Recomendaciones

Ahir vaig tornat a veure El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc al Teatre Romea i he tornat a gaudir-la com la primera vegada que la vaig veure a Temporada Alta de 2021. L’obra, dirigida per Xavier Albertí, escrita per Josep Maria Miró i interpretada per Pere Arquillué és una autèntica joia teatral que ningú s’hauria de perdre. Tres grans de l’escena catalana. Intel·ligència, virtuosisme i perseverança. Gent treballadora que estima el seu ofici. El text, guanyador del XLV Premi Born de Teatre 2020 Cercle Artístic Ciutadella, és realment magnífic. Potent, ddurperò a la vegada poètic i entendridor. J.M.Miró ens mostra una societat corrupte que ha estat creada pels mateixos que la critiquen. El cos més […]

Esta obra es un despliegue de talento teatral que sorprende, divierte y hace reflexionar. Durante un monólogo de poco más de una hora, el dramaturgo uruguayo Gabriel Calderón se basa en unos de los personajes más despiadados de Shakespeare para poner en escena con gran sentido del humor, no sólo los límites de la ambición humana, sino una reflexión sobre el valor del teatro y la cultura. Joan Carreras interpreta a un actor de segunda, lleno de frustración y resentimiento que por fin ha conseguido el papel que merece, ¡Ricardo III! Mientras explica la tragedia de Shakespeare a un público al que desprecia y ningunea, relata el proceso de montaje de la obra, donde también humilla a sus compañeros. Pero […]

El poder de l’actor Pere Arquillué per interpretar personatges diferents (homes, dones, adolescents, nens petits) no és cap descobriment, però a cada obra podríem dir que ho millora, que s’hi troba més còmode. I així es percep en “El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc”, que es podrà veure al Teatre Romea fins al 24 de setembre. Si l’actor s’hi troba còmode, l’espectador es remourà per dins, i potser també a la mateixa cadira. No hi ha salvació possible per a als personatges d’un poble que viuen atrapats per la incomprensió, pel pes del seu turment infantil, per la impossibilitat de sortir-se’n de les mirades inquisidores d’uns veïns que no accepten la diversitat. Com a bona […]

D’uns anys ençà ha aparegut un nou terme dins de la creació de la ficció, que és el del worldbuilding. Aquest és el de la definició de tota la cosmogonia i geografia (humana o no) d’un univers de ficció. Sembla, però, que la definició d’aquesta realitat que inclou, sovint, les mateixes lleis de la física és quelcom nou, però és possiblement l’exercici més antic de narrativa que coneixem, ja que aquest ens pot portar a les primeres escriptures humanes que defineixen el món -en aquell moment- conegut o no en funció al coneixement i tècnica de qui la desenvolupa, però aquesta tècnica d’escriptures sagrades i d’altres ficcions també la trobem en els universos de Tolkien (desenvolupats aquests a partir dels […]

El 1975 Miguel Delibes escribía la novela Las guerras de nuestros antepasados, una fuerte crítica al absurdo de la violencia y especialmente de las guerras. Incluso diría que va del absurdo de la naturaleza humana en general, con personajes que se mueven por sus instintos y un protagonista –de nombre, Pacífico- que se enfrenta al “garrote vil” por honestidad y sacrificio. Un protagonista que proviene de la España rural (lo que ahora quizás denominaríamos “la España vaciada”) y que va desgranando, desde la prisión, una vida tan real como esperpéntica. No es extraño, sin embargo, ver novelas de Delibes encima de los escenarios, transformadas en famosos monólogos (Cinco horas cono Mario o Señora de rojo sobre hondo gris) o piezas […]

És irresistible tot el que passa a l’escenari del Romea al llarg de l’hora i mitja de representació d’El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc. Podem mirar d’esbrinar quins són els elements que entren en joc per a conformar un muntatge tan reeixit com aquest, i de seguida pensem en la interpretació polida i el dir mig salmòdic de Pere Arquillué, en la posada en escena lliure d’escarafalls de Xavier Albertí o el text impecable de Josep Maria Miró, però alguna cosa se’ns escapa, aquell quelcom que sobrevola la sala d’un teatre quan allò que està passant és misteriós. A escena, l’actor, i un focus de peu del qual el protagonista se n’allunya i s’hi apropa, […]

Sempre he dit que rere algunes reunions familiars o d’amics, hi ha molta falsedat, que molt ji, ji, ja, ja, que tot és fantàstic…, però no és del tot cert. No tots pensem igual, ni a tots ens agraden les mateixes coses, ni tenim la mateixa opinió sobre algunes actituds o fets. Els motius poden ser diversos: més lleus als quals no els donem importància, o més greus que ens fereixen o molesten de manera personal. Però callem. Callem, per respecte? Per no entrar en conflictes? Per no trencar llaços familiars o d’amistat? Una vegada vaig llegir que la comunicació és una muntanya russa que té el seu punt de caiguda lliure quan diem realment el que pensem. Martin Luther […]

A veces las palabras conforman una montaña difícil de escalar no tanto por su complejidad, sino por la falta de entendimiento de su significado, de la verdad que atesora. A menudo alejarse de estas palabras es más fácil que hacer un esfuerzo por descubrir qué esconden. En esta obra Joan Carreras es un actor que se prepara para interpretar el papel de su vida: Ricardo III. Enamorado del personaje, por sus palabras y el significado que encuentra en cada verso escrito por William Shakespeare, ve en esta obra como una oportunidad para dejar atrás los papeles secundarios y ser reconocido. Su ambición lo empuja en este trabajo, pero también el amor que profesa por el teatro. Gabriel Calderón sabe combinar […]

La fisiognomia, una branca de la qual ja coneixem com és la frenologia per programes de ciències ocultes mediàtics, és la paraciència que estudia la fisonomia humana i estableix a partir d’aquesta el seu comportament. Una mena de llenguatge verbal instintiu del tot acientífic que anteposa els prejudicis personals i fòbies dels altres envers el físic dels altres i que durant anys ha servit de guies per a la representació escènica i pictòrica, però que bé sabem que no és més que una paraciència sense cap fonament i que només serveix per, en moltes ocasions, ridiculitzar als enemics socials i polítics. És aquesta mateixa fisiognomia la que establia que els agraciats portant de la gepa gaudien sovint de la traïdoria, […]

“Amor a Mort” es el título de esta obra y es lo que hemos vivido en las novelas, en la literatura más seria, en las óperas, las canciones, las películas. Por amor se mata y por amor se muere en forma de tristeza o suicidio. Está impregnado tan a fondo en la historia de la humanidad, en nuestra historia y en nuestra sociedad que los cambios sociales y todos los esfuerzos que se han hecho y hacen los movimientos feministas y los diferentes “orgullos” son insuficientes. Brigitte Vasallo nos ha hecho pensar sobre otras formas de relacionarse afectivamente, rompe con el amor romántico como modelo posesivo, limitado, absorbente y destructor. Siendo como es un referente, no la hemos encontrado entre […]

Amor a mort es una pieza de cabaret reivindicativo –como marca el género- con canciones y pequeñas escenas. Se trata de reivindicaciones feministas, sin esconder cierto activismo consciente, que en ocasiones parecen alejarse del tema que se presenta como excusa: el amor y las dificultades para encontrarlo, mantenerlo o liberarse. Algunas historietas parecen algo forzadas, pero en todas aquellas obras que cogen textos de varios autores esta diferencia es un peaje que hay que aceptar. Además, el cabaret lo acepta casi todo, y al final la mezcla -obviando alguna salida de tono o alguna justificación innecesaria- acaba obteniendo un gran resultado. Una parte muy importante de Amor a mort, tratándose de un espectáculo musical de pequeño formato, es la música […]

La pregunta Què és l’amor?, és el punt de partida d’Amor a mort, el quart espectacle de The Feliuettes, una companyia que va néixer el 2015 amb l’espectacle The Feliuettes, un thriller festiu amb cançons de Núria Feliu. Es tracta d’una creació col·lectiva entre The Feliuettes (Laia Alsina i Riera, Maria Cirici i Laura Pau), la dramatúrgia de Xavi Morató, Mireia Giró, Adriana Segurado, Laura Pau, Laia Alsina Riera i Eu Manzanares (dramatúrgia i direcció) i la música i cançons dels compositors Arnau Tordera, Gerard Sesé i Ariadna Cabiró. La música, protagonista juntament amb el text, és interpretada pel pianista Modesto Lai, que a banda de tocar durant tot l’espectacle també hi participa en algun esquetx. La posada en escena […]

L’especulació immobiliària és un tema tan atemporal que quan el situem en una obra pre-olímpiades no hi apreciem cap canvi. Els rapinyaires és aquesta obra: pre-olímpica i en un entorn rural. L’especulació no fa distincions espai-temps i el que val per una Barcelona moderna també ho fa per un poble perdut si s’hi preveu algun tipus de negoci. Els protagonistes són un parella de ciutat que fuig al poble a la recerca de salut. Però allà no hi trobaran un món idíl·lic sinó més aviat hostilitat. Per part de qui? De l’alcalde i la seva tieta que faran i desfaran per fer-los fora del poble. Res ni ningú serà el que sembla en aquesta divertida comèdia de Roc Esquiu. Una […]

Els rapinyaires se presenta como una comedia negra, con pequeño misterio de fondo, pero con un claro mensaje: hablar de la corrupción inmobiliaria, de la especulación y de ciertas actitudes de “rapaz” en la Cataluña preolímpica. Es bueno tener en cuenta este último dato, ya que si no fuera porque se habla del 1985 al principio de la obra o porque se citan algunos datos concretos al final quizás podría pasar desapercibida… Y es que las acciones inmobiliarias de dudosa moralidad se han dado en el pasado y siguen dándose también a día de hoy. Roc Esquius nos ofrece un texto que empieza de forma excesivamente expositiva y que se orienta, poco a poco, hacia una comedia bastante convencional hasta […]

Hoy era el último día de la programación de la temporada de esta obra de Michela Murgia. Es un homenaje a una gran mujer que murió el pasado 10 de agosto a los 51 años de edad. Murgia fue escritora, dramaturga, ensayista y columnista además de novelista. Era también feminista y activista de izquierdas. Istruzioni para diventare fascisti es un ensayo que nace en un momento en el que los movimientos de extrema derecha Casapound y Forza Nuova, comienzan a conseguir resultados electorales. Es un momento en el que para nosotros también es actualidad. Este ensayo se publicó en catalán por Editorial Empúries en 2019. Dirigido por Miquel Gorriz, Mercè Aránega es la protagonista de este monólogo sobre el ensayo […]