Recomendaciones

El text de Mike Bartlett planteja dues reflexions interessants, d’aquelles que t’endús a casa, de les que et seguiran tota la setmana com un nuvolet sobre el teu cap: quina és la responsabilitat dels pares en la felicitat futura dels seus fills, d’una banda, i com cada generació falla, sense ser-ne conscients, a la següent. La Sandra (Laia Marull) i el Kenneth (David Selvas) són futurs boomers i, per tant, la primera generació de les últimes que haurà viscut millor que els seus fills. S’enamoraran, es casaran, tindran fills, es divorciaran… Seran els “hippies” dels seixanta que donaran el braç a tòrcer quan el neo-capitalisme de Margareth Tatcher desfaci tot el que les dues dècades anteriors havien aconseguit pel què […]

Què estem disposats a fer per la família? Els vincles familiars han de ser incondicionals? Què defineix qui és la família de cadascú? Escrita i dirigida per Israel Solà, Austràlia és una comèdia dramàtica sobre els límits de les relacions familiars. L’espectacle comença quan dues germanes viatgen des de Barcelona fins a l’altra punta del món per tal que una d’elles pugui donar un òvul a la tercera germana, que viu a Oceania i que té dificultats per ser mare amb la seva parella. Però el que havia de ser un mes de retrobaments i gestions pràctiques esdevé una prova de foc per a la relació entre totes tres. L’Elena (Ester Cort) és una dona vitalista, fotògrafa, que està disposada […]

Comença la cinquena edició del Cicle de memòria històrica a la Sala Fènix, un cicle que enfronta alguns fets i temes de memòria històrica a través del teatre amb obres de recerca i posades d’escena emotives i impactants. Enguany obra el cicle L’enterrador de Gerard Vázquez, una obra teatral de ficció basada en les vivències i testimonis de diverses persones. Tot i que el protagonista, l’enterrador i els fets que s’expliquen són reals, la història que se’ns presenta és del tot fictícia. L’obra, comença amb la cançó La hija de Juan Simon interpretada per Antonio Molina. Pell de gallina! L’espai escènic està marcat a terra amb cinta adhesiva. L’acció passa dins i fora del requadre. Per tal de no fer […]

És habitual, dins del vessant més fosc de l’anomenat neo-folk, que s’abordin tota mena de conflictes bèl·lics i polítics amb més o menys encert. El neo-folk, almenys en la seva versió més fosca, no és pas hereu del renaixement de la música popular a la dècada dels seixanta, sinó la perversió d’aquesta a partir de la música industrial, buscant l’origen del mal i volen rescatar les cançons que, potser, podrien cantar els soldats alemanys durant la segona gran guerra. D’aquí sorgeixen bandes com Death in June o Sol Invictus, on el paganisme, la desesperació i les lletres críptiques presideixen el gènere. Aquesta morbosa perversió que poc té a veure amb Joan Baez, amb el pas dels anys, ha mirat de […]

Es una historia de amor en la que aparece la mentira por el miedo a ser rechazado. Son historias eternas que pueden darse en cualquier relación entre dos personas. En este caso es una historia verídica que ocurrió hace 3 años en el barrio madrileño de Malasaña y que tuvo un eco mediático importante. Una agresión homófoba que no fue, una denuncia que fue mentira y que tuvo consecuencias entre las comunidades LGTBI porque cuestionaban los delitos de odio aunque según el último informe de la Fiscalía General del Estado, las condenas por denuncia falsa desde 2009 suponen un 0,0074% del total. Estos datos son utilizados por el director de la obra, Nelson Valente en algún momento de la obra […]

Deixeu-me dir que ens trobem davant d’un rara avis: un monòleg còmic, dirigit directament al públic i summament intel·ligent. I és així, intel·ligentment, com tracten l’espectador a Hamlet.01: en primer lloc, donant per suposat que tothom està avesat tant a la figura més emblemàtica de Shakespeare com als grans clàssics i, seguidament, fent acudits sense haver de recórrer a la vulgaritat. Potser no és doncs casualitat que l’obra guanyés el Premi Butaca 2022 al millor espectacle de petit format. Sergi Belbel ha creat un text dinàmic, fresc i contemporani – en clau stand-up comedy– on el propi personatge de Hamlet revisa el primer acte d’aquesta obra amb clau d’humor. ¡Mai el fantasma de Hamlet (pare) havia estat examinat entre tantes […]

Dimarts vaig anar a l’estrena de The Rocky Horror Show al Teatre Coliseum, lloc de partida de la seva gira europea especial 50° aniversari de la seva estrena, amb la mateixa producció que a Londres, en versió original (anglès) i subtítols en castellà. Estrenat el juny de 1973 al Royal Court Theatre de Londres, The Rocky Horror Show s’ha convertit en el musical contemporani que més temps ha estat ininterrompudament en cartell. Aquest espectacle musical de rock ‘n’ roll és un homenatge a les pel·lícules de ciència-ficció i terror de sèrie B. Amb més d’una quinzena d’actors i actrius sobre l’escenari, acompanyats per la música en directe, aquest musical és una festa garantida que combina ciència-ficció, comèdia i terror, música […]

Hay personas que viven continuamente dentro de un conflicto personal con otros individuos, muy probablemente el inicio de esta disputa es una historia de amor. Otras se dejan fluir por las cosas que pasan a su alrededor y hay algunas que, incluso, evitan cualquier altercado que tenga que ver con abrirse y hablar con el corazón en la boca –para bien o para mal-. Dos hermanos con sus parejas y una casa familiar con piscina, aquí se sitúa esta historia. Mientras hablan y afrontan sus relaciones amorosas y familiares, los cuatro personajes también reflexionan sobre ellos mismos. Parte de la gracia de esta producción es que los papeles se reparten justo antes de empezar la obra entre los cuatro intérpretes: […]

Dilluns vaig anar a La Villarroel a l’estrena de Los finales felices son para otros; una obra de Mariano Saba, dirigida per Ignacio Gómez Bustamante i Nelson Valente i protagonitzada per Julián Ponce Campos, Martín Gallo, Augusto Ghirardelli, Mariana Mayoraz, Sofia Nemirovsky i Matías Pellegrini Sánchez. Los finales felices son para otros, es va estrenar a l’Espacio Callejón (Argentina) l’any 2022, sota la direcció de Nelson Valente i Ignacio Gómez Bustamante. Es tracta d’un treball que aprofundeix sobre el text de Ricard III de William Shakespeare, un text de gran potència dramàtica, que busca qüestionar els vincles de poder i ambició com a únic motor possible. No es tracta d’una adaptació, sinó que és una reescriptura del clàssic a la […]

Ahir vaig estar al Teatre Condal veient aquesta comèdia musical que han escrit Jumon Erra i Daniela Feixas amb música de Miquel Tejada i dirigida per Jumon Erra. De moment pinta bé.És la nova proposta del teatre musical català, on la comèdia romàntica és l’excusa perfecte per poder passar una bona estona. Tenim la parella romàntica de dues classes socials, amb una mica d’humor. El personatge del Xavi ha anat canviant en cada moment que apareix, i es nota en la forma en què canta i actua, d’un complet ‘estaquirot’ a una persona amb vida. L’Ada, al contrari, del seu estil més urbà, fa un traspàs a cançons més romàntiques a l’hora d’anar avançant amb els personatges. Menció a part […]

Vaig a veure “Victorina” al Teatre Akadèmia. Volia tornar a veure a Gracia Fernández i conèixer la faceta com a actriu i cantant de Silvia Marsó. M’he trobat una proposta de “La Barni” que m’ha sorprès gratament. Una obra amb un compromís polític, feminista i de recuperació de noms de dones, molt oblidats. És un text d’Eva Hibernia realitzat a partir de les memòries de l’escenògrafa Victorina Durán.I Marc Vilavella en fa una direcció espectacular. Només entrar veiem a Gracia Fernández amb el seu paper de Querubína, jugant amb diferents objectes. Quan al final comença la funció, veiem que estem situats al rastro de Madrid, on Querubín va catalogant els diferents objectes ‘perduts’. Cada un d’aquests objectes té una història, […]

Eva Hibernia, autora de Victorina, ha conseguido lo que parecía inalcanzable: abordar la gran mayor herida de España y hacerlo en el amor y en reconocimiento. El viaje al pasado se basa en la figura a Victorina Durán, una escenógrafa y diseñadora que, como tantas otras mujeres de la 2ª república, como por ejemplo Margarida Xirgú, no han sido lo suficientemente honradas. Sin embargo, la obra no es solo un homenaje a Victorina Durán y su historia. Es, sobre todo, un homenaje a la magia de las artes. Por esto no nos encontraremos frente ningún biopic enciclopédico o un mero transcurrir de hechos y anécdotas. Victorina es mucho más. Un querubín (Gracia Fernández) será el encargado de abrir juego a […]

Julio Manrique dirige esta increíble comedia con puntos dramáticos de Mike Bartlett; un inteligente y divertido retrato del idealismo de juventud y el devenir de la sociedad capitalista actual a través de la historia de una familia a lo largo de 40 años. Este retrato generacional lleno de ironía y sarcasmo arranca con un recuerdo algo nostálgico de la época hippie de los sesenta, cuando Laia Marull y David Selvas se conocen siendo unos adolescentes idealistas. Para los 90, esta pareja que ha tenido dos hijos están ya agotados de trabajar por cumplir con el sueño neoliberal de vivir en un adosado y cuando finalmente llegamos al 2011, son sus disfuncionales hijos, interpretados por Clara de Ramon y Marc Bosch, […]

La vida y la muerte, la cotidianidad, en Grover’s Corners, una pequeña localidad norteamericana del estado de Nuevo Hampshire, fundamentalmente de ideología republicana, a principios del siglo XX, es el eje narrativo de Nuestra ciudad, un texto de Thornton Wilder galardonado con el Premio Pulitzer de Teatro en 1938. Se trata de posiblemente la pieza más representada en Estados Unidos, donde se dice que no hay día que una compañía, ya sea profesional o amateur, no la lleve a escena. Es un texto recorriendo en escuelas de teatro de todo el mundo, básicamente por la sencillez y el ritmo de los diálogos y su carácter dinámico y coral. Estructurado en tres actos diferenciados por saltos en el tiempo (1901, 1904 […]

No us perdeu The Producers, una versió d’Àngel Llàcer i Manu Guix amb la productora Nostromo Live del gran èxit musical The Producers de Mel Brooks; el musical més premiat de la història (Tony, Oscar, Grammy). L’equip directiu torna a estar integrat per Àngel Llàcer i Enric Cambray (direcció escènica), Manu Guix i Gerard Alonso (direcció musical), Miryam Benedited (coreografies) i Maria Bossy (coreografies de claqué). De la part tècnica cal destacar el disseny d’il·luminació d’Albert Faura, el disseny de vestuari de Marc Udina, el so de Roc Mateu i l’escenografia dissenyada per Enric Planas. Pel que fa a la interpretació, tots ho fan de meravella. Armando Pita, Ricky Mata, Mireia Portas, Bittor Fernández, Àngel LLatzer. Tots són molt bons […]