular se combinan para crear un puro divertimento escénico. Pepón Nieto, Fernando Soto, Santiago Molero, Avelino Piedad, Rulo Pardo y Esteban Garrido forman el sexteto actoral que da vida a más de una veintena de personajes. La comedia de los errores, también conocida como La comedia de las equivocaciones, es la obra de teatro con la que William Shakespeare se presenta en sociedad. Con 25 años estrena […]

Turisme Rural es una comedia repleta de giros inesperados que hacen que el espectador se mantenga en tensión en todo momento. Galceran y Belbel son los responsables de esta obra cuyos enredos, a veces un poco forzados o demasiado largos, nos llevan a situaciones inverosímiles que desembocan en un final inesperado. Los cinco actores que están sobre el escenario juegan con los diálogos para hacer que nos metamos en la historia, aunque en algún momento puedan parecernos excesivamente estridentes todo está minuciosamente pensado. El decorado es el salón de una casa rural en la que la pareja protagonista va a pasar un fin de semana romántico. Los diferentes elementos de este salón forman también parte de la historia: por ejemplo, […]

Al llarg de la nostra vida sempre hi ha un seguit de personatges als quals, posant-li només l’article al nom i cognom, es crea un consens al voltant de la identitat d’aquesta persona. En el cas que ens ocupa, fer referència a «la Comes» és fer referència a «la Comes», perquè no hi ha ningú més que ella i no hi ha ningú més com ella. Els catalans, que som els que més acostumats hem estat a veure-la a escena o a la pantalla petita, som conscients d’aquesta afirmació i podem sentir-nos afortunats de compartir espai-temps amb ella. Generacionalment, tot i que ja fa massa que dura aquesta tirallonga, podríem considerar-la -gairebé- una mena de zeitgeist. Doncs podem connectar un […]

La búsqueda de la propia esencia, el espíritu de superación, el deseo de llegar a superar a alguien o de hacerse un nombre. El aburrimiento, el privilegio, el egocentrismo, la desesperación, la tristeza o la falta de sentido. Hay muchos elementos que hacen que una persona elija un camino u otro, donde centrar sus esfuerzos y sus objetivos. Al final, la individualidad y el orgullo, muchas veces, acaban produciendo finales inesperados. Es verano y la familia y los amigos que forman esta obra se reúnen en una casa al lado de un lago. Allí se encuentran unas personas no muy contentas con su vida, aunque lo aparenten, que se han conformado con aquello que tienen o creen que pueden tener. […]

Dins el 19è Festival Internacional de Putxinel·lis de La Puntual, hem pogut veure l’espectacle Impossible?, de la companyia Frobvia, en coproducció amb el Teatre Lliure. Tal com defineix la mateixa companyia, aquest espectacle mostra com fer possible l’impossible. Una història d’una gran bellesa visual i plàstica que està pensada per a fer reflexionar tant al públic menut com adult. Dues històries, amb dos personatges com a protagonistes que et parlen de com n’és d’important treballar en comunitat per aconseguir canvis dins la societat. És la representació gràfica de la unió fa la força i entre tots podem fer d’aquest un món millor. A escena, una caixa de fusta on passa l’acció. Una escenografia feta de paper, personatges fets amb mans […]

Aquest cop tornem al Teatre Borràs. Ja sé que és una comèdia a l’ús per riure i poc més, però amb ganes de seguir la setmana amb un petit somriure. “Turisme Rural” és una comèdia teatral que ens transporta a un entorn aparentment idíl·lic: una casa rural perduda enmig de la natura, on diversos personatges amb motxilles emocionals molt diferents es troben per passar uns dies de desconnexió. El que promet ser una estada relaxant es converteix ràpidament en un còctel de malentesos, tensions i situacions còmiques que posen de manifest les complexitats de les relacions humanes. Ens regala una comèdia d’embolics amb tocs subtils de terror, però sempre sense deixar de ser fidel al seu gènere còmic. Amb un […]

Poques vegades em passo 3h gairebé seguides somrient com una nena mirant un musical… I n’ha estat el cas. Paula Malia és una actriu 360º, canta, actúa, és graciosa… i al costat de la Diana Roig, fan un tàndem tremendissim. Els ballarins, el coro, els personatges masculins… És un autèntic show. I cal parlar també de la direcció que no s’ha limitat a representar i posar atrezzo sino que hi hagut moments estèticament molt macos i moltissima força a les intencions! Em pregunto les hores que han estat per ordenar tot això! Son varies les ments pensants que li han volgut, tot respectant el format clàssic del musical, donar-li un toc diferent, i se n’han sortit. Es barregen varis temes: […]

Parece ser cierto que hubo un encuentro Napoleón-José I en Vitoria cuando la guerra de la independencia ya había empezado a extenderse por toda la península y amenazaba al “francés” para retirarse. Napoleón vio que se perdía esa zona de expansión y fue a apoyar y respaldar a su hermano. La diferencia de carácter entre ambos hermanos es evidente. Napoleón es encarnado por Pau Roca. Él es fuerte, ambicioso, arrogante frente a un hermano débil, frágil y empequeñecido. David Bagés es Pepe Botella llamado así sarcásticamente por los españoles por su afición a la bebida. Ambos interpretan a maravilla sus papeles. Hay un tercer personaje, el mameluco Rustam, esclavo de Napoleón interpretado magistralmente por Oriol Guinart. Él está presente en […]