Recomendaciones

Podríem conjecturar una hipòtesi per saber si l’obra de teatre que hem vist ens ha agradat o no: si hi voldríem tornar una segona vegada. A “Hamlet 0.1” hi voldria tornar una segona i una tercera si pogués. I segur que cada cop pensaria el mateix que vaig pensar just quan va acabar: quina gran funció! Dit això, comencem. Els apassionats de l’obra de William Shakespeare (en som milers, oi?) ens dirigim sempre als teatres on es representa una obra de l’autor anglès del qual encara avui se sap ben poca cosa. A casa nostra, les representacions de “Hamlet” han marcat fites històriques, i de ben segur que molts recordeu l’actor Julio Manrique fent el paper del príncep danès (amb […]

Que las relaciones son complicadas no es un secreto y que cada familia es un mundo, tampoco. Está claro que aquellos que han vivido un tipo de relación en cada esperan en el futuro un marco igual o parecido, pero eso no quiere decir que sea fácil y que sea la realidad. Las personas son complejas y sus relaciones aún lo son más. En esta producción se ve la evolución de una pareja y su familia en tres décadas diferentes. Empieza con el encuentro de Kenneth y Sandra enamorándose en la América del flower power, para pasar a vivir después en un adosado ya casados y con dos criaturas en los años noventa, y acabar en la época actual con […]

La primera vegada que vaig veure Hamlet.O1 va ser a l’Amfiteatre de l’Espai Cultura de Sabadell, durant la V edició del Fresc 22. Després la vaig tornar a veure al Teatre La Flor de la Palma de Teià, a la segona edició de Lletraescena, entre la literatura i el teatre (de la que en formo part com a col·laboradora) i per on han passat actors, directors i dramaturgs de gran reconeixement com Sergi Belbel, Jordi Casanoves, Toni Casares, Pau Miró, Eduardo Mendoza, Cristina Genebat, Carme Sansa… Hamlet.01 és un imprescindible per a tot amant del teatre. Escrit durant la pandèmia per Sergi Belbel expressament per a l’Enric Cambray. Es tracta d’un monòleg de quasi dues hores en què el protagonista […]

Ahir al Teatre Victòria es va celebrar la primera edició del Festival Victòria X Pòdcast. Un Festival creat i organitzat per la productora d’Antonio Díaz, El Mago Pop, que, per cert, també hi era present, i la direcció d’Héctor Rojas. 10 Pòdcasts i Live shows basats en Pòdcast i 12 hores ininterrompudes que volen convertir el Festival en el Rècord Mundial de Pòdcast en emissió ininterrompuda. Va ser una trobada inèdita en tot el país, entre els diferents creadors i el públic. El festival va començar 12 h amb l’esperat La Vida y Tal presentat per l’Ana Milán i en Sebastián Gallego, guanyadors del prestigiós Premi Ondes al Pòdcast Revelació 2023. Jo vaig triar El Búnquer, l’aclamat pòdcast de Catalunya Ràdio, […]

¿Cómo deben de ser actualmente los jóvenes que en los sesenta buscaban romper con la sociedad que imperaba? ¿En qué clase de padres se deben de haber convertido? En esta comedia inglesa de Mike Bartlett –Bull, Contracciones– se habla precisamente de esto, ya que se sigue la historia de una pareja desde que se conocen en 1967 hasta el 2011, pasando por la época final del Tatcherismo a principios de los noventa. Más de cuarenta años para entender unos personajes que han progresado económicamente, que han hecho lo que han querido y que se han amoldado cómodamente a una sociedad que finalmente les ha cambiado a ellos. Unos personajes que ven como sus hijos se avergüenzan de ellos y los […]

Dos hermanos y sus respectivas parejas. Un chalé en las afueras, una piscina que se está preparando para el verano y unos padres ausentes, pero muy presentes de una u otra manera. A partir de aquí, roturas, acercamientos, maneras de disimular una relación que no se quiere asumir, etc. Todo esto es lo que conforma Swimming pool, una obra del valenciano Juli Disla que habla de los comportamientos humanos a la hora de afrontar relaciones, sean de la índole que sean. Lo más novedoso de este montaje es la forma que se ha escogido para explicarnos la historia. El director Fer Rivas ha decidido encararlo desde el juego, y es por este motivo que cuando entramos al teatro los actores […]

Pols de diamant de Pau Coya, està basada en un cas real que va tenir lloc a Malasaña (Madrid) l’any 2021. Un jove de vint anys va denunciar una agressió homòfoba que, després de molt ressò, va resultar ser mentida. És a dir, l’agressió va ser real, però la manera de com van succeir els fets va resultar ser falsa. Va ser un cas molt mediàtic que va donar lloc a una gran mobilització social i política contra les agressions homòfobes. Pols de diamant és una història d’amor. I és per amor que el protagonista menteix sobre com va anar realment l’agressió. Menteix per motius personals, per vergonya o per evitar d’explicar el que realment li va passar. El problema […]

A La Villarroel li han agafat el gust a Mike Barlett. I nosaltres que ens n’alegrem. Al 2018, Sixto Paz hi estrenava una obra que havia triomfat a Londres feia només quatre anys: Bull. Un text molt potent sobre l’acarnissament del capitalisme liberal que governa el meravellós segle 21 que tenim la sort de viure. Aquest 2023, de la mà de La Brutal, arriba un text anterior d’aquest dramaturg i guanyador de diversos premis al Regne Unit: Love, Love, Love. Una obra que parla d’amor i, sobretot, de la seva absència. Del futur que somiaven els hippies antisistema dels anys 60 —reintegrats al sistema gràcies al boom econòmic i les promeses dels 80 i dels 90— transformat en cendres en […]

Dramaturga i guionista de moltes obres teatrals que he tingut la sort de gaudir-ne aquests anys, Cristina Clemente recrea a La paella dels dijous una situació límit viscuda en el si de la família. Aquesta obra forma part d’una trilogia, projecte conjunt de col·laboració entre autors, autores, directors i directores catalans i de l’Argentina. Durant el Grec Festival, es va veure a El Maldà (La paella dels dijous), la Sala Flyhard (Silvia) i la Sala Versus Glòries (Rovira versus Rodríguez). I ara tornen les tres a fer temporada davant l’èxit que van gaudir durant el Grec. Una trama que succeeix en únic dia, el dijous on els fills d’una dona separada van a veure-la cada setmana. Però hi ha un […]

La Barni nos vuelve a sorprender con una obra con un compromiso político, feminista y un trasfondo de la guerra civil y sus consecuencias. En esta ocasión es una coproducción con Cassandra Proyectos Artísticos y Lamarsó produce. Con un texto de Eva Hibernia sobre las memorias de la escenógrafa Victorina Durán, Marc Vilavella hace una dirección espectacular aprovechando todos los elementos teatrales que conoce y domina. Una vida desconocida por muchos de nosotros, olvidada injustamente. Gracias a la Hibernia y su recopilación, no sólo hemos conocido a la coreógrafa, escenógrafa y artista Victorina Durán, sino a todo un movimiento femenino que empezando en 1927 logró llevar al parlamento de la Segunda República cambios legislativos que se convirtieron en leyes, como […]

Coherència, revolució i pares són paraules antònimes. Si ets revolucionari i vols canviar el món, pensa que canviaràs d’idea quan tinguis diners a la butxaca gràcies a una bona feina i, més tard, quan siguis pare. Aquesta podria ser una de les grans idees que l’obra “Love, Love, Love” transmet, però és una idea concisa per abraçar una obra que es basa en una parella que es coneix a finals dels anys seixanta a Londres i la veiem evolucionar fins arribar a l’actualitat. El que més em va sacsejar de l’obra: copsar el mal que poden fer uns pares que exigeixen tant a una filla llesta i bona filla quan ells mateixos no van fer mai cas als seus pares. […]

Alan és el darrer muntatge de WeColorMusic (Mateu Peramiquel i Mar Puig), una companyia que expliquen històries reals amb l’objectiu de portar l’espectacle més enllà de l’entreteniment. Alan es va estrenar al teatre municipal La Sala de Rubí sota el títol d’Arrels. Es tracta d’un musical de petit format inspirat en un fet real, la història del rubinenc Alan Montoliu Albert, un jove transgènere que es va suïcidar després de patir assetjament a l’escola i al carrer. No es tracta d’un espectacle infantil, és un espectacle per a tots els públics, sobretot per a aquell sector juvenil que tant necessita mirar-se al mirall i veure-hi reflectida la realitat d’un adolescent tal com és veritablement. És una proposta on acció, moviment, […]

El Lector por horas es uno de los textos más relevantes de la obra de José Sanchis Sinisterra, Premio Nacional de Literatura y fundador de la Sala Beckett de Barcelona. Desde la Beckett se ha organizado el Otoño Sanchis con la idea de hacer un reconocimiento tanto a su figura como a gran parte de su inmensa obra representada en muchos teatros de Barcelona con coproducciones en otros teatros de España. En 1996 él mismo tuvo la idea de hacer un Otoño Pinter para dar a conocer el teatro de Harold Pinter. El Otoño Sanchis ha tenido una gran acogida por parte del público. En este caso, es una coproducción de la Sala Beckett, el Teatro de la Abadía de […]

Los seres humanos tienden a reflexionar sobre si mismos más de lo que estarían nunca dispuestos a confesar. La autocompasión y la generación espontánea de autoestima es unos de los trazos característicos que menos se acostumbran a admitir, pero que están al orden del día. Es interesante este autoanálisis de la persona, más aún si se trata de un individuo con un cierto grado de celebridad. “Ser o no ser, esta es la cuestión” se preguntaba Hamlet y bien, aquí sigue el dilema. En un monólogo de dos horas es hace un repaso de parte de la obra de Shakespeare, pero también una recopilación de reflexiones sobre otros personajes de la historia del teatro y la cultura. Esta producción es […]

La Dona fantasma, la nova proposta de la companyia de T de Teatre, semblava ben engrescadora: un homenatge a quatre mestres i una reflexió entorn de les possibilitats de la ficció i del teatre. Motius suficients per enfilar cap a platea. No obstant, l’obra ha acabat resultant una amalgama d’escenes on les frontisses no acaben d’encaixar. Per un costat, els tres primers monòlegs d’aquestes mestres semblen voler dignificar la vida que sovint s’ha considerat petita però que de petita no té res: les anècdotes d’escola, els desenganys i la misèria de la cura dels progenitors. Llàstima però, que s’acaben reduint a monòlegs insubstancials i fins i tot vulgars que no duen com aquell qui diu enlloc. L’embranzida i l’emoció arriba […]