Recomendaciones

El Teatre Nacional de Catalunya commemora el 2025, any Guimerà, amb la programació de L’aranya, una tragèdia en tres actes que parla sobre tensions personals extremes en un petit món menestral tancat. Una obra de Guimerà que Jordi Prat i Coll ha portat al seu terreny. Tot i que és un dels textos menys coneguts de Guimerà, és la segona vegada que s’estrena a Catalunya. La primera vegada va ser al Teatre Romea de Barcelona l’octubre de 1908. Va ser escrita el 1906 en castellà i va ser al 1908 que es va traduir al català per ser representada per la companyia del Teatre Català. El text que ha reescrit Prat i Coll ha estat editat el 2024 i podeu […]

La Majordoma, escrit i dirigit per Josep Maria Miró, és el segon monòleg del Tríptic de l’epifania que es va iniciar amb El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc, i que està integrat per tres textos per un únic intèrpret. El primer text és un monòleg format de diversos monòlegs pensat per ser interpretat, indiferentment, per un home o una dona, mentre que aquest segon text és un monòleg escrit per ser interpretat per una dona. El primer text va ser interpretat per l’actor Pere Arquillué i aquest segon text és l’actriu Rosa Renom qui es posa en la pell del personatge. Dues actuacions dignes del reconeixement més gran al qual poden aspirar tot professional de […]

A veces se empiezan viajes con un sueño concreto, un objetivo a conseguir por el cual, en principio, se está dispuesto/a a todo. Pero muchas veces este sacrificio no hace que se llegue a donde se esperaba y la desilusión hace que se replantee que es realmente aquello que se quiere. Siempre pasa algo que funciona como catalizador de una decisión que cambiará el rumbo de la historia, en ocasiones este hecho es excepcional. Quan la vaig conèixer es un texto de Jonathan Tolins adaptado e interpretado por Daniel Anglès que explica como un actor viaje hasta Los Ángeles para hacer realidad su objetivo como joven enamorado del idealismo de hacer una carrera como intérprete y llegar a la cima. […]

Con los textos de Alguer Miquel, la dramaturgia de Eduard Solà y dirigido por Lluís Danés se ha construido un espectáculo de una belleza indescriptible. Unos personajes fantásticos, se han refugiado en una torre huyendo de todo lo que no nos gusta del mundo exterior y que no podemos cambiar. Es una construcción milimétrica entre la música de Giacomo Puccini, un circo de una calidad extrema y una vistosidad en la escenografía de Carles Berga y del vestuario de Mercè Paloma. Las escenas se van sucediendo siguiendo un texto, un tema conocido de una ópera de Puccini y un trabajo de circo. Estos tres elementos combinados de forma perfecta creaban un silencio reverente en un Liceo lleno de niños. Ellos […]

Unas primeras notas musicales pueden marcar el compás de aquello que se intuye como una experiencia que dejará poso, que establecerá un momento distinguido en la memoria. Aunque no lo parezca, es difícil establecer una conexión inmediata con un acto compartido en comunidad, pero es que hay vecen en que no se puede hacer más que dejarse llevar. Chicago se estrenó hace 50 años en Broadway (1975), con música de John Kander, letras de Fred Ebb y libreto de este y Bob Fosse, y se basaba en la obra teatral del mismo nombre publicada por Maurine Dallas Watkins, casi 50 años antes del musical. Qué coincidencia de separación temporal. Ubicada en la era del jazz, y aprovechando los hechos reales […]

Comencem amb un cos a terra, tal com passava a El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc, primera part del “Tríptic de l’epifania” que Josep Maria Miró escriu en forma de monòlegs que giren al voltant de la destrucció de la bellesa, de l’agressió del cos de l’altre. La majordoma és, per tant, el segon monòleg del tríptic, en aquest cas, per a una actriu i una sola veu (a diferència de El cos més bonic… que feia pensar en Rashomon tant com en Twin Peaks), la de la majordoma, que ens explica, mitjançant una estratègia narrativa habilidosa i efectiva, els fets ocorreguts en dos moments diferents del seu passat. Desconec fins a quin punt Miró […]

La literatura d’Erri de Luca es forja a partir d’una prosa succinta i destre que mira de carregar (sense ser carregosa) les frases amb el poder de la precisió. Els continguts que sovintegen les novel·les de l’autor italià no defugen mai la controvèrsia o la història recent del seu país, com és el cas d’Impossible. L’assumpte que, entre d’altres, posa en joc L’impossible és la pugna entre el poder de l’estat (més aviat del capitalisme) i els qui l’han desafiat i han actuat al marge del sistema. El sistema judicial (representat pel fiscal, un Bernat Quintana que atorga un aire sorneguer al personatge) té una opinió interessada i busca arguments per a confirmar-la, en lloc del procés invers que hauria […]

A partir de un hecho real y muy concreto –el curioso sótano de la casa de Barbra Streisand-, Jonathan Tolins escribió un monólogo divertido y nostálgico que se representó con éxito en el Off Broadway. Esta obra, que no dura mucho más de una hora, hará las delicias de todos los mitómanos, porque si una cosa tiene la famosa cantante son fans y seguidores incondicionales. En estos sesenta minutos se habla de su gusto por la decoración, de algunas de sus películas más emblemáticas, de sus trajes más famosos, de sus amantes y maridos… e incluso de un proyecto imaginario que hace volar la imaginación: una nueva versión cinematográfica de Gypsy, de Arthur Laurents, Jule Styne y Stephen Sondheim. Ahora […]

Entre els processos de desromanització que els estudis i les expressions culturals i artístiques estant duent a terme els últims anys, potser el ballet no ha estat prou tractat, si més no, els textos dels ballets clàssics i els personatges femenins que els protagonitzen (una altra cosa és els rols de les ballarines en les companyies… que sí que ha format part del debat). L’últim projecte del coreògraf i ballarí Guillem Mont de Palol, Danses romàntiques (que ja es va estrenar al Mercat a 2024) suposa un primer intent, a l’escena teatral barcelonina, d’acostar-se a Silphyde, Sherezade, Coppelia o Giselle amb perspectiva de gènere per preguntar-nos quina és la naturalesa d’aquests personatges i què és allò que els mou, allò […]

L’estrena de Chicago El Musical a Barcelona ha estat una experiència fascinant en tots els sentits. La posada en escena em va captivar completament: un treball impecable que combina elegància i dinamisme, amb una coreografia que embolcalla l’espectador des del primer moment.Un dels aspectes més impactants és la decisió encertada de situar l’orquestra en primer pla a l’escenari, fent que es converteixi en un protagonista més. Els músics, d’un nivell excel·lent, donen vida a cada nota, aportant una energia palpable que s’encomana al públic.La música en directe és, sens dubte, una de les grans virtuts d’aquest muntatge. Cada tema ressona amb una força i una precisió espectacular, connectant a la perfecció amb l’atmosfera de l’obra. Sincronització total entre músics i […]

Todo el mundo es consciente que su actitud y manera de ser se adapta y acopla a aquellas personas con las que interactúa. No es lo mismo quien se es con la familia, con los amigos y amigas o en el trabajo, por ejemplo. Aunque siempre quede una pequeña esencia de quienes somos en cada uno de los personajes que interpretamos, el código cambia y también la reacción que esperamos o encontramos. Con el texto de Prosopopeya Pablo Macho Otero aborda la crisis existencial de un actor que busca esconderse bajo las máscaras de sus personajes al mismo tiempo que duda de quien es realmente. Y mientras intenta discernir entre esta dicotomía, aborda el mito del “yo” bajo el paraguas […]

És una qüestió de gustos: reconec la meva feblesa pel teatre filosòfic i dialèctic. I L’Impossible n’és un paradigma. Es tracta d’un cos a cos entre un home que no pot demostrar la seva inocència i d’un fiscal que per molt que ho intenti, no pot presentar una acusació ferma contra ell. Com demostrar que un aïllat i solitari accident de muntanya entre dos enemistats és o no és realment fortuït? Alternant monòlegs de l’acusat i les interrogacions amb el fiscal ens anirem figurant no el que va passar aquell dia fatídic sinó tot el passat de traició i fraternitat que uneix el mort i l’acusat. Impossible es basa en la novel·la homònima d’Erri de Luca, l’escriptor italià que va […]

Obra necessaria. Necessaria perquè de l’horror de la guerra n’han tret el refugi de la lectura. Son la prova de que a través de la lectura (i la cultura en general) et permets viure de nou. Iban Beltrán (i equip sencer) fan una proposta magnífica. Tot encaixa: les coreografies, esteticament precioses, les llums i efectes especials, que s’apropien de l’espai juntament amb l’escenografia, gens pretenciosa, la dinàmica de l’audiovisual tota l’estona present on els intèrprets hi participen en directe i van creant amb la càmara i les pantalles la biblioteca. La Laura Rosel narra la historia i reprodueix les converses que la Delphine Minoui, autora del llibre en el que s’ha basat la obra, manté amb els nois, mentre que […]

IMPRESSIONANT! IMPRESCINDIBLE! Chicago El Musical reuneix tots els elements per convertir-lo en un dels millors musicals de la història. Es va estrenar el 26 de novembre de 2009 al Teatro Coliseum de Madrid i després de fer gira per diferents ciutats arriba al Teatre Tívoli de Barcelona. Chicago és un musical que ens submergeix al Chicago dels anys vint, època de la prohibició de l’alcohol, el poder dels gàngsters i la dels bars clandestins. Basat en una obra del mateix títol de 1926 de la reportera Maurine Dallas Watkins, que va ser enviada el 1924 pel Chicago Tribune a cobrir els judicis de les assassines Belva Gaertner i Beulah Annan. Es tracta d’una història que parla sobre el món de […]

Cuando alguien pregunta cuál es el mejor musical de la historia siempre se pone en marcha una ardua discusión en la que aparecen gustos, estilos y nombres muy diversos. Uno de los que siempre aparece es Chicago, un musical que parece representar el estilo Broadway y que remite a nombres que ya forman parte de la leyenda del género: Fred Ebb y John Kander, Bob Fosse, Gwen Verdon, Chita Rivera, Liza Minnelli, Ann Reinking, Bebe Neuwirth, Joel Grey, Ute Lemper, etc. Todos ellos han formado parte, en algún momento u otro, de este musical que no empezó de la mejor forma, puesto que en el 1975 quedó un poco eclipsado por otro título emblemático, A Chorus Line. Cuando se recupera […]